El Suprem ha ratificat la decisió que va adoptar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de repetir el judici al gendre dels joiers Tous Lluís Corominas després d'anul · lar per "arbitrari" el veredicte del jurat que va absoldre l'homicidi d'un presumpte lladre a prop del xalet familiar el 2006.

La Sala del Penal del Tribunal Suprem (TS) ha adoptat aquesta decisió en desestimar el recurs de Corominas negant que l'anul · lació d'aquest veredicte deixi vulnerada la presumpció d'innocència en la celebració d'un nou judici per aquests fets.

Tanmateix, admet que la repetició del judici "pot comportar repercussions negatives no només en l'agilitat del procés (...) sinó també en la posició processal de l'acusat que veu esborrat tot el camí ja recorregut, també en els punts que podien ser-li beneficiosos i que es van donar per provats ".

Per al TS, "aquests 'efectes col · laterals' són d'essència de tota la declaració de nul · litat del judici", ja que "en l'àmbit del jurat la composició del tribunal provoca la nul · litat habitualment i, llevat de supòsits molt excepcionals, s'hagi d'estendre a tot el judici amb la necessitat de constituir un nou tribunal ".

El TSJC va acordar el març anul · lar per "arbitrari" el veredicte del jurat que va absoldre Corominas d'aquest homicidi, amb l'argument que en disparar contra el presumpte assaltant va actuar en legítima defensa, tenallat per una por insuperable.

Per anul · lar la decisió del jurat, el tribunal va assumir una de les al · legacions esgrimides en el seu recurs per l'acusació particular, exercida per la família del presumpte lladre mort, el ciutadà albanokosovar Sinani Gazmend.

Fonamentalment, que resulta incompatible amb l'eximent de por insuperable "la conducta de qui va armat al lloc on hi ha les persones amb les quals es preveu l'enfrontament".

El TSJC va desmuntar així l'argument de la por insuperable en què es va recolzar el tribunal popular per absoldre Corominas, professional de la seguretat privada, i va sostenir que en les gravacions en vídeo i àudio dels fets no existeix "res que doni suport a les conclusions del jurat, sinó tot el contrari ".

En opinió del Suprem, el TSJC va concloure "de manera motivada, raonada i lògica que el veredicte del jurat es presentava més com un acte de voluntat, revestit de vestidura argumental, que com una decisió fruit d'un procés racional deliberatiu".

Segons recorda la sentència del TS, de la qual ha estat ponent Antonio del Moral, el jurat "es va limitar a donar com provat que el recurrent va efectuar dos trets contra el vehicle ocupat per dues persones", però no va arribar a un acord sobre si hi va haver dol eventual.

Per això, la magistrada-president del tribunal del jurat, "entenent que estava habilitat per a això (...) va concloure que concorria dol eventual", acció que va ser censurada pel TSJC perquè considera que "no podia en aquest punt situar-se per sobre de les consideracions del jurat la seva pròpia percepció ".

Això no vol dir, prossegueix el Suprem, que el TSJC "declarés provat que el recurrent actués amb dol, ni que no existís legítima defensa putativa o error", sinó que "es limita a dir que les bases sobre les quals s'han efectuat les deduccions pel jurat no són sòlides ".

"Es cenyeix a constatar que el veredicte del jurat no s'ajustava a paràmetres de racionalitat i l'anul · lació reposa les actuacions per a la celebració d'un nou judici en què totes les possibilitats valoratives de la prova que es practiqui queden obertes, sense condicionant algun", precisa la sentència.