L'habitatge apareix en tots els programes de les candidatures igualadines, i les posicions es troben quant a una necessitat d'acció, si bé el grau i intensitat varien.

La posició més específica pel que fa a legislació la defensa Poble Actiu, amb la demanda de l'aplicació de la llei 24/2015 de la Generalitat, que prioritza l'accés a un lloguer social abans de perdre l'habitatge en els processos de desnonament, així com l'articulació dels pisos de nova construcció, actualment buits i no posats al mercat, per a tots aquells habitatges propietat de la banca. La força liderada per Carles és, a més, el partit que es planteja un horitzó a mitjà termini, amb la necessitat d'assolir 2.000 habitatges de protecció oficial per al 2029. La proposta d'Igualada Som-hi, potser més quirúrgica, defensa atacar les bosses buides detectades als barris de la capital anoienca com una més de la bateria d'accions que la coalició de centreesquerra ofereix en el seu programa per dotar Igualada de més parc immobiliari.

Junts per Igualada respon amb una doble proposta. D'una banda, dinamitzar el sector privat perquè s'autoreguli, com l'anunci fet per l'actual alcalde Marc Castells, amb la posada al mercat de 30 pisos de lloguer al nucli antic, a la vegada que insta la Generalitat perquè actuï, no solament a Igualada, sinó als 311 municipis de Barcelona.

Curiosament, la Generalitat de Catalunya acaba d'anunciar que establirà limitar el preu del lloguer amb un decret de mesures per a la contenció dels preus en contractes d'arrendament, amb el qual es fixa que el preu del lloguer per a un habitatge en situació de mercat tens no pot superar el 10% en els casos de pisos antics, ni el 20% en els casos de pisos d'obra nova, respecte de l'índex de referència. I, segons el text, les condicions del decret no poden ser heretades per pisos ja arrendats. El decret també dona potestat a la Generalitat per ser l'ens que s'encarregui d'asse-nyalar quines zones estan o no en un mercat tens. La força liderada per Castells defensa, a més de l'oferta de pisos de protecció oficial, les eines dels Serveis Socials de l'Ajuntament com a xarxa que complementa l'actual situació.

La pressió a grans tenidors d'habitatge com són els bancs i inversors també és un dels objectius d'ERC, força que defensa sancionar els propietaris que mantenen els pisos buits durant molt de temps, una dinàmica que serveix per regular l'especulació i el preu de l'oferta i la demanda.

Si bé aquí Conill proposa dotar Igualada de 150 pisos de lloguer social a partir de la rehabilitació d'acord amb els propietaris, la compra i la construcció des de l'administració local, Agramunt, del PP, defensa la construcció de 100 habitatges en règim de lloguer social amb un pressupost de 10 milions per dotar la Promotora Local d'Habitatges.

De fet, la dinamització d'ens públics, reordenació de competències i creació de carteres és també un element comú en gairebé totes les forces polítiques. ERC proposa crear una taula de dinamització comercial per afavorir i articular el comerç local, una aposta que dista diametralment de l'opció de l'actual govern, centrat a atraure gent de fora amb activitats constants. El PP aposta per inocular amb parc mobiliari la Promotora Municipal d'Habitatge i Igualada Som-hi proposa crear l'Oficina Municipal d'Escolarització contra la segregació.