C
oincidint amb el Tour de França, i com si es tractés d'un homenatge improvisat, el mes de juliol passat va néixer Volata (esprint en italià), una revista de ciclisme que intenta fugir de l'actualitat de les dues rodes. Aquesta no és una publicació corrent sinó que Volata pretén oferir una visió reposada, amb anàlisis, reportatges i molt romanticisme cap a un dels esports més èpics que existeixen. Al capdavant de Volata (trimestral i en castellà) hi ha Isaac Vilalta, natural de Gironella i establert a Casserres de fa anys. Aquest berguedà reparteix el seu temps treballant de corresponsal per Catalunya Ràdio a la regió central i donant vida a Volata, el ciclisme que vol ser llegit amb pausa.
Només veure la portada ja s'observa que no estem davant una revista qualsevol. El posat desafiant de Dan Martin, protagonista del primer número juntament amb la ciutat de Girona, refugi de desenes de ciclistes professionals, amaga mesos de feina que van concloure el juliol, quan va aparèixer el número 1 de Volata. "Vam començar el maig de l'any passat, així que hem tardat 14 mesos. L'Olga Ábalos, la directora, i jo, que actuo de redactor en cap, teníem la mateixa idea de com fer una revista de ciclisme, però no ens coneixíem. Un amic en comú ens va presentar i a partir d'aquell dia va néixer Volata", explica Vilalta.
Passió pel ciclisme
El nucli dur de la revista està format per quatre redactors però un total de 20 persones han posat el seu granet de sorra en la publicació del primer número: "des que vam començar hem trobat companys de viatge que són boníssims. Tots som malalts de ciclisme, és el nostre punt en comú", explica aquest periodista, que assegura sense falsa modèstia que el resultat final de la publicació també l'ha impressionat a ell mateix.
Volata és el resultat d'un corrent que intenta recuperar el periodisme més reflexiu. Vilalta, corresponsal de ràdio de professió, treballa dia a dia amb l'actualitat, amb les presses i la immediatesa que això comporta: "la nostra idea inicial era tractar temes de forma pausada, amb profunditat, reflexió, anàlisi i tot ben guarnit amb una estètica que entrés pels ulls".
Però si hi ha algun tret diferencial que ressalta en aquesta publicació, no és només la seva portada vintage, sinó el disseny gràfic que amaga a l'interior. "Una de les nostres idees és recuperar el vell periodisme, amb un disseny de pàgina minimalista, fotografies a doble pàgina, utilitzar il·lustracionsÉ", assegura amb devoció Vilalta. El disseny de publicacions de ciclisme com la britànica Rouleur, la francesa Pédale o la flamenca Bahamontes han servit d'inspiració perquè Volata trobés un espai en el mercat estatal, verge fins ara de revistes ciclistes amb aquesta òptica.
Volata no vol limitar-se exclusivament al ciclisme professional i obre les portes a tot allò que envolti aquest món: "hi ha un component cultural molt fort darrere el ciclisme. Em refereixo a l'estètica que arrossega, l'aparició de les bicis de pinyó fix, el ciclisme urbà,É Però ciclisme també és consciència social, com per exemple anar a treballar amb bici. Tots aquests temes tenen lloc en la nostra revista".
Iniciar un projecte té els seus riscs però el trajecte val la pena quan es posa al davant l'entusiasme. Amb el primer número acabat de sortir, Volata és un projecte encara poc sostenible, tot i que no és la principal preocupació d'aquest grup d'amants del ciclisme. "Sabem el que necessitem perquè sigui una publicació sostenible econòmicament, però no és l'objectiu. Preferim morir al número 3 per haver-nos passat de frenada, que no ser conservadors i tancar al 20"
De moment la publicació es pot trobar en botigues especialitzades així com a través de la web (www.volatamag.cc). El seu ressò es limita, per ara, al boca-orella i al circuit ciclístic, però a poc a poc el seu nom va agafant una bona embranzida.
