Anglaterra va merèixer arribar a la seva primera gran final en 55 anys, després del Mundial del 1966, però ho va fer amb la mateixa polèmica amb la qual es va endur el títol aleshores. Una piscina del davanter del City Sterling a la pròrroga va ser indicada com a penal pel neerlandès Makkelie i corroborada pel VAR. Dinamarca, dominada, ja molt cansada i defensant a la seva àrea no va poder resistir més cops i diu adeu al torneig amb honor. Anglaterra-Itàlia, final del torneig, aquest diumenge.
L’equip danès va seguir apostant per l’equip que li havia donat bon rendiment en els vuitens i els quarts de final. Així, el davanter de la Sampdoria Damsgaard va avisar al minut 24 amb un xut alt, però ja no va perdonar sis després, quan va executar amb mestria un llançament de falta directa. La sort, per a Anglaterra, és que l’empat va arribar aviat. Va poder-lo aconseguir en una rematada a boca de canó de Sterling que va aturar Schmeichel amb la panxa, i ho va aconseguir tot seguit, amb un autogol de Kjaer.
A la represa, Anglaterra va dur totalment la iniciativa. De tota manera, tret d’un cop de cap de Maguire, les oportunitats locals no van ser gens clares. El temps suplementari va ser un setge local, amb rematades de Kane, Grealish i Sterling fins que aquest va provocar un inexistent penal de Maehle. Schmeichel va aturar el xut de Kane, però el davanter ja no va perdonar el rebot.
