«El Cadí va ser la meva primera oferta i ja vaig saber que era una bona oportunitat»

Tenia clar el fet d'iniciar una carrera basquetbolística professional?

Des del moment que vaig decidir que volia jugar a bàsquet a la universitat sabia que voldria jugar fins allà on el cos em permetés. Això, per tant, volia dir també jugar a escala professional. A més a més, sempre he volgut veure diferents parts del món i sabia que el bàsquet m'ho podria facilitar.

Arriba al bàsquet professional després d'un bon pas pel bàsquet universitari. Quin balanç en fa de la seva trajectòria a la NCAA?

He tingut l'oportunitat de jugar tres temporades a la NCAA i ha estat molt bo per poder veure el nivell que hi havia en l'esport universitari. Jugant contra tots aquests equips hem demostrat que, tot i ser una universitat d'un nivell mitjà (UB), hem pogut competir i estar a l'alçada de les grans universitats.

El Cadí n'espera molt de vostè i del seu joc a prop del cèrcol, però també d'altres habilitats, com un bon tir i córrer bé en les transicions. Com es defineix? Quins són els seus punts forts a la pista?

Hauria de dir que a la millor subtilesa la tinc jugant a dins. Però no només. Quan vaig començar a jugar tan sols era una jugadora interior, però a mesura que han anat passant els anys m'he centrat en explotar altres virtuts, com l'agilitat o el tir, per poder ser multidimensional. M'agrada jugar d'esquena a la cistella, però també sortir fora i amenaçar amb tirs de mitja distància.

Fa molt que va saber de l'interès del Cadí?

Deu fer un parell de setmanes. Va ser la primera oferta que vaig rebre. I de seguida vaig saber que era una bona oportunitat, així que vaig acceptar.

Vaja, que no li va costar gaire decidir-se.

Realment no va ser una decisió difícil. La meva agent estava molt convençuda de la proposta i em va ajudar a recopilar tota la informació que necessitava abans d'acceptar.

Estava gaire al cas de la lliga espanyola?

No sabia gairebé res sobre la lliga espanyola, però sí que tenia clar que Espanya era un dels països més destacats on volia jugar.

Del Cadí i la Seu encara deuria saber menys.

Mai no havia sentit parlar de la Seu. Però quan vaig rebre l'oferta vaig investigar una mica amb el meu pare i ens va semblar un bon lloc.

Crec que vostè va coincidir un temps amb la Judith Solé -igualadina que fins aquest any també ha jugat a la NCAA. Hi va contactar?

Sí, vaig consultar amb la Judith Solé per veure què en sabia. Em va explicar que la Seu és a una hora i mitja de casa seva. Que coneixia algunes de les jugadores, que estan en l'òrbita de l'equip nacional espanyol.

Ara que ja ha signat, què n'espera de l'experiència?

Honestament, estic a l'expectativa. És la meva primera experiència fora del meu país i com a basquetbolista professional. Per tant, estic oberta a tot allò que l'experiència em pugui oferir.

Quins reptes es fixa?

El meu objectiu és treballar per poder continuar millorant el meu joc i amb una mica de sort poder aportar bones coses a l'equip. I tinc una bona dosi de confiança dipositada en l'equip, en obtenir més victòries que derrotes. Sé que hi ha bones jugadores.

Quatre jugadores de l'equip han passat per la NCAA. En coneix alguna?

No en conec cap, excepte Ariadna Pujol, que em va contactar per presentar-se i demanar-me si tenia algun dubte o si necessitava alguna cosa. Va ser bonic.

Li tocarà adaptar-se a un món nou.

Bé, aquest és un altre dels reptes: un altra llengua i un entorn completament nou. Però jo sóc una persona de mentalitat oberta i estic molt entusiasmada davant la possibilitat de començar aquesta nova aventura.

A la seva edat encara poques coses li deuen amoïnar, suposo.

Realment no em preocupa gaire la meva futura vida. Tinc una gran família que m'envolta. Suposo que la preocupació principal és que sempre he volgut tenir una estabilitat econòmica i poder ajudar amb diners i atencions els meus germans petits. Sé que si treballo durament aconseguiré assolir els meus reptes. Per tant, si vull alguna cosa treballaré per aconseguir-ho.

Per cert, vostè va començar la seva etapa universitària a Robert Morris, però va canviar aquesta universitat per la de Buffalo.

Vaig deixar Robert Morris per poder estar més a prop de casa i poder ajudar econòmicament la meva família i que, alhora, no haguessin de fer tantes hores de viatge per venir-me a veure. La meva germana va tenir un petit ensurt amb una malaltia i això em va fer adonar que volia estar més a prop de casa en aquell moment. Estar a casa aquests darrers quatre anys m'ha permès treballar a banda d'estudiar, i així poder ajudar el meu pare econòmicament. És pare solter amb quatre fills.

Alhora, veig que la família és important per a vostè.

La família és molt important per a mi, sí.

Doncs ara marxa ben lluny de casa.

Tota la meva família està molt emocionada amb aquesta nova experiència que iniciaré. Ja estan buscant dates i vols per poder anar a la Seu a visitar-me. La meva germana petita ja ha estat buscant tot el que cal saber sobre Espanya i fins i tot ja ha fet una llista de tot allò que em portarà quan em visiti. Són els meus millors fans.

Acabo. Vostè llueix el 31 a la samarreta. Per algun motiu especial?

La meva tieta portava aquest número quan era més jove. M'assemblo molt a ella i sóc igual d'alta. Ella sempre em va animar a acceptar-me tal com sóc i a valorar la meva alçada. A estimar-me com a dona alta. Ara, la meva germana, que també juga, porta el 13 perquè és el meu dorsal però a la inversa.