A les eleccions municipals que se celebraran demà hi haurà sobre la taula de les comarques de casa nostra 88 llistes electorals menys que el 2015 (sumant les de Bages, Moianès, Berguedà, Solsonès, Cerdanya, Alt Urgell i Anoia). Això suposa un descens del 16%, ja que ara fa quatre anys se n'hi van presentar en aquestes set demarcacions un total de 552.

El descens pot ser degut a diversos factors, però n'hi ha un en aquesta àrea que és prou coincident i eloqüent. Es tracta de la pràctica desaparició de les anomenades llistes fantasma (que és com es coneixen les candidatures amb representants desconeguts, de fora dels municipis on concorren, sobretot en poblacions molt petites) que el Partit Popular va escampar als comicis del 2015, especialment en aquelles comarques on hi ha més micropobles. La dada comparativa és prou concloent: ara fa quatre anys, el PP va estar present en un total de 96 municipis d'aquestes 7 demarcacions, de cara a les de demà, presenta llista en 20. 76 menys. Un descens del 74%.

Hi ha dues comarques on en aquests comicis els populars no tindran ni una sola llista, com són el Solsonès i el Moianès. Això, malgrat que a la primera n'hi van presentar 8 el 2015, i a la segona, 5. Però aquest fenomen és especialment accentuat al Berguedà, ja que demà només tindrà candidatures als dos municipis més grans, Berga i Gironella, mentre que fa quatre anys fa formalitzar llista en un total de 22 poblacions.

En una proporció força similar hi ha l'Anoia, on passa de 28 llistes a 6. Al Bages, el Partit Popular tindrà ara llista en 5 municipis (Manresa, Monistrol, Sant Joan, Castellbell i Navarcles), mentre que fa quatre anys en va presentar a 12.

Finalment, a la Cerdanya queda amb 4 (en va tenir 10 el 2015), i a l'Alt Urgell passa d'11 a només 2 (la Seu i Cabó).

De fet, coincideix que les dues comarques on hi ha una baixada percentual més gran de llistes del PP també són les dues que en nombre relatiu experimenta una caiguda més accentuada del global de candidatures. El Berguedà passa de 92 a 68 (-26%) i l'Anoia de 147 a 113 (-23,1%).

Aquest fet també té una explicació clara. Es tracta de les dues comarques amb més nombre de municipis i, alhora, amb un elevat nombre de municipis petits. Són aquests (molts per sota dels 250 habitants i, per tant, amb llistes obertes) on el Partit Popular va presentar fa quatre any més llistes que, majoritàriament, es podien considerar fantasma. De fet, Regió7 publicava el 24 d'abril del 2015 (l'endemà que s'oficialitzessin totes les candidatures) que en aquelles eleccions, només al Berguedà, hi havia sis municipis on el PP podia obtenir un regidor tan sols rebent un vot.

Aquesta situació es donava a Castell de l'Areny, a Fígols, a Gisclareny, a la Quar, a Sant Jaume de Frontanyà i a Sant Julià de Cerdanyola. Es tracta de municipis que pertanyen al grup de menys de 100 habitants o al de 100 a 250 habitants. Els de menys de 100 habitants, els que es regeixen pels consells oberts, abans tenien un sol representant, però ja des de les eleccions municipals del 2011, la xifra mínima de regidors és de 3. Ara fa quatre anys, en aquests municipis hi va haver dues o tres llistes, però hi duien un sol candidat, amb la qual cosa el PP, tot i que amb noms desconeguts, podia entrar només que rebés un vot, ja que hauria estat la segona o tercera que n'hauria obtingut més.

En el cas dels municipis de 100 a 250 habitants, el nombre de representants s'eleva a 5, però hi havia partits (i també passa ara) que havien presentat llistes amb menys nombre de candidats. Per completar el ple, només que rebés un vot, hauria estat del PP. Finalment, però, a les eleccions del 2015 aquesta estratègia només li va atorgar un representant a Sant Jaume de Frontanyà, que va recaure en una candidata totalment desconeguda i de fora del poble després de recollir tan sols un vot.