Fins al 1974, anar en cotxe del Bages a Barcelona significava haver de fer un munt de revolts per carreteres estretes: o bé els revolts de Can Maçana fins al Bruc, que era la via més utilitzada des de Manresa, o bé els de la carretera de Monistrol a Collbató, o els de la carretera de Castellbell a Terrassa, passant per Rellinars.
Per això, el 23 de desembre del 1974, la inauguració del nou eix entre Monistrol i Abrera (on s'enllaçava amb la N-II), que s'afegia a l'eixamplament del tram entre Monistrol i Manresa, es va viure amb gran il·lusió entre la societat civil del Bages, del Berguedà i del Solsonès, que per primera vegada veia com la distància amb Barcelona s'escurçava considerablement. L'alcalde manresà de l'època, Ramon Soldevila, ho resumia de forma explícita amb aquestes paraules, recollides per La Gaceta de Manresa: "fins ara, a Manresa s'hi entrava per la finestra, mentre la porta natural, la vall del Llobregat, romania tancada. Ara, la porta queda definitivament oberta".
