Confirmen els 20 anys de presó per a la dona que va matar un ancià d'Igualada

El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna a 20 anys i cinc mesos de presó a la dona acusada de matar al novembre del 2012 a Lleida un ancià de 83 anys, veí d'Igualada, al qual va traslladar a un pis de la ciutat amb l'excusa de cuidar-lo però amb l'objectiu que la declarés hereva de l'habitatge i al qual va acabar matant, esquarterant i cremant.

El TS ha desestimat així el recurs de cassació interposat per la defensa de l'acusada, que va ser condemnada al novembre del 2014 per l'Audiència Provincial de Lleida, que al seu torn va ratificar el veredicte de culpabilitat emès per un jurat popular a l'octubre d'aquell any, després de tres dies d'un judici durant el qual l'acusada va insistir en la seva innocència.

L'Audiència de Lleida va considerar provat que l'acusada, de 48 anys d'edat, va matar l'ancià per poder quedar-se amb la meitat del pis que tenia en la seva propietat a la població d'Igualada.

En concret, l'Audiència va condemnar la dona a 20 anys de presó pel delicte d'assassinat, ja que va considerar que va actuar amb traïdoria a l'aprofitar-se d'un home ancià i amb la mobilitat reduïda (portava crosses i patia sobrepès), i a cinc mesos més de presó per profanació de cadàver, ja que va maltractar el cos de l'home una vegada mort.

La defensa de l'acusada al·legava en el seu recurs davant el TS que aquesta sentència vulnerava el dret a la presumpció d'innocència, ja que només hi havia indicis contra la seva defensada i que aquesta no tenia cap motiu per matar l'home.

L'acusada va al·legar durant el judici haver estat segrestada per uns gitanos. No obstant això, el TS considera que la presumpció d'innocència ha estat "plenament respectada" i que el suposat segrest de l'acusada "no té tot aval probatori" i es contradiu amb els testimonis que diuen que la van veure amb llibertat i amb el fet que va enviar un missatge al fill de la víctima.

La defensa de la dona al·legava també que se l'ha condemnat per assassinat amb traïdoria indegudament, ja que l'edat i les limitacions físiques de l'ancià no eren obstacle perquè pogués defensar-se.

Però el TS considera que hi va haver traïdoria perquè la víctima sí estava desvalguda i a més l'atac el va rebre per sorpresa i de la seva cuidadora, una persona de la seva confiança.

La defensa de la condemnada al·legava també que no hi va haver profanació de cadàver sinó que únicament es pretenia ocultar el delicte, però el TS de nou rebutja aquest extrem.

El TS considera per contra que "en el cas enjudiciat l'esgarrifosa lectura dels actes que l'autora va arribar a portar a terme sobre la víctima morta revelen un falta de respecte de tal entitat que desborda amb molt l'antijuridicitat abarcada pel tipus penal homicida i les exigències funcionals de l'autoencobriment".