21 de juny de 2020
21.06.2020
Regió7
ENTREVISTA

Gerard Figueras: «L'esport també ha de servir per reactivar l'economia»

El Secretari General de l'Esport de la Generalitat considera que els Jocs serien una bona manera de donar a conèixer els Pirineus, «l'única serralada natural del món que no els ha acollit»

20.06.2020 | 22:48
Gerard Figueras, Secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya

La crisi del coronavirus ha afectat tot el que envolta el món de l'esport ja sigui professional, amateur, de base o estrictament popular. Les institucions, també el Govern català, estan fent mans i mànigues per reduir el màxim possible l'afectació

Gerard Figueras (Vilanova i la Geltrú, 1982) és llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Des del 2016 ocupa el càrrec de Secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.


Com s'ajuda l'esport català des de la Generalitat en aquesta situació tan crítica per la crisi del coronavirus?

Aquesta és una pregunta molt oportuna perquè aquesta setmana hem signat amb el Consejo Superior de Deportes dues línies de treball postcovid-19. Primer, els protocols per l'anomenada nova normalitat a partir del 25 de juny i intentar oferir recursos perquè es pugui superar aquesta crisi. Les xifres de l'impacte econòmic en l'esport s'acosten a les més pessimistes, tenint en compte que hauran estat quatre mesos sense activitat. S'ha de tenir en compte que set de cada deu tr eballadors de l'esport estan o han estat en un ERTO. Així, del pressupost de la Generalitat per a esports d'aquest any, una bona part aniran destinats a federacions i consells esportius perquè siguin utilitzats per mantenir viva l'activitat i per despeses postcoronavirus. Però no ens quedem aquí perquè preveiem recursos nous d'Europa i una partida serà, segur, a fer front a llicències escolars i esportives en general per a aquells esportistes que no puguin pagar-se-la la temporada que ve.

També es parla d'uns crèdits tous per a les entitats.

Això que hem parlat fins ara és sense retorn. Per als clubs, el que fem és, des de la Generalitat, avalar préstecs que concedeix l'Institut Català de Finances (ICF) per un import global de 10.000.000 d'euros que van de 20.000 a 300.000, segons les necessitats de cada entitat, amb un any de carència i a retornar en cinc anys. Sempre s'ha d'acreditar que els diners es faran servir sense ànim de lucre.

Està satisfet de com han resolt les federacions els seus finals de temporada a l'hora de tancar les classificacions?

La veritat és que no ha estat senzill per a ningú, i per a les federacions encara menys. Segurament, en general, s'han buscat les solucions menys dolentes. És veritat que hi ha hagut queixes, en especial les que fan referència al futbol base per no donar ascensos. Cal tenir en compte que s'ha fet el millor que s'ha pogut. Les federacions són privades i nosaltres el que podem fer és assessorar i prou. Les decisions finals han estat d'ells. En tot cas, el que demanaria és comprensió. En el que si que tenim competències és en l'esport escolar a través dels consells i aquí vam arribar aviat a un acord de donar per acabades les competicions i pensar en el proper curs.

Com ha afectat l'esport català l'ajornament dels Jocs Olímpics de Tòquio un any?

Jo penso que en positiu. La Generalitat té becats 500 esportistes d'alt rendiment, classificats o amb possibilitats d'anar als Jocs. El programa olímpic és de quatre anys i en aquesta ocasió, de manera excepcional, l'allarguem un any. Així, els esportistes tindran la tranquil·litat de continuar la seva preparació. La repercussió de la suspensió ha estat bona i sort que es va prendre aquesta determinació de passar les Olimpíades al 2021. Va ser el més encertat, sobretot per evitar una situació de desigualtat entre esportistes i per evitar l'angoixa de no saber si es podrien preparar degudament abans de les competicions.

Confinament i esport han anat força lligats.

Molta gent s'ha adonat de la conveniència de fer esport. Precisament ara el que cal és aconseguir que això no decaigui i es continuï practicant l'esport lliure.

Ha parlat que una part important del pressupost d'esports de la Generalitat serà per compensar la crisi del coronavirus. Això vol dir que algunes coses de les previstes no es podran dur a terme?

És clar. Hi haurà coses que hauran d'esperar al 2021. Hi ha prioritats i ara cal ajudar, sobretot, a les entitats.

Un dels projectes pendents és el de l'ampliació del Nou Congost, a Manresa.

Aquest és un projecte que compartim amb l'Ajuntament de Manresa i que tenim en l'horitzó. Hem d'esperar a tenir més detalls d'aquesta ampliació projectada i ens podrem plantejar la seva tramitació a partir del 2021, tenint en compte que estem parlant d'un import elevat que requerirà aportacions de totes les administracions com s'ha fet tradicionalment en aquests casos.

