Em sento còmode amb el pacte de governabilitat», afirmava l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, el primer any de mandat en una entrevista a Regió7 amb motiu de la festa major.

Després de les eleccions del 24 de maig d'aquell 2015, a Manresa van quedar obertes diverses possibilitats de matrimoni. Ja es veia a venir, però, que el context nacional es faria notar en la taula de negociació i que l'oferta del candidat pel PSC, Felip González, de fer un govern d'esquerres, no tiraria endavant. I no ho va fer. També era evident que ERC, que havia passat de 3 a 7 regidors, hi tindria un paper cabdal, malgrat que CiU hagués guanyat, amb 9 regidors, 2 menys que el 2011.

L'11 de juny, en un acte solemne al carrer del Balç, Valentí Junyent (CiU) i Pere Culell (ERC) van rubricar l'acord que garantia l'estabilitat del nou govern, amb el benentès que els republicans s'asseguraven intervenir en aspectes clau. Junts, sumaven 16 dels 25 regidors del govern; 13 asseguren la majoria absoluta.

Es tractava d'una fórmula de govern inèdita a Manresa que no va trigar a viure el primer daltabaix. El 17 de juliol, al cap de 35 dies de l'acord escenificat al Balç, va arribar a Regió7, a les 10 de la nit, un breu correu electrònic on Culell anunciava que dimitia com a regidor per motius personals. El va substituir Mireia Estefanell. Onze dies després, en una entrevista concedida a aquest diari, Culell va confessar que «no podia aguantar més fent de metge i de polític».

El govern de CiU va quedar format per Junyent, Antoni Llobet, Mercè Rosich, Josep Maria Sala, Joan Calmet, Olga Sánchez, Jordi Serracanta, Miquel Davins i Àuria Caus.

Després de sis mesos de funcionament de l'acord d'investidura, es va entrar en una nova fase per configurar un govern conjunt. El primer que en va transcendir és que seria cremallera, amb Estefanell com a número 2 i primera tinent d'alcalde, en el lloc de Llobet. També suposava deixar-ne fora el regidor d'Unió, Miquel Davins.

En el ple del 21 de gener del 2016 es va formalitzar l'entrada d'ERC al govern de CDC. Davins, a l'oposició, va votar en contra dels seus socis a l'hora d'aprovar els sous dels regidors. El nou govern va quedar integrat per 15 regidors, 8 de Convergència i 7 d'Esquerra. Un d'ells, Pol Huguet, sense cartera. La nova estructura començaria a funcionar l'1 de febrer del 2016. Es van afegir a l'alcalde i regidors de CDC, Mireia Estefanell, Marc Aloy, Àngels Santolària, Jaume Torras, Anna Crespo i Cristina Cruz.

Malgrat l'entesa, no es pot descriure com un govern estable al cent per cent. Els motius han estat molt diversos. El gener del 2016, Llobet, número 2 de Ju-nyent, va ser cridat per formar part de la cúpula del departament d'Ensenyament com a secretari de Polítiques Educatives. Tot i compaginar-ho un temps amb les seves responsabilitats a l'Ajuntament, finalment va haver d'admetre que no podia assumir-ho tot i va plegar. Després que Elisabet Descals, número 10 a la llista, renunciés a entrar a l'Ajuntament, ho va fer Jaume Arnau, número 11, que va esdevenir regidor de Comerç i Mercats. Calmet i Caus van substituir Llobet.

El Vermellgate

El trasbals que va suposar la marxa de Llobet no va ser res comparat amb el Vermellgate. El 31 de març del 2017, els republicans Mireia Estefanell i Pere Culell dinaven al mateix menjador del restaurant Vermell, a Manresa, on ho feien David Bonvehí i altres membres del PDeCAT. Del dinar en va sorgir una gravació on Bonvehí deia que si el procés acabava malament «presentarem un líder autonomista». A pesar de no poder demostrar la seva autoria en la gravació, totes les mirades es van dirigir cap a la parella d'ERC. Hi va haver rodes de premsa, moltes especulacions i, finalment, l'expulsió per part de Junyent d'Estefanell al·legant que li havia perdut la confiança i, de retruc, l'amenaça per part d'ERC de deixar el govern. La sang, però, no va arribar al riu i el maig es va resoldre la crisi repartint les carteres d'Estefanell, inclosa la incorporació al govern del regidor Pol Huguet.

A aquesta crisi s'hi havia sumat l'anunci inesperat, l'abril, de la regidora Olga Sánchez que el mes següent plegaria de la seva feina al consistori per motius familiars. La seva marxa va suposar l'entrada de Neus Comellas, número 13 a la llista de CiU, després que la número 12, Meritxell Soler, hi renunciés.