Miquel Feliu: «ser campió i no pujar és un cop molt dur»

Quin és el seu balanç de la temporada, tant a nivell individual com col·lectiu?

Doncs el balanç ha estat molt positiu, tant a nivell individual com en el col·lectiu. Venia d'un any no gaire bo a Palència, on no em sentia gaire a gust dins de l'equip, i volia canviar aquest aspecte. Aquesta temporada la recordaré durant molt temps, ja que és una de les que he acabat més satisfet, perquè, a part d'assolir l'ascens, m'he sentit molt important i amb suport dins l'equip.

Amb el Burgos ha assolit la primera posició de la lliga LEB, però finalment no s'ha pogut reunir els requisits per ascendir a l'ACB. Com ho ha viscut?

Els jugadors estàvem a l'expectativa de les informacions que anaven sortint, i ho anàvem comentant tot pel grup de Whatsapp de l'equip. Nosaltres sabíem que havíem fet la nostra feina i que després tot estava en mans del club i les institucions, en els quals confiàvem que farien les gestions necessàries per jugar a l'ACB l'any vinent. S'ha fet un nou pavelló i una ampliació de capital, i les institucions han aportat el que han pogut, però a nivell privat s'esperava que la gent s'involucrés més i no ha estat així. Si finalment res no canvia i no es pugués pujar, seria de les pitjors sensacions que he viscut en la meva carrera, ja que la situació deixaria un gust agredolç, ja que, com va declarar el nostre entrenador, Andreu Casadevall, de les tres negatives que ha rebut el club en els tres últims anys, aquesta és sens dubte la més difícil d'assumir.

El Burgos va començar la primera volta amb un balanç de 8 victòries i 6 derrotes, però en la segona volta es van guanyar 14 partits seguits per acabar campió. Quins van ser els motius d'aquest canvi?

Penso que l'equip va donar un pas endavant a nivell defensiu i de concentració, i aquest fet, juntament amb el nostre talent, ens va permetre redreçar el rumb i encadenar una ratxa positiva que ens va permetre proclamar-nos campions. A més, a la segona volta ja ens coneixíem més entre tots i els mecanismes de joc els teníem més assumits.

Quin ha estat el paper del seu tècnic, Andreu Casadevall, en l'èxit final del Burgos?

L'Andreu ha estat una peça imprescindible per a assolir l'ascens. És un entrenador que destaca per la seva constant exigència, i amb aquest mètode fa guanyar els seus equips. Des de que va arribar al Burgos, fa aproximadament set anys, ha anat guanyant experiència i ha fet progressar el club fins assolir tres ascensos seguits.

Quin és el seu futur amb el Burgos?

Fa poc vaig tenir una conversa amb l'Andreu i em va dir que comptava amb mi, tan si jugàvem a la LEB com si ho fèiem a l'ACB. Per a mi, provar l'experiència de tornar a jugar a la màxima categoria passava principalment per poder consumar l'ascens, ja que no és el mateix començar de zero en un equip on no coneixes ni la ciutat ni l'afició, que fer-ho amb un conjunt amb el que hi ja estàs adaptat. Després de tants anys jugant a LEB, no poder pujar quan ens ho mereixem és un cop molt dur per a mi, i em costa trobar una motivació i un repte per seguir tenint il·lusió. Es més, aquest any és el primer que em plantejo marxar a l'estranger si em fan una oferta per la que em pugui sentir atret. Tinc 30 anys, no me'n queden gaires per jugar i vull provar coses noves. Per això estic obert a totes les possibilitats.

Com valora la temporada del santjoanenc Román Montáñez a les files del Valladolid?

La temporada del Valladolid per mi és per treure's el barret, ja que han aconseguit sobreposar-se a un any duríssim (han estat molts mesos sense cobrar) i han arribat a les semifinals del play-off d'ascens. El Román també ha fet una temporada magnífica, liderant l'equip i aportant la seva experiència als més joves.

I la del navassenc Salva Arco, que ha aconseguit l'ascens amb l'Ourense?

El Salva ha aportat la seva raça i entrega en un equip que l'any passat va estar a punt de baixar i aquest any han pogut assolir l'ascens en el play-off, i, a diferència del Burgos, ha aconseguit trobar els diners per jugar a l'ACB. Crec que a Manresa va patir bastant i es mereixia gaudir com ho ha fet aquest any. Espero que l'any que ve pugui seguir a Ourense, ja que hi està molt integrat i es mereix formar part de la columna vertebral de l'equip juntament amb Pedro Rivero, Guillermo Rejón i Marcos Suka-Umu.

Com ha vist la temporada del Bàsquet Manresa?

Ha estat una temporada molt complicada per ells, i té molt mèrit el què han aconseguit, ja que han tingut moltes dificultats en forma de lesions i han aconseguit competir en tots els partits. A més, cada cop costa més mantenir-se a la lliga, ja que cada any les diferències de pressupost amb els equips de la zona alta es van eixamplant.

Com va veure el darrer partit, la victòria salvadora a la pista del Reial Madrid?

El Manresa sabia el què s´hi jugava i va fer un partit molt seriós, i a més van tenir molt encert, que els va permetre agafar avantatge. Per la seva banda, el Madrid venia de guanyar l'Eurolliga i tenia la primera posició de la lliga assegurada. Per aquests motius, penso que es van relaxar i quan van voler remuntar i guanyar ja va ser massa tard.

Veu possible tornar a jugar al Bàsquet Manresa?

Seria molt bonic jugar a l'equip de la meva ciutat, però no vull que sigui a qualsevol preu. Si se'm fa una oferta atractiva, per suposat que ho consideraré. Però si sóc realista, veig que cada cop les opcions de tornar són menors.