24 de maig de 2019
24.05.2019
Regió7

«Jo em dic Felipe i em dic Felip i això hi ha a qui li molesta»

El cap de llista del PSC diu que CDC va vorejar el frau electoral fa 4 anys amagant la retirada de subvencions a l'edifici Impuls

24.05.2019 | 00:17
Felip González, candidat del PSC.

Fa campanya amb dos rellotges al canell de persones que ja no hi són, un de la seva mare i l'altre de l'antic company de feina i soci Albert Macià, per tenir-los ben presents aquests dies. Periodista i polític, va ser cap de gabinet de l'alcalde Jordi Valls, que li ha fet costat en campanya. Repeteix com a cap de llista acompanyat dels mateixos números 2 -Mercè Cardona, exalcaldessa de Monistrol de Calders i expresidenta del Consell Comarcal del Bages- i 3 -Joaquim Garcia, exregidor d'Urbanisme- que el 2015 perquè considera que han fet molt bona feina.

Felipe o Felip? Hi ha cartells dels dos tipus penjats pels fanals.

La resposta és Felipe i Felip. Felipe és el nom que em van posar i que consta al meu DNI perquè és el del meu avi matern. Quan parlo en català em presento com a Felip i quan ho faig en castellà com a Felipe. És el problema que tenim els que som bilingües de veritat. No som gent que havia parlat en castellà i que ara només parla català sinó persones que parlem els dos idiomes indistintament. I això hi ha a qui el molesta.

A qui molesta?

Hi ha una minoria independentista a qui molesta que hi hagi convivència i que s'estimen més el conflicte perquè és més adient per als seus objectius.

Què diu als que afirmen que no es pot pactar amb qui «ens ha aplicat el 155»?

Això ho he sentit dir al candidat d'ERC, Marc Aloy, el mateix a qui no li va saber gens de greu pactar amb el PSC el Pla d'Ordenació Urbanística ni el Pla Local d'Habitatge ni el Pla d'Igualtat ni el Pla de Joventut ni tots els acords als quals el PSC ha afegit consens si eren en benefici de la ciutat. Qui no vulgui pactar amb nosaltres és ell qui es posa la línia vermella. Jo, la línia vermella, només l'he posat a Vox i darrere meu, i per sort, després em van seguir molts.

Vostè s'ha plantejat un tripartit a Manresa com el que va governar la ciutat del 1995 al 2011?

Sí, però primer han de parlar els ciutadans. Abans hem comentat la línia vermella d'Esquerra, però en política els vetos s'acaben quan els electors parlen i plantegen quines opcions de govern realment hi ha.

La reducció del dèficit acumulat i de l'endeutament és una de les grans banderes de l'alcalde Junyent. Seria injust que qui ha rossegat els ossos tots aquests anys no es pogués menjar el tall ara que hi torna a haver diners?

El darrer equip de govern de l'alcalde socialista Josep Camprubí va retallar 8 milions d'euros del pressupost municipal després que Lehman Brothers ens fotés la vida en l'aire. Les primeres retallades a causa de l'esclat de la crisi econòmica global qui les va afrontar va ser Josep Camprubí. Ja no recordem els policies dinamitant els seus actes electorals. Em sembla injust que ara sembli que tota la feina d'adaptació a un nou entorn econòmic l'hagi fet Convergència.

La rebaixa de l'endeutament és un fet.

I també és un fet que pel que fa al rànquing d'endeutament de l'Ajuntament amb l'alcalde Camprubí o amb l'alcalde Junyent Manresa és més o menys al mateix lloc. Què vol dir això? Que l'Ajuntament ha fet una bona gestió per reduir l'endeutament, però aquesta gestió l'han fet tots els ajuntaments d'Espanya. Entre altres coses perquè ho manava la llei. I si no haguessin reduït l'endeutament, haurien intervingut l'Ajuntament. Per tant, no nego la gestió de Junyent. Rectifico, no nego la bona gestió del regidor d'Hisenda, Josep Maria Sala. Però estem al mateix nivell de rànquing, al mateix lloc de ciutats endeutades.

I què em diu de la reducció del temps d'espera dels proveïdors per cobrar?

Doncs que quan es va fer el primer tripartit la situació que va deixar Convergència era que els proveïdors s'havien d'esperar un any i mig per cobrar. Era la crisi dels anys 90. El 2011 els proveïdors també s'havien d'esperar perquè era la crisi de la punxada de la bombolla immobiliària. Una cosa que em molesta molt és que l'endeutament municipal de l'etapa de govern del 1995 al 2011 sembla que sigui cosa del PSC quan no es genera perquè ningú es fiqui diners a la butxaca sinó perquè es fa una gran obra de govern de transformació de la ciutat. Obres que vam realitzar el PSC, ERC i ICV. I aquí els únics que som lleials a aquell govern som el PSC. Jo no he vist encara al líder d'ERC defensar el tripartit en aquest àmbit i a Iniciativa tampoc. Bé, Iniciativa ja no hi és, però es digui com es digui Iniciativa, ara tampoc. I amb aquell endeutament es van pagar obres liderades per totes les regidories. Ho considero una certa deslleialtat, perquè va ser un govern molt fructífer per a la ciutat.

Pel que diu, reeditar un tripartit encara seria més difícil.

Amb les forces d'esquerra per fer política social. Aloy es va tancar la porta el primer dia. No sé si la voldrà tornar a obrir. Si no ho vol, cap problema.

El PSC ha fet oposició els dar-rers 4 anys de remenar papers i fer-los públics. Quina de les seves troballes destacaria en primer lloc?

La retirada de subvencions a l'edifici Impuls del Parc Tecnològic. Convergència sabia que els havien retirat subvencions milionàries i que ho amagués en plena precampanya de les municipals del 2015 és un tema que voreja el frau electoral.

Això ho va fer públic el PSC, però frau electoral són paraules molt gruixudes i no hi ha hagut cap tipus de repercussió més enllà de la periodística.

Perquè ERC no ha volgut. Nosaltres teníem 3 regidors, però ERC en tenia 7 i Convergència 9. ERC hauria pogut considerar que si aquest tema hagués esclatat en campanya electoral i no després hauria pogut aconseguir un altre regidor i CiU un menys. Això obria l'escenari a un pacte amb el PSC i a reeditar el tripartit. Insisteixo que s'acostava molt al frau electoral.

Què ha passat, doncs?

Que tot el que el PSC ha anat destapant de la mala gestió a l'Ajuntament no ha tingut repercussió perquè nosaltres som els dolents i els altres són els bons. Diguem-ho clar. A Catalunya, actualment, qui és independentista és dels bons i qui no ho és no forma part d'aquesta categoria. Aquesta conjuntura algun dia s'acabarà. Però què hauria passat si qui hagués amagat la pèrdua milionària de subvencions hagués estat el PSC?

Què hauria passat?

Que el tema acaba als tribunals i l'escàndol hauria estat majúscul.

Quins altres exemples de mala gestió destacaria?

El nyap de la pèrdua de 3 milions d'euros de transferències de l'Estat per baixar dels 75.000 habitants. Si s'hagués vist abans tot el que es va intentar en 4 setmanes s'hauria pogut fer en 4 mesos i, fins i tot, resoldre-ho. L'altre gran problema és el problema de gestió que tenen amb les contractacions i que han aturat un contracte milionari de l'enllumenat i han aturat les obres del Museu i del camp de futbol de la Pirinaica. Això no és bona gestió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook