El salt de perxa és una disciplina que al Club Atlètic Manresa reuneix diferents membres d'una sola família. Primer van ser els Clemente, amb l'entrenadora Maria Alba Martí, mare dels germans Ricard, Laura i Mònica, i fa quatre anys es va iniciar en la disciplina el jove fruitosenc Martí Serra, fill de l'atleta del club Montse Prat.
Prat, de 53 anys i que treballa com a mestra d'anglès a l'escola Pompeu Fabra (El Pont de Vilomara), va començar en l'atletisme fa vuit anys: «un dia, fent les meves acrobàcies al Gimbe, vaig coincidir amb un atleta veterà del CAM, Amadeu Pintó, i em va recomanar que provés la perxa, que segurament se'm donaria bé». Abans, la bagenca havia practicat una gran varietat d'esports, com la gimnàstica artística, el volteig, l'aeròbic, el tennis i l'esquí. «Practicar esport és una forma de desconnectar de la rutina del dia a dia, i em fa sentir bé», explica.
El 2018, la manresana establerta a Sant Fruitós va viure el seu millor any a nivell de resultats. Al març va ser subcampiona d'Europa en pista coberta a Madrid, amb una marca de 2,90 metres (la mateixa que la guanyadora, però Prat va cometre més salts nuls). Aquest és el rècord d'Espanya de l'especialitat en categoria W50. Sis mesos després, al setembre, es va proclamar campiona del món a l'aire lliure, a Màlaga, amb un salt de 2,75 metres. Aquest maig va millorar la marca fins els 2,90, que també era rècord estatal fins fa ben pocs dies.
Els mundials i europeus, molt costosos
Tot i els seus grans resultats a nivell internacional, la bagenca només es planteja participar a l'europeu de pista coberta del proper març a Portugal. El motiu és l'alt cost que tenen aquestes competicions per a atletes veterans, que fa que hagi de renunciar a proves com l'europeu a l'aire lliure de Venècia o els mundials de Toronto i Edmonton. «Les despeses dels campionats són molt grans, si no tens cap ajuda ens ho hem de pagar tot. A més també hi ha altres problemes, ja que no a totes les companyies aèries ens deixen pujar les perxes», relata.
Prat s'organitza ella mateixa les seves sessions d'entrenament, i acostuma a exercitar-se quatre dies per setmana en sessions d'entre una hora i una hora i mitja. En aquest aspecte també agraeix l'ajuda que dos companys del club, Jordi Lladó i Mireia Vila, li han ofert en aquests anys. Es considera una atleta «perseverant, però em queda molt per millorar en la velocitat», i té com a referent la russa Yelena Isinbayeva.
Per la seva banda, Martí Serra, de 14 anys, va començar la seva trajectòria com a atleta fa quatre anys. «Mentre la meva mare i el seu company Jordi Lladó practicaven els salts, jo i els fills del Jordi jugàvem per l'estadi. Un bon dia em va entrar la curiositat i ho vaig voler provar jo també. Em va agradar tant que de seguida vaig demanar a la meva mare per competir». De fet, el jove fruitosenc té bons records «del meu primer campionat, un Trofeu Sabadell en què vaig poder guanyar». Com a resultats més destacats, el bagenc té un subcampionat de Catalunya aleví a l'aire lliure, amb una marca de 2,30 metres; un campionat de Catalunya infantil a l'aire lliure, amb un salt de 2,80 m; i un subcampionat català cadet a l'aire lliure, amb millor salt de 2,65.
Aquest curs 2018-19 Serra ha experimentat una gran progressió. Al principi del mateix la seva marca era de 2,80 m, i actualment l'ha millorat fins els 3,91 m, un fet que l'ha permès situar-se tercer en el rànquing estatal de la seva categoria. El cap de setmana del 6 i 7 de juliol va fer el seu debut en un estatal al campionat d'Espanya sub-16 a l'aire lliure de Gijón, en el qual va assolir la cinquena posició (amb la mateixa marca, 3,91 m, que el tercer). A més, ho va assolir competint contra saltadors un any més grans que ell. Finalment, també va ser part de l'equip sub-20 del CA Manresa que va acabar tercer en el campionat de Catalunya per equips. Sobre aquesta progressió, Prat opina que «ha estat gràcies a la seva tenacitat. Jo només li he aconsellat que gaudeixi, mai l'he obligat a fer res».
El fruitosenc s'entrena amb Ricard Clemente, a qui considera un dels seus referents. «Sota les ordres del Ricard he millorat molt». També destaca la influència que ha tingut la seva mare en els seus inicis a la perxa: «va ser ella qui m'hi va introduir, em feia d'entrenadora i m'aconsellava. Ella va ser qui em va ensenyar la base del salt de perxa». Fa quatre sessions de dues hores cadascuna: en dues d'elles treballa la tècnica de la perxa i en les altres dues la velocitat. El proper objectiu de Serra, que es defineix com «un atleta amb un bon inici de salt però que ha de millorar la inversió», és l'estatal per equips a l'aire lliure de l'octubre.
