Comiat, reconeixement i final de cicle per al CE Manresa (1-2)

Els blanc-i-vermells van encaixar una immerescuda derrota contra el Terrassa FC en l’adeu a la categoria i al mig centre Marc Martínez

Marc Martínez va aportar criteri al joc del CE Manresa en el partit en què es va acomiadar de l’afició | JORDI BIEL

Marc Martínez va aportar criteri al joc del CE Manresa en el partit en què es va acomiadar de l’afició | JORDI BIEL / LLUÍS CUBERES I MARTÍ. MANRESA

Punt final a una reeixida etapa de quatre cursos esportius inoblidables amb un epíleg amarg. El Centre d’Esports Manresa va cedir una injusta derrota contra el Terrassa FC (1 a 2) en el seu darrer partit de l’exercici a l’estadi del Congost. L’intranscendent duel contra la formació egarenca va permetre l’afició blanc-i-vermella retre un merescut homenatge al central Mohamed Djitté Moha per haver defensat la samarreta del primer equip del club manresà en 400 partits, així com per acomiadar el mig centre Marc Martínez. El clarivident mitja punta reconvertit en migcampista organitzador va anunciar dimecres que penjaria les botes en acabar la temporada. El navarclí establert a Rajadell tanca, als 38 anys, una carrera futbolística per emmarcar de dinou exercicis en els quals ha disputat 403 partits a cavall de la Segona Divisió A, la Segona B i la Segona Divisió RFEF, a més de prop d’una cinquantena a Tercera Divisió i 12 a la Copa del Rei. Marc Martínez va ser internacional amb les seleccions estatals sub-16 i sub-19.

En aquest context, lògicament, els moments més emotius de la matinal es van viure abans de l’inici del matx. El públic es va afegir a l’acte de reconeixement a Moha i Marc Martínez ideat per la junta directiva de l’entitat blanc-i-vermella amb una càlida, sentida i inacabable ovació.

Pel que fa a l’enfrontament entre el CE Manresa, el pitjor equip de la segona volta de la competició (5 punts), i el Terrassa FC, el conjunt que ha sumat més punts en aquest tram de la lliga (27), Aitor Maeso, el tècnic del conjunt manresà, va recuperar a dos futbolistes (David Pons i Àlex Iglesias), per entomar el desafiament de competir amb la formació entrenada pel canari Chus Trujillo.

L’enèsim penal absurd de l’exercici

Una altra pena màxima innecessària va estroncar el creixement futbolístic dels bagencs i va permetre als vallesans adquirir avantatge. El Terrassa FC va assumir la iniciativa ofensiva durant el primer quart d’hora de joc amb la complicitat d’un CE Manresa que es va parapetar a la seva parcel·la defensiva com a estratègia per adquirir la confiança necessària per, a continuació, discutir la possessió de la pilota al seu oponent. Els embats ofensius dels manresans van esdevenir més incisius que els dels egarencs i un córner executat per Dani Reina va originar la primera ocasió: Omar va armar una rematada de cap creuada que es va perdre ben a prop de la creueta superior dreta de la porteria d’Aitor Mújika (min 18). El golejador del Terrassa FC Aythami va replicar amb una perillosa canonada arran d’una falta servida per Gil Muntadas (min 24) i Yaya Sidibé va desviar a córner l’enverinada centrada d’Adri Lledó envers el davanter canari (min 26).

El servei de cantonada va propiciar les mans aparentment involuntàries del lateral Dani Reina que l’àrbitre va considerar punibles (min 27). Aythami Perera va transformar la pena màxima amb mestria i va avançar el Terrassa FC a l’electrònic (min 28). Les accions ofensives d’una i altra formació es van alternar fins al descans. Sergio Buenacasa va qüestionar la integritat de la porteria manresana amb una gardela que va fregar el travesser (min 45). Quaranta segons després, un xut creuat d’Omar va obligar Aitor Mújika a deixar palesa la seva concentració.

Error mortífer, ocasions perdudes

L’avantatge del conjunt vallesà es va doblar quan tot just s’havien consumit quaranta-tres segons de la represa (0 a 2). Una pilota perduda per Martí Soler va facilitar la incursió de Sergio Buenacasa com a interior dret que l’exjugador del CD Terol va culminar amb una assistència envers Aythami. El golejador va driblar Héctor Hurtado i va materialitzar el seu quinzè gol de l’exercici a la lliga. Els futbolistes del CE Manresa no van defallir i la seva reacció els va permetre generar set ocasions durant el segon període. Malauradament, els blanc-i-vermells les van malbaratar totes amb una excepció. Aitor Mújika va conjurar la canonada d’Omar (min 54), la rematada creuada de Carlos Gilbert (min 56) i el precís servei de falta de Nil Garrido (min 64). A més, el xut a boca de canó d’Álex Pachón (min 56) i la rematada de cap armada per Carlos Gilbert arran d’una centrada de David Pons (min 58) es van perdre per sobre el travesser. Quan només faltaven deu minuts per al final, una assistència de Nil Garrido va habilitar Omar per batre el porter visitant amb una magnífica rematada. El mig centre navarclí va estar a punt de concretar unes justes taules, però el travesser va repel·lir la seva canonada (min 92).

Maeso: «Hem aconseguit competir en el decurs de tot l’enfrontament»

El tècnic del CE Manresa, Aitor Maeso, va destacar en la roda de premsa posterior al matx contra el conjunt egarenc que «hem aconseguit ser competitius en el decurs de tot l’enfrontament. Aquesta és una actitud que considero innegociable. No endebades, l’entrenador va considerar que «tot i la nostra situació a la classificació, hem competit en tots els partits excepte en el jugat al feu del CE Europa». «Els futbolistes no s’han deixat anar mai, han estat molt professionals en tots els duels i en tots els entrenaments», va sentenciar. Aitor Maeso va assenyalar que «el Terrassa FC ha evidenciat la capacitat golejadora dels seus davanters els últims mesos. Per això, durant el primer període, no volíem que se sentissin còmodes a nivell ofensiu i generar oportunitats al contracop. Aquest va ser l’argument tàctic pel qual el CE Manresa va optar «per parapetar-se en defensa» a l’inici de l’enfrontament. «Hem defensat molt bé, sense deixar espais», va argumentar Aitor Maeso. El tècnic va lamentar que «la segona meitat s’hagi iniciat amb una errada nostra que ha propiciat el zero a dos» i va posar en valor «la reacció de l’equip en aquest escenari donada la nostra situació classificatòria i tenint en compte el fet que jugàvem contra el millor equip de la segona volta de la competició».