Els dos darrers campions del món de futbol, Espanya, el 2010, i Alemanya, el 2014, van destacar per un factor: tots dos tenien altes possessions de pilota en els seus partits. De fet, tots dos han tornat a ser les seleccions amb més control de l'esfèrica en el campionat, però no els ha assegurat res. Ja han fet les maletes i ja són a casa.

Un dels fets més destacables del Mundial, fins ara, és que els equips que encara tenen possibilitats de guanyar el torneig disposen de diverses maneres de jugar. La tendència del principi de la dècada, imposada per la manera d'actuar del Barça de Guardiola, de defensar amb la pilota en el teu poder ja no és referència de res. Espanya ho va demostrar fent un rècord de més de mil passades en el duel de vuitens de final contra Rússia, a una mitjana de deu per minut, però no li va ser suficient per derrotar el cinquè pitjor equip, quant a tinença de l'esfèrica, dels 32 que han desfilat pel torneig.

Equips amb recursos

Així, els cinc primers equips, quant a possessió, han demostrat que tenien un sol pla. Espanya, Alemanya i Mèxic han tingut problemes quan han trobat rivals que els han canviat el guió. Els de Hierro i els de Löw no han sabut atacar defenses tancades (Iran, Rússia, Suècia o Corea del Sud) i els asteques han patit contra rivals que els han buscat el joc directe (com els suecs mateix). Dels altres dos equips, Aràbia Saudita ha fet el que ha pogut, però s'ha notat la mà d'un entrenador com Juan Antonio Pizzi, que venia de preparar la virtuosa selecció xilena i, pel que fa a Argentina, el descontrol ha estat gran i el mateix fet d'anar molta estona darrere en el marcador i amb urgències ha comportat que els altres equips els deixessin tenir possessions estèrils.

Per contra, els equips que semblen favorits dominen diversos registres. Brasil és un equip ben armat des de darrere, amb un doble pivot granític (Casemiro-Paulinho) i uns atacants vertiginosos que no necessiten gaire toc per arribar a l'àrea; França, tres quarts del mateix. El contraatac és el seu fort i quan ha de remenar la pilota, pateix. Pel que fa a Bèlgica, pot controlar el joc, però davant de Japó va demostrar que té elements prou importants per dominar el joc directe (Fellaini o Lukaku) o el contraatac (Meunier o Chadli); Croàcia no abusa de les conduccions i té extrems potents i ràpids com Perisic i Rebic, i Uruguai ha millorat el centre del camp respecte d'altres cites, amb homes com Lucas Torreira, sense perdre la contundència al darrere. De Suècia i Rússia, poc a dir: defensa i contraatac, ja que se saben tècnicament inferiors.

La possessió per la possessió sembla haver passat a millor vida. Ara cal proposar una mica més.