Era l'abril del 2015 quan el padrastre d'Arnau Caparrós va detectar el desencís del noi respecte al bàsquet. Un esport que el fruitosenc havia començat a practicar als cinc anys «incentivat per Jaume Ambrós de l'escola Paidos, tot i que jo volia jugar a futbol com la majoria dels meus companys», rememora Caparrós.
La seva trajectòria fins aleshores era prometedora. Abans d'iniciar l'etapa com a infantil, el Barça l'havia sotmès a unes proves, però va recalar als equips base del Bàsquet Manresa, on va jugar durant dues temporades. L'estiu del 2013 va fitxar pel Bàsquet Olost de Lluçanès perquè «m'oferien la possibilitat de jugar d'ala, la posició més idònia per les meves característiques, ja que tenien cobertes les posicions interiors amb dos pivots senegalesos», argumenta.
Tot i jugar a la màxima categoria catalana cadet amb èxit, dos anys després, en el pensament d'Arnau Caparrós predominava «la sensació que ja no podria arribar a l'elit d'aquest esport», sentencia. Llavors, David Fernández, el seu padrastre, àrbitre internacional de voleibol i bon coneixedor de la realitat d'aquest esport en l'àmbit formatiu, va tenir una pensada agosarada. Amb el vistiplau de l'Arnau va detallar el seu perfil a Alberto Toribio, màxim responsable del Grup Especial de Tecnificació (GET) de voleibol masculí de l'institut Joaquim Blume. Fernández va despertar l'interès de Toribio, que va insistir a veure entrenar aquell jove malgrat saber que mai havia jugat a voleibol. «Si haig de ser sincer, era del tot aliè al voleibol. Només havia assistit a un partit per veure arbitrar el David», confessa Arnau Caparrós. Tot i això, «després d'un parell d'entrenaments vaig adonar-me que aquell esport m'agradava», assenyala. Dos mesos d'immersió van ser suficients per tal que els tècnics del programa de tecnificació oferissin a Caparrós una beca per estudiar, entrenar-se i viure a la Residència Blume.Sis hores diàries d'entrenament
En acceptar la proposta, Arnau Caparrós va integrar-se en el selecte grup de quinze joves catalans, d'entre 14 i 18 anys, que han de formar la futura elit del voleibol català. Una trentena si comptabilitzem el grup de noies.
L'adaptació a la seva nova quotidianitat no va ser un obstacle insalvable. «Vaig començar a estudiar el batxillerat científic a la Blume. Les classes eren matinals, de vuit a dotze. A les dotze i deu començava la primera sessió diària d'entrenament, que finalitzava tres hores després. A la tarda tornàvem a exercitar-nos dues hores i mitja o tres hores, fins a les nou del vespre», explicita Caparrós.
El santfruitosenc va continuar superant etapes de forma vertiginosa. El desembre del 2015 va ser convocat per primera vegada a uns entrenaments de supervisió de la selecció estatal. A més, a final de temporada, va proclamar-se campió de la Primera Divisió catalana amb el GET Blume, un fet que mai s'havia produït abans.Captat per la selecció estatal
El segon contacte amb els combinats estatals va produir-se l'estiu següent. La decepció de no accedir a la convocatòria final per disputar un torneig internacional va veure's compensada amb escreix per la concessió d'una beca per integrar-se al Centre d'Especialització Tecnicoesportiu de Voleibol (CETD) de Palència, on la federació estatal forja els vint-i-tres jugadors d'entre 14 i 18 anys amb més potencialitats de l'estat.
Prendre la decisió d'establir-se a Palència «va ser més difícil», confessa Arnau Caparrós. «Suposa viure tot l'any en règim de concentració, a excepció de l'estiu». El seu anhel d'explorar els seus límits com a esportista d'elit va imposar-se i el santfruitosenc va entomar el repte. «El dia a dia a Palència gira a l'entorn dels dos entrenaments diaris, que també ens ocupen durant sis hores. Només varien dos aspectes. Estudiem al vespre, aprofitant l'horari nocturn d'un institut, i puc fer migdiada! Una gran descoberta», rebla.
El gener del 2017 va jugar la seva primera gran competició internacional, el Preeuropeu sub-18 de Grècia. Durant l'any competeix a la Superlliga 2, la segona divisió estatal, amb el CyL Palència 2018, l'equip estatal de joves valors.
Els propers mesos seran decisius per al futur esportiu de Caparrós. A final d'abril ha de ser un jugador fonamental de la selecció al Preeuropeu sub-20 d'Itàlia i, en cas de classificar-se, a l'Europeu. Després, als 19 anys, hauria d'iniciar el seu periple a la Superlliga, la màxima categoria estatal, o a la segona divisió. Els tres millors equips de Catalunya, el FC Barcelona, el CV Sant Pere i Sant Pau (Tarragona) i el CV Llars Mundet, segueixen la seva fulgurant progressió.
