Deu temporades sense parar tant la pilota

Dos gols més a pilota parada van desencallar el Barça dissabte a Leganés. Una falta rematada per Suárez i un córner, amb rebot inclòs, que va aprofitar Arturo Vidal van possibilitar que l'equip de Valverde sumés tres punts a Butarque que, per joc, no va merèixer. I no és una casualitat. Ja és una tendència.

Dels últims catorze gols blaugrana, entre lliga i Lliga de Campions, nou han arribat o de falta, o de córner o de penal. Dit d'una altra manera, només cinc han estat de jugada elaborada, aquell tipus d'acció que havia creat allò que s'havia anomenat, de manera reiterativa i pesada, ADN Barça. Així, els dos gols de Leganés, tres dels quatre contra el Celta (dos de falta i un de penal de Messi), el del camp del Llevant (xut des dels onze metres de l'argentí), dos davant del Valladolid (una rematada de Lenglet en un córner i una altra pena màxima de l'estrella de l'equip) i el cop de cap de Suárez a Praga que es va introduir a la porteria Olayinka després d'un cop franc, van entrar en accions a pilota aturada. I en gairebé tots els casos, en duels en què el joc dels blaugrana no va excel·lir.

I sense jugadors alts

Si mirem enrere, aquesta és la temporada de les últimes en què el Barça ha recorregut, ara per ara, més a aquest tipus d'accions per anotar els seus gols. De fet, poder-ho aconseguir és una virtut. Durant molt temps l'equip ha patit, sobretot en faltes laterals i córners, a les dues àrees i semblava que es menyspreava treure partit de jugades que solen treballar més els equips petits i que arriben menys a la porteria rival. El problema arriba no quan el nombre de gols a pilota parada és alt, sinó quan ho és el percentatge, és a dir, quan no se'n marquen dels altres.

Per això és curiós veure que l'última temporada en què el Barça va superar, a la lliga, el 20% de gols marcats d'aquesta manera en va ser una amb Pep Guardiola a la banqueta. Però no va ser una temporada qualsevol. Va ser la segona, segurament aquella en què l'equip del santpedorenc va practicar un futbol més condicionat per un home: Zlatan Ibrahimovic.

Així, la temporada 2009-10 el Barça feia 560 passades curtes per partit (134 menys que l'any següent, per exemple) i llançava una mitjana de 61 pilotes llargues per partit, per les 54 o 55 dels anys posteriors. En aquella plantilla, a més, hi havia homes d'alçada o que anaven bé de cap, com Piqué i Puyol de centrals i, sobretot, un mig del camp en què encara tenien molts minuts un Touré que aquell estiu abandonaria l'equip i Seydou Keita.

Aquesta temporada, la mitjana d'alçada o de jugadors que dominin tant el joc aeri no és tan gran. De l'equip que tothom consideraria titular, segurament només els dos centrals i Suárez saben rematar bé de cap. També és cert que el percentatge d'encert de Messi en els tirs de falta directe ha augmentat molt i que, darrerament, no falla tants penals.

La conclusió que en va extreure el Barça, de la temporada 2009-10, va ser que calia un canvi. Guardiola es va radicalitzar en els dos anys posteriors. Busquets li va prendre definitivament el lloc a Touré, que va marxar al Manchester City, i va arribar Villa en el lloc d'Ibrahimovic. Xavi i Iniesta ja van ser insubstituibles i el Barça va anar abaixant els percentatges a pilota parada en els anys posteriors.

Nou repunt

L'equip encara va apujar una mica el percentatge en el darrer any de Guardiola a la banqueta, amb Alexis Sánchez, un jugador més físic, a la davantera. Cal recordar que aquella temporada només es va guanyar la Copa. Es va tocar fons la temporada 2013-14, la de Martino a la banqueta, tot i que allò va ser més, segurament, per la poca tendència que tenia aquell equip tècnic a treballar aquestes accions. I també d'altres.

Va ser amb Luis Enrique de tècnic, i Unzué de segon entrenador, quan van tornar a agafar protagonisme. El Barça va virar aleshores cap a un joc més directe, marcat per la presència de Messi, Suárez i Neymar a la davantera. Menys toc i més contraatacs. El percentatge més alt de gols a pilota aturada va arribar l'últim any, amb el 17,9%. Tampoc no es va guanyar ni la lliga, ni la Lliga de Campions.

Amb Ernesto Valverde d'entrenador, el percentatge no ha baixat del 15% en els tres últims exercicis i ha anat en augment darrerament. A Leganés, amb només dos homes al centre del camp d'entrada i un rival tancat, es va arribar al zenit de l'exaltació a la pilota parada, un recurs que va bé un dia, però del qual el Barça no n'hauria de fer un costum.