El Barça torna a ser líder després de guanyar 1-4 a Sevilla. Vist així, res a dir. Després de seguir el partit, però, es pot dir que el resultat va ser el millor. Els homes de Martino van fer una primera part fluixa que van resoldre mig de rebot i van resoldre a la segona, al contraatac, però permetent que el rival pogués amenaçar el seu triomf. En un partit molt similar a l´altre jugat a la capital andalusa, contra el Betis, l´equip almenys va mostrar contundència, que ara mateix sembla que és l´argument principal i qui sap si únic.

La primera meitat va ser desconcertant. Entre l'aigua, el vent, el temporal, les ocasions i els gols, que tot va caure quan semblava que no tocava, l'1-2 del final dels 45 primers minuts va ser la millor notícia per al Barça, que no va trobar el control en gairebé cap moment. Martino havia decidit deixar fora de l´equip dos homes que no viuen els seus millors dies, Busquets i Alves. De la resta, les substitucions obligades per sanció, de Bartra i Adriano per Mascherano i Alba.

I fins que no va marcar el Sevilla no va passar res, per això va sobtar el gol d'Alberto Moreno. El Barça va sortir amb gens de ritme, com amb desídia, i no va inquietar Beto durant 23 minuts. Els andalusos van veure poc a poc com l'ogre no era ferotge i en van tenir prou amb una jugada per avançar-se. Rakitic (jugador més que fitxable), es rifa com vol un trist Piqué, cedeix enrere, Alexis no pot rebutjar i Moreno xuta. La pilota pica en Bartra i evita que Valdés la pugui aturar.

Aleshores es va entrar en aquella fase del partit tan habitual en el Barça aquest any en què o li fan el segon i arriba el desastre, o empata i se salva. Ahir, ni una cosa ni una altra durant 18 minuts. Els blaugrana, molt a poc a poc, va semblar que reaccionaven. Xavi i Iniesta tenien menys pressió, però les aproximacions eren poc clares. Fins i tot el Sevilla va poder fer el 2-0 en un contraatac en què Bacca va demostrar un altre cop la lentitud de Piqué. El colombià va cedir a Rakitic però aquest va rematar fora amb tot a favor.

La jugada decisiva

I del no res va arribar l´empat. Una falta mereixedora de targeta sobre Messi va acabar amb el llançament lateral de l´argentí. Piqué i Alexis salten tot sols, i en flagrant fora de joc, i el xilè, amb l´esquena, anota la igualada.

El Barça ja estava més tranquil, tot i que encara no dominava del tot l´enfrontament. Valdés es va estar a punt d´empassar una centrada amb rematada de Fazio dos minut abans de l´1-2. Messi inicia un contraatac, descarrega la pilota a Pedro, aquest li torna i l´argentí la clava lluny de l´abast de Beto. Dues pilotes tocades, un gol i una assistència per amagar la seva poca participació durant 45 minuts. I amb l´huracà i el temporal va arribar el temps de descans.

De l´empat a l´1-3

El Barça va tornar a jugar a la ruleta russa a l´inici de la segona part i va tornar a estar de sort. El Sevilla va sortir fort i va poder empatar després d´una errada de Montoya, en general molt correcte ahir, que Vitolo no va aprofitar. El Sevilla va perdonar novament amb un u contra u de Gameiro amb Valdés, però el francès tampoc no va anotar.

Els d´Emery van perdonar i el Barça, no. Alexis i Messi ja van avisar en dues transicions ràpides abans que, en la tercera, l´argentí aprofités una passada d´Iniesta i superés Beto amb classe des de la frontal de l´àrea. En d´altres circumstàncies, escenari propici per a una golejada. El Barça actual, però, té més contundència que control i el Sevilla va tenir moltes possibilitats de tornar a entrar al partit. L´acabat d´entrar Txerishev en va tenir dues, una de les quals amb un mà a mà amb Valdés, i Bacca, una altra en la qual va ser obstaculitzat per Bartra. El porter blaugrana, a més, va donar facilitats, un dia més en les centrades i els visitants només es van treure la son de les orelles quan el Sevilla va abaixar el ritme en un contraatac que no va culminar de poc Adriano. Amb tot decidit, un contraatac d´Alexis va acabar amb el quart, de Cesc. Pallissa exagerada que permet recuperar el liderat.