El decatló i l'heptatló són dues de les disciplines més exigents i, a la vegada, més infravalorades en el món de l'atletisme, sobretot a nivell estatal. Al Bages tenim la fortuna de tenir dos campions estatals sub-23, Emilia del Hoyo (Avinent Manresa) i Pol Vila (FC Barcelona), que van aconseguir la medalla d'or el 29 de juny passat després que ambdós atletes, absents durant un temps, retornessin a les pistes nacionals. «Quan un atleta es dedica a una disciplina de combinades es considera que no sap fer bé cap modalitat», comenta la manresana, que ha viscut com en altres països, concretament als Estats Units, una esportista com ella que practica l'heptatló se la considera «l'atleta perfecta» perquè pot obtenir un bon rendiment en 7 disciplines del món de l'atletisme, les quals són molt diferents.

En la prova de decatló, de la qual és campió estatal l'atleta santvicentí, es disputen deu proves en dos dies. Vila explica que aquesta prova «genera esgotament físic però també mental en passar tantes hores a la pista». Al primer dia es competeix als 100 metres llisos, salt de llargada, llançament de pes, salt d'alçada i els 400 metres llisos. Al segon es participa en les cinc proves restants que són els 110 metres tanques, llançament de disc, 1500 metres llisos i llançament de javelina. En l'heptatló, que va guanyar la manresana, en la primera jornada es disputen els 100 metres tanques, l'alçada, el pes i els 200 metres llisos. I l'últim dia, la llargada, la javelina i els 800 metres llisos.

Passió per l'atletisme

atletismeSabent les dificultats que hi ha per poder viure de l'atletisme a Espanya, ambdós campions estan preparant també el seu futur professional. Tots dos atletes bagencs, però, tenen una gran passió per l'atletisme. «Des de petit participava en tots els cros possibles perquè m'anava bé i m'ho passava bé», afirma el campió santvicentí i l'atleta manresana assegura que «podríem haver deixat l'atletisme però entrenar i competir és la nostra passió». Emilia del Hoyo, de 22 anys, s'ha format durant els darrers quatre anys en cinesiologia a la Universitat Estatal de Sacramento, una disciplina que estudia el moviment humà i la relació entre la qualitat d'aquest moviment i la salut global de l'organisme. Un cop obtingut el grau, aquest any cursarà un màster en Medicina de l'esport. D'altra banda, Pol Vila, de 20 anys, està cursant actualment el grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (CAFE) a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya, centre adscrit per la Universitat de Barcelona. Al final, tots dos tenen clar que la seva vida està vinculada, d'una manera o altra, amb el món de l'esport, tant en la seva pràctica com en el tipus d'estudis que ambdós han escollit. «La constància que necessites a l'hora d'estudiar també serveix després per aplicar-la en l'atletisme i en qualsevol altre esport», afirma la manresana. Els dos atletes de casa nostra tenen predilecció pel salt de llargada i Vila també destaca la prova dels 400 metres llisos. «Practicar decatló o heptatló a Espanya estaria més ben valorat si alguna vegada algun atleta d'aquí hagués guanyat a nivell internacional en aquesta modalitat, ja que hauria augmentat la popularitat», afirma Del Hoyo, que explica que la situació està canviant i que cada vegada es genera més interés per les proves de combinades.

Els dos campions estatals sub-23 han estat internacionals amb el combinat nacional en categories inferiors i expliquen que viure aquella experiència és molt gratificant. «El meu debut internacional va ser una mica estrany perquè el campionat va ser a prop, concretament a Salamanca», explica Pol Vila, que puntualitza que en té «un gran record» perquè va aconseguir registrar un nou rècord d'Espanya i, a més, va poder viure uns mesos més tard l'experiència d'un campionat europeu a la ciutat de Tbilisi (Geòrgia) i que va ser «molt maco poder compartir aquell moment amb els companys». Emilia del Hoyo té clar que, juntament amb l'etapa viscuda als Estats Units, «participar en un campionat del món ha estat la millor experiència que m'ha aportat l'atletisme» quan va competir a Donetsk (Ucraïna) en els Mundials Juvenils als 16 anys, dels quals va destacar: «viatjar tan lluny sent jove i coneixent a persones d'altres països i cultures que saben l'esforç que suposa arribar fins aquí i amb les quals comparteixes una mateixa filosofia de vida».

La importància d'un tècnic

A Emilia del Hoyo i Pol Vila els uneix una figura important en la seva trajectòria com a atletes, un entrenador que van tenir ambdós al Club Atlètic Manresa: Àngel García, que va morir el novembre passat després de patir una llarga malaltia. Els campions estatals sub-23 guarden un bon record del tècnic tarragoní, que també va ser l'entrenador de David Martín, el santjoanenc que va ser finalista de llançament de pes en l'Europeu sub-20 disputat aquest mes a Boras (Suècia). «A vegades tens la sensació que ens continua ajudant des d'allà on sigui», explica l'atleta manresana.

La figura d'un entrenador no és precisament la més visible en el món de l'atletisme, però els dos atletes bagencs comenten que és «molt important» per a la millora d'un atleta. «Als Estats Units vaig estar tres anys amb un entrenador amb el qual no vaig evolucionar gairebé res i el darrer any vaig canviar de tècnic i vaig millorar tot el que no havia aconseguir en els anteriors», assegura la campiona estatal d'heptatló Emilia del Hoyo.