Va ser a l'inrevés del que en principi es podia esperar. Dos dels premis especials de la Nit van ser per a dos Joseps: el Bages (Trofeu Manel Estiarte) va ser per a Claret, el veterà entrenador de natació; el Vila i Valldaura, concedit pel jurat qualificador, a Vives, el president del Bàsquet Manresa que està en les últimes setmanes de timoner del club. Doncs bé, és coneguda la facilitat de paraula del directiu del basquetbol, i el presentador Xavier Serrano li va demanar que mirés de ser el màxim de breu possible. Es va allargar més del minut que tenia concedit per al parlament, però no gaire més. En canvi, Claret es va estendre més en el seu discurs, que va dedicar en bona part a recordar els mèrits de Manel Estiarte, al qual ell va donar la primera empenta del camí a ser una estrella.
Ambdós es van mostrar anit, en rebre els respectius guardons, ben emocionats. Si ens hem de fixar en les paraules i sobretot en allò que va donar entendre Vives sobre el futur de La Bruixa d'Or a l'ACB, n'hi hauria per ser optimistes. Va ser un missatge esperançat del que ha de venir. "Aquest premi jo l'hauria d'esmicolar en milers de bocins, perquè no em pertany tan sols a mi; el mèrit que durant 50 anys hàgim tingut un equip dins la segona millor lliga del món de bàsquet, no és d'un president, ni d'un gerent, ni tampoc del consell d'administració, ni d'una estrella a la pista o d'un entrenador. S'ha pogut aconseguir, sobretot, gràcies al sentiment de milers de persones, que han fet possible l'anomalia del nostre club que és extraordinària, basada en el fet que mai no ens rendim i que res no és impossible. Això ens val també per a la nostra ciutat, per a la nostra comarca i el nostre país. Tot i els moments de solitud, hem sabut tirar endavant i tenim aquí una realitat que vol tenir futur".
