02 de desembre de 2017
02.12.2017
40 Años
40 Años

«El Club Atlètic Manresa ha estat la meva segona llar durant els últims vint-i-sis anys»

El mestratge d'Àngel Garcia ha estat fonamental en el salt qualitatiu experimentat els darrers anys per l'atletisme manresà

02.12.2017 | 07:42
Garcia és el pare esportiu d´atletes mundialistes com Emília del Hoyo

Ha exercit com a formador d'atletes al CAM durant cinc lustres. Arran de la seva recent retirada, demà l'entitat reconeix la seva formidable tasca i el distingeix amb la insígnia d'or del club en el dinar de cloenda del curs

Els seus companys a l'equip tècnic del Club Atlètic Manresa consideren insubstituïble la seva persona. Des del 1992 fins a aquest darrer maig ha estat un dels puntals formatius de l'entitat, i s'ha guanyat el respecte i l'admiració de tot l'atletisme català.


Va arribar a la capital del Bages per exigències de la seva professió.

Efectivament. Als 28 anys vaig accedir a l'Escola de Policia de Canillas, a Madrid. La meva primera destinació professional va ser Logronyo, on vaig ser tres anys i mig. Llavors, l'any 1985, el cos va destinar-me a la comissaria de Manresa. Des de la Rioja, vaig adquirir una casa a Sant Fruitós de Bages i així vaig retornar a Catalunya. Sóc natural de Tarragona.

I de seguida va buscar la manera de continuar conreant la seva gran passió: l'atletisme...

Sí, com a tot arreu. En arribar a la ciutat, vaig continuar entrenant-me i competint amb el Club Atlético Policial (CAPOL). He estat vinculat a l'atletisme allà on he anat, des que vaig començar a practicar-lo, als 14 anys.

Durant els seus primers anys a Manresa només competia.

Precisament, l'any 1985, arran d'unes proves atlètiques per a policies celebrades a Palma, va fundar-se el CAPOL. Vaig representar-lo durant cinc anys, del 1986 al 1990. M'entrenava a Manresa i, quan calia, em desplaçava els caps de setmana a Madrid per competir. Fins que l'any 1991 vaig integrar-me al Club Atlètic Manresa.

Però la seva incorporació al CAM de seguida va reportar-li altres responsabilitats?

A l'entitat faltaven tècnics. Jo, mentre era a Logronyo, havia fet el curs nacional d'entrenador. L'any 1992, en Quim Llobet em va proposar fer-me càrrec de tasques tècniques i ho vaig acceptar.

En quines modalitats va exercir el seu mestratge?

Durant setze temporades, fins al 2009, al club només hi havia dos tècnics, en Joan Lleonart i jo. En Joan entrenava els atletes de mig fons i fons, i jo els velocistes, els saltadors i els llançadors de totes les modalitats, a més dels atletes que competien en les proves combinades, el decatló i l'heptatló.

Llavors va ampliar-se l'equip tècnic de l'entitat?

Maria Alba Martí s'hi va incorporar i va assumir l'entrenament dels velocistes i dels saltadors d'alçada, llargada i triple salt. Jo vaig continuar com a responsable dels llançadors i dels perxistes, a més del decatló i l'heptatló. A l'inici del curs esportiu 2014-15 vaig cedir les funcions de tècnic del salt de perxa a Ricard Clemente.

Una trajectòria de vint-i-sis anys com a entrenador.

L'atletisme és la meva passió i el Club Atlètic Manresa ha estat la meva segona llar tots aquests anys. Vaig demanar al cos treballar en horari matinal, per estar lliure a partir de les tres i poder dedicar les tardes a educar atletes.

Fins i tot s'ha retirat vostè abans del cos policial.

Els darrers disset anys al Cuerpo Nacional de Policía vaig exercir com a subinspector en cap. Podia prejubilar-me des que vaig fer 55 anys, però m'agradava la meva feina. Als 61, el maig de l'any passat, per raons de salut, vaig jubilar-me. I al club vaig entrenar-hi fins el maig d'enguany.

Com era l'Àngel Garcia formador d'atletes?

Exigent en el treball, l'única forma de progressar en l'atletisme i en la vida. Era un tècnic de caràcter fort, competitiu. Vaja, tal com era com a atleta. Valorava molt l'esforç, el treball, la constància, perquè m'estimava els atletes.

Una filosofia que ha conduït cinc alumnes seus als campionats del món d'atletisme de categoria juvenil.

Sí. Mentre jo n'era l'entrenador, Albert Baví va prendre-hi part en els 400 m llisos; Gemma Piqué, en salt de perxa; Dèbora Calveras, en triple salt, i Anna Circuns i Emília del Hoyo en heptatló.

A més, diversos atletes formats per vostè han estat campions d'Espanya absoluts.

No puc negar-ho. Jordi Sánchez va ser-ho en javelina; Albert Álvarez, en octatló (en pista coberta), i bronze en perxa uns anys després; Dèbora Calveras, en triple salt. Sense oblidar Ricard Clemente, bronze en perxa. Però guardo un gran record de tots els atletes que he tingut.

La seva trajectòria com a atleta també va ser fructífera.

En totes les categories base vaig obtenir campionats, sobretot en llançament de pes i salt d'alçada. Ja com a sènior, vaig ser campió autonòmic de Madrid i de la Rioja i, el 1980, campió de Catalunya de decatló. Al principi dels 80 van distingir-me com a millor esportista de la Rioja i, ja com a veterà, he obtingut campionats estatals de llançament de pes. El 2010 vaig fer un nou rècord d'Espanya d'aquesta prova, en pista coberta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema