Els aficionats del Barça van anar al Camp Nou a veure el Barça com a líder, i van sortir de l'estadi amb l'equip tercer i amb possibilitats de ser cinquè si avui el València i el Sevilla guanyen. L'ensopegada en el clàssic del Santiago Bernabéu es podia interpretar com una derrota aïllada fruit d'un mal dia o com un símptoma que les coses a can Barça no anaven bé. La resposta -tot i que no definitiva- la va donar ahir el Celta al Camp Nou, on va superar el Barça amb un solitari gol de Larrivey i va sumar tres punts amb els que ningú comptava abans del partit.
El resultat pot semblar enganyós veient el partit, en què els blaugrana van gaudir de moltes ocasions per marcar i que, o bé Sergio o bé els pals, van evitar. Però el Barça no és un equip, és un conjunt dividit, partit per la meitat, amb una davantera diabòlica a dalt -Suárez, Messi i Neymar van ser els encarregats d'inventar-se totes les jugades de perill- i una defensa que fa aigües per tot arreu al darrere i amb els centrecampistes enfonsats a l'abisme de no saber què fer ni quan s'ataca ni quan es defensa.