Quan es començava a parlar d'estat d'alarma, semblava que els esportistes del CAR de Sant Cugat podrien continuar la seva preparació amb confinament a la instal·lació

Certament s'havia parlat d'això, convertir el CAR de Sant Cugat com en un oasi. Però un positiu detectat fins i tot abans de la previsió de tancar, ho va impedir. Ha hagut d'aturar les activitats aquests mesos però ara ja fa unes setmanes que torna a estar en funcionament. El dia del retrobament vaig ser-hi i la cara de felicitat dels esportistes era indescriptible.

N'ha parlat una mica, però tem que hi hagi infants que es quedin sense poder fer esport perquè els seus poares no puguin pagar la quota corresponent?

La temporada 2020-21 no pot haver-hi cap nen o jove que es quedi sense fer esport pels diners. Per això assumirem part de les llicències dels que no puguin pagar i no ho fem només per a les famílies, sinó per a les mateixes entitats que podran mantenir les seves activitats i les seves estructures. És una aposta en clau social, però s'ha de prendre consciència que l'esport també ha de servir per reactivar l'economia.

Aquesta setmana van obrir la majoria de gimnasos de la Catalunya Central. Creu que la gent està temerosa de tornar-hi, amb por de contagiar-se?

Necessitem que la gent torni als gimnasos, ja siguin públics o privats. Segur que estan en perfecte estat. He visitat diverses instal·lacions i les mesures de seguretat inspiren una confiança absoluta.

Com creu que serà la propera temporada?

Hem de considerar la possibilitat d'un rebrot a Catalunya. Per això, hem d'estar preparats i aprofitar l'experiència adquirida aquests mesos. Si hem de tancar, hem de saber com fer-ho, que afecti a tothom.

Podrà haver-hi públic a les instal·lacions esportives per veure les diferents competicions?

Tret del futbol i el bàsquet de primera línia, que controla el Consejo Superior de Deportes, en la resta de competicions serà la Generalitat qui determinarà els aforaments. Les normes seran les mateixes que per altres esdeveniments, culturals, socials, etc. S'utilitzaran els mateixos protocols de distàncies. Per tant, sí que compten que podrà haver-hi aficionats .

Quines han estat les dar-reres actuacions de la Secretaria General de l'Esport?

Precisament fa uns dies vam signar el conveni perquè la Seu d'Urgell aculli la tercera universitat d'educació física i de l'esport, l'anomenat INEF-Pirineus. També hem posat la primera pedra del Centre de Tecnificació de la Catalunya Central a Vic, amb la col·laboració de la UVic. Es tracta d'un programa de detecció de talents com set més que tenim repartits per tot Catalunya. De moment s'aprofitaran instal·lacions i equipaments ja existents d'esports de muntanya i escalada (rocòdrom) i hípica. Més endavant s'obrirà a altres especialitats esportives i a altres comarques de la mateixa Catalunya Central. Era una assignatura pendent

En quin moment es troba el projecte dels Jocs d'Hivern Barcelona-Pirineus?

Amb el Comitè Olímpic Internacional teníem programat parlar-ne després dels Jocs de Tòquio però, per l'ajornament, fa dues setmanes ja ens vam trobar telemàticament. Ells tenen clar que ara més que mai volen Jocs sostenibles. El projecte Barcelona-Pirineus podrà tirar endavant si totes les parts ho interpreten degudament, com un vagó per a la recuperació econòmica els propers deu anys. En tot cas, estem pendents de formalització de la candidatura entre els governs (central, català i aragonès) i el Comitè Olímpic Espanyol.

El 2030 seria l'any escollit?

En principi, els Jocs es farien el 2030, però no és tan important la data fixada com que el projecte es consideri important per al desenvolupament. No faríem cap lleig al 2034 si s'han de posposar quatre anys. El COI, evidentment, escollirà el projecte que vegi més madur.

Compten amb el suport del manresà Pere Miró, membre destacat del COI?

És clar que el procés d'escollir una de les candidatures és transparent, però en tota cas Pere Miró és un bon interlocutor en els entrebancs que ens trobem i, sobretot, ens és una gran ajuda moral.

Uns Jocs d'Hivern servirien per posar els Pirineus al mapa internacional?

És clar que Barcelona ja hi és, al mapa. S'ha de tenir en compte que els Pirineus és l'única serralada natural que no ha acollir mai unes olimpíades. I què millor una competició d'aquesta envergadura per donar-se a conèixer.

Algú té dubtes de tirar endavant aquest projecte?

Hi ha formacions polítiques que no donen unanimitat a l'interès per aquests Jocs. Actualment, i quant a despeses, cal tenir en compte que el COI no vol que es construeixin instal·lacions estrictament pels Jocs. Les estructures específiques queden descartades. És una bona oportunitat per a Catalunya.

La manca de neu, pot ser un hàndicap?

Hi ha anys en què els registres de neu als Pirineus són millors que en altres llocs, com al centre d'Europa. El que sobretot demanen és que al llarg de la setmana es pugui produir neu suficient, i per a això tenim la millor tecnologia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.