D'aquí a una setmana i un dia se sabrà si el Barça conserva possibilitats en les dues grans competicions del curs o si val més que es dediqui a preparar la final de Copa contra l'Alabès. I la veritat és que la prèvia no és gaire esperançadora. Ahir, els homes de Luis Enrique tenien un rival que els sol anar malament, perquè els pren la pilota, en el pitjor moment, ja que arribava després del desastre europeu de Torí. Com a mínim es va guanyar, que vistes com van les coses no és pas poc, però els dubtes sobre el joc de l'equip, al qual ahir faltava Neymar, en el primer dels tres partits de sanció que ha de complir, segueixen sent grans. Primera part força bona, però amb el colador defensiu habitual, i segona a veure-les venir, dominat per un rival que tampoc no va crear un gran perill, però que va poder deixar la lliga sentenciada, si ja no ho està.
Pluja de gols
La primera part va ser de gran qualitat ofensiva. La Reial va buscar de bon inici la porteria de Ter Stegen i l'hauria pogut trobar mitjançant Oyarzabal, però el Barça responia amb una mala centrada d'Alba a Suárez i amb un bon Alcácer a l'esquerra. Enmig de tantes oportunitats va arribar la llambregada de Messi. L'argentí rep una pilota a la frontal de l'àrea després d'un túnel d'Alcácer i d'un toc de Luis Suárez i etziba un fort tret que supera Rulli.
El Barça va tenir els seus millors minuts, amb accions de Suárez i Alcácer, fins que va arribar el segon gol. Busquets recupera, assisteix al valencià, aquest cedeix de taló a Suárez i l'uruguaià dispara. Rulli rebutja i Messi, sol, marca.
La Reial, però, no es va arronsar i va aprofitar la debilitat defensiva local per fer el 2-1, en una acció d'Iñigo Martínez després d'un córner que xuta i fa rebotar la pilota en Umtiti.
Però l'orgia de gols no s'havia acabat. Messi torna a tocar davant de l'àrea una pilota solta i assisteix perquè Alcácer faci el tercer. Abans del descans, però, el Barça es va tornar a complicar la vida en una falta no indicada a Suárez. Passada llarga d'Illarramendi i Xabi Prieto, sense deixar-la caure, posa emoció al partit.
Perquè la segona part va ser de domini clar dels donostiarres que, tot i no crear gaire perill real, tret de tot de xuts entre el minut 60 i 65, aprofitava la falta de rigorositat local per crear intranquil·litat. Luis Enrique va arreglar una mica la situació fent entrar Iniesta en el lloc d'André Gomes i encara més en el tram final, quan va retirar del camp un Alcácer esgotat per posar-hi el control de Denis Suárez.
Sense fer res de l'altre món, el Barça va agafar aire i Rakitic i Luis Suárez haurien pogut sentenciar, però encara faltava permetre l'última arribada basca, amb un xut massa alt de Yuri.
