El fruitosenc Gabri Garcia s'estrena com a entrenador a Finlàndia

La màxima que els entrenadors de futbol, i d´altres esports, són una espècie nòmada que s´ha d´adaptar a les circumstàncies i a les latituds per subsistir i créixer queda clara en molts casos. Tècnics que han d´anar a països llu-nyans a exportar els seus coneixements i fer mèrits per, qui sap, si poder tornar algun dia. Alguns d´ells arriben a especialitzar-se en zones geogràfiques. Aquest és el cas del santfruitosenc Gabri Garcia, que dos anys després d´una aventura com a entrenador auxiliar a Estònia, ha creuat el golf de Finlàndia i s´ha establert en aquest país escandinau com a màxim responsable de l´Ekenäs, un conjunt de segona divisió.

En aquest període de temps, no ha parat. Aleshores era al Levadia, un dels dos grans equips estonians, i va passar a l´altre, el Flora, i a un de menys nivell, el Paide. La relació amb aquest club no va acabar gaire bé i va tornar a casa durant poc temps, ja que va entrar a l´escola del Barça i va viatjar un estiu als Estats Units, en un campus, abans de començar la temporada de segon entrenador de l´Europa. Però volia ser màxim responsable d´una formació i va fitxar per l´Ekenäs, el club d´una ciutat a l´oest d´Hèlsinki, on es va emportar un sallentí, Guillem Santesmases, que compagina la feina de tècnic ajudant amb un grau de mestre d´educació primària.

Desconnexió nòrdica

Garcia explica que la marxa de l´Europa va ser perquè «necessitava desconnectar. Vaig iniciar una recerca i, a causa del meu historial, vaig buscar equips nòrdics. Volia anar a un país europeu i la meva estada al Flora va influir» perquè li arribés una oferta d´un país veí, Finlàndia.

El club en qüestió era l´Ekenäs, un conjunt que viu el quart any al campionat de segona i que vol millorar la setena posició, el seu millor resultat històric, aconseguit la temporada passada. Ara mateix és cinquè, després d´una victòria i tres empats en quatre partits. La seva gran fita va ser arribar a semifinals de Copa, ja amb Garcia, en què va ser eliminat per l´Inter Turku.

Els primers mesos com a entrenador principal són complicats perquè «sents més responsabilitat, més nervis perquè tot vagi bé. Tot i que la directiva ens transmet molta confiança, sempre et sents al punt de mira si els resultats no són bons». La bona campanya a la Copa ha animat l´afició, tot i que «tenim clar que som un club petit, encara que puguin dir que sempre pots donar la sorpresa».

Per a aquesta aventura compta amb Guillem Santesmases, el segon entrenador. El sallentí explica que «preparo la primera part de les sessions i m´encarrego de l´estratègia». Ja havia coincidit amb Garcia al Levadia, per la qual cosa «no va haver d´insistir gaire perquè l´acompanyés» i tenen el suport de Pau Pons, un altre santfruitosenc que, des de Catalunya, els ajuda en l´estudi dels rivals.

Ekenäs és una ciutat petita, d´onze mil habitants, amb una població més sueca que finlandesa. L´equip és semiprofessional, amb jugadors de diversos països, per això «els entrenaments solen ser a la tarda, i al matí solem preparar la sessió a l´oficina». De moment, l´aventura a Finlàndia té pocs episodis, però a la zona ja és més llarga. Feina de formigueta per conquerir el Bàltic i, qui sap, si fer un bon salt aviat.