De tots els papers de l’auca de l’esportista abnegat, el que més li agrada a Núria Pau (Ribes de Freser, 1994) és el que la situa a la caseta de sortida disposada a lliscar pendent avall a tota velocitat. I el 7 de febrer ho podrà fer en l’escenari més cobejat per un esportista, els Jocs Olímpics d’Hivern, que s’inauguren divendres a Pequín. La catalana, única representant espanyola en les proves d’alpí, disputarà l’eslàlom gegant satisfeta perquè tant en el rol d’esquiadora com en tots els altres que li ha tocat representar (crear un equip, conduir per tot Europa amb els esquís a sobre, motivar els veïns perquè l’ajudin a pagar-se viatges, ...) ha donat el 110 per cent. La corredora de La Molina C.E. assegura que «estic molt contenta perquè porto anys picant pedra».

Com se sent quan queden pocs dies per l’inici dels Jocs?

Ha estat una temporada complicada, en la que he hagut d’anar contra rellotge. Em vaig quedar a 15è centèsimes de classificar-me, però van decidir que per trajectòria mereixia anar a Pequín.

Complicada per les lesions?

Em vaig trencar l’espatlla a l’abril i la rehabilitació es va allargar uns mesos. No vaig començar a esquiar fins a mig agost i no al juny, però l’evolució va ser molt bona.

Es va poder reenganxar a temps?

El problema és que, al final de la pretemporada, em vaig fer mal al peu. Res greu, però em va passar en un moment important del curs i vaig estar un mes de repòs. Després vaig haver d’arrancar de nou i agafar el ritme, però el 23 d’octubre vaig poder ser a l’inici de la Copa del Món, a Solden (Àustria).

Se li van trastocar molt els plans?

A l’estiu treballes la base i la tècnica, i a l’hivern la intensitat. Si t’ho saltes, ho has de fer més endavant. I jo sentia la pressió pels resultats, perquè anaven passant les competicions i no hi podia ser.

Es va menjar moltes ungles?

Vaig intentar mantenir la calma tot el que vaig poder, però anaven passant les curses, feia entrenaments que ja hauria d’haver fet, i perds una mica els nervis. Però sempre vaig continuar entrenant.

La seva cita als Jocs és l’eslàlom gegant del 7 de febrer. La primera mànega, a les 3.15 h (hora catalana) i la segona a les 6.45 h. Quin és el seu objectiu?

Quedar entre les trenta primeres i disputar la segona mànega. Sé que si sóc capaç d’esquiar al meu màxim nivell, ja estaré contenta.

En la línia dels Mundials del 2021 de Cortina d’Ampezzo, on va fer la 24 a la primera mànega, tot i que va caure a la segona?

Sí, vaig quedar contentat d’aquella actuació. Tenia un dorsal alt, vaig avançar 25 o 30 posicions i em vaig posar en el top-30.

Què en sap de la pista del Centre Nacional de Yanqing?

Sabem que és una pista nova, amb neu molt freda i agressiva, diferent a la d’aquí per les baixes temperatures.

La sueca Sara Hector és la favorita per l’or?

Està molt en forma, sembla invencible, però en els Jocs sempre hi ha sorpreses. Crec que el gegant està molt obert, jo no faré pas cap pronòstic, he he he.

Fa uns mesos es va crear el FAST (Female Alpine Ski Team) promogut per La Molina, el primer equip privat d’esquí alpí femení de l’estat. Quina valoració fa de l’experiència?

Un esquiador està en l’equip territorial i després en l’espanyol. Jo hi vaig ser vuit anys a l’estatal, i en tot aquell temps només hi van accedir dues noies més. Si no pots estar en el primer, per edat, o en l’estatal, et quedes sense equip i les noies es retiren o van a equips privats d’altres països. Parlant amb la gent de La Molina, va sortir el tema: teníem les noies i les ganes, i ho vem tirar endavant. Som vuit esquiadores i tres entrenadors, i tenim la base a Itàlia, a Pozza di Fassa, al Trentino. Des d’allí ens desplacem a les competicions. Holaluz, Rodi Mutua Services i Colnatur ens patrocinen. Volem fer créixer el projecte.

Què opina de la possibilitat que els Pirineus siguin olímpics?

Hi estic a favor, seria molt bo, ens situaria en el mapa de la neu. Vas pel món i dius que vens de Barcelona, o de Catalunya, i , t’ubiquen en un ambient de sol i platja. Una realitat que jo no visc.