E

n la ja llunyana final de la lliga ACB, jugada pel TDK Manresa i el Tau en la temporada 1997-98, es va crear un vincle de simpatia de l'afició de Vitòria cap al modest equip català, vencedor d'aquell pols finalment amarg per als seguidors del Baskonia però que es va viure amb un esperit fratern i molt respecte mutu. Des d'aleshores, el seguidor blaugrana (no el del Barça, el del Baskonia) ha tingut els seus motius per mirar a Manresa, on va madurar Chapu Nocioni i des d'on va arribar fa uns anys Adam Hanga. En l'actual lliga, les raons es multipliquen des de la capital alabesa per estar atents al que succeeixi al Nou Congost. La presència d'Ibon Navarro eixampla l'escletxa que hi ha reservat en el cor dels baskonistes pel Manresa. Alumne aplicat del col·legi dels Corazonistas, va viure el curs passat un tractament de xoc en haver d'agafar les regnes del Laboral Kutxa després de la destitució de Marco Crespi. I és que ni el mateix Ibon va pensar, en un principi, que una mesura aparentment transitòria fos fins a final de temporada.

Es va arribar a l'estiu després d'un trànsit esgotador i que va ser agredolç. Era el moment de prendre decisions i els camins d'Ibon i el Baskonia van quedar bifurcats. El tècnic va deixar, una vegada més, la disciplina de l'equip basc per mantenir el seu somni d'afermar-se com a primer entrenador. Manresa va apostar per ell i en la seva ciutat nadiua es va prendre nota d'un repte també majúscul mentre s'esperava a la publicació del calendari ACB per situar la data del primer duel i la visita al Buesa del fill pròdig.

Des de Vitòria, molts temíem que la nau del Manresa fos molt difícil de governar i dur-la cap a bon port, amb la plantilla renovada i amb la contenció de la despesa com el conegut punt de partida. Es miraven de reüll els resultats de pretemporada, la preocupació augmentava.

Però han passat 14 jornades de lliga i des la seva ciutat ara es contempla amb satisfacció com l'ICL té una mitjana de bons resultats, de victòries, que ara per ara l'allunyen de les angoixes habituals. Fins i tot pot entrar en els càlculs per a la Copa del Rei per mèrits propis, encara que no sigui la fita principal per a Ibon i els seus homes.

Cada èxit aconseguit per l'ICL d'Ibon Navarro s'apunta com un galó més a l'expedient d'un entrenador estimat i del qual són molts que esperen un dia la seva tornada. Mentrestant, Ibon afronta aquest diumenge el seu primer duel com a tècnic en cap contra el Baskonia. I no tinc cap dubte que ell voldrà mantenir la tradició establerta els darrers anys que fa del Nou Congost un mur que costa molt de trencar al Laboral Kutxa.