L'exalcalde de Cercs, Ferran Civil (CiU), tornarà ser jutjat el proper dimecres 29 de juny per la seva gestió urbanística al municipi. Després d'haver estat condemnat a sis mesos de presó i a set anys d'inhabilitació per la construcció d'unes naus il·legals, Civil afronta ara un segon judici per un presumpte cas de prevaricació urbanística, per haver concedit una llicència il·legal d'un bloc de pisos a Sant Jordi.

En aquest cas, la fiscalia no li demana cap pena de presó, però sí una multa de 5.000 euros i una inhabilitació de set anys per a càrrecs públics. Però, en canvi, la promotora perjudicada per la concessió de la llicència (ja que no va poder acabar de construir el bloc de pisos) li demana una pena de dos anys i mig de presó.

El judici per aquest cas, que se celebrarà a l'Audiència de Barcelona, arriba després que el Contenciós Administratiu 1 de Barcelona obligués l'Ajuntament de Cercs a enderrocar l'edifici il·legal, en una sentència que va confirmar el TSJC. L'enderroc suposaria que la promotora, Grup Cercs-4, hagués de ser indemnitzada per l'Ajuntament, en una quantitat que l'empresa xifra en 2,3 milions d'euros.

A més a més de l'exalcalde, l'Audiència també jutjarà penalment per aquest cas l'exsecretari municipal, Pau Llorens, i l'exarquitecta, Carme Casas. Tots dos s'enfronten a la mateixa petició fiscal que Civil (una multa de 5.000 euros i una inhabilitació de 7 anys), mentre que la promotora els demana un any i tres mesos de presó.

Es dóna el cas que tots dos tècnics també van ser condemnats pel mateix cas que Civil i que, en el cas de Casas, ja acumula una segona condemna per la seva gestió a Cercs. Casas es manté actualment com a gerent del Consell Comarcal del Berguedà.

L'edifici de la polèmica que protagonitzarà aquest nou judici, situat al carrer Sant Salvador de la Vedella, es va començar a edificar fa tretze anys. Els promotors van construir tota l'estructura, però no es van acabar els interiors perquè Urbanisme va considerar il·legal la llicència de l'Ajuntament, ja que l'edifici va envair sis metres lineals de la via pública i perquè la planta baixa estava destinada a restaurant, quan la normativa urbanística ho impedia.