A part d'un molt bon entrenador, Joan Peñarroya és una persona molt llesta. Sap que en l'esport professional, moltes vegades, el que passa a fora de la pista és tan important com el que passa a dins i sempre busca l'avantatge per al club i l'equip que el paga. Quan fa un any i mig va decidir no seguir al Baxi Manresa i acceptar l'oferta del San Pablo Burgos, hi va haver gent que no ho va entendre. Es preguntaven que què buscava a la capital castellana, a un equip amb un punt d'artificialitat i que només feia dos anys que era a l'ACB, que no tingués a casa, a la seva ciutat i davant d'un públic que l'idolatrava i encara ho fa. En la prèvia del partit d'ahir en podem obtenir la resposta.

Pedro Martínez, que és un gat vell, sap que ara no és en un dels conjunts principals de la competició si sol donar el paper de favorit a l'altre. Va dir que el Burgos té capacitat per ser semifinalista de la lliga i de la Copa per qualitat dels seus homes. I de seguida, Peñarroya s'hi va agafar. En la seva roda de premsa va fer sorna exclamant que «aquests cada setmana sembla que juguin contra semifinalistes. La passada ho era el Joventut i ara ho som nosaltres, però només es troben a una victòria». Peñarroya no vol assumir el paper que Martínez li atorga i faci el mateix que segurament feia ell quan entrenava el Baxi, i abans l'Andorra, quan era un nouvingut a la lliga. No vol relaxació. Però en el fons sap que és veritat, que canviant Manresa per Burgos tenia més opcions, per múscul econòmic, que els altres entrenadors l'anomenessin «semifinalista». I això li agrada.

Perquè sap que té un equip amb molta qualitat, que ja va guanyar un títol europeu l'octubre, que va arribar, precisament, a la semifinal de la lliga de la bombolla i que és favorit per entrar a la Copa. Per això, no permet relaxacions i esbronca els seus homes encara més quan guanyen de setze, com durant el primer quart d'ahir, que quan les coses no van tan bé. Sap que té un estatus, guanyat amb esforç, i que mantenir-lo costa. O si no que li ho diguin a conjunts amb bons pressupostos que es troben lluitant per no caure en zona de descens.

A davant, al Baxi ja no es parlarà tant aquesta setmana d'anar a la Copa. Ahir no va tenir opció de guanyar per culpa d'un inici dubitatiu i també del rival, que també juga. Sense Mason, i amb la lesió de Guillem Jou d'ahir a la primera meitat del partit, els jugadors manresans s'hauran de multiplicar encara més per afrontar dos partits en 48 hores a partir de diumenge vinent. El Baxi és la sorpresa, no és un equip a qui els altres anomenin «semifinalista», i sap que cadascuna de les set victòries aconseguides no només han arribat treballant fort, sinó també amb una dosi d'encert que és més difícil de treballar, o es té el dia, o no és té. I aquesta és la part diferencial que aporta la qualitat.

D'aquí a un mes i onze dies, Peñarroya i el Burgos aterraran al Congost, ja veurem en quines condicions, per jugar-hi el partit de la segona volta. Segurament es trobaran a pocs dies d'intentar l'assalt a les semifinals de Copa. Llavors veurem en quins termes es juga el prepartit i com afecta el joc l'endemà.