El Jutjat de Vigilància Penitenciària i l'Audiència de Barcelona van denegar vint vegades els permisos al pres que dissabte va violar i apunyalar una dona raptada a Igualada, malgrat que el departament de Justícia els recomanava des del 2013 i que li va permetre 18 sortides puntuals que no requerien autorització judicial. Finalment, l'Audiència va acceptar a principi d'aquest 2016 la concessió dels beneficis, que consisteixen en tres dies de llibertat. El juliol va tenir el seu primer permís i el cap de setmana passat, quan va cometre els fets, estava gaudint del segon.
L'home, Tomás Pardo Caro, natural d'Olesa de Montserrat i conegut com el violador de Martorell, va ingressar ahir a la presó Model després d'haver-se negat a declarar davant del Jutjat d'Instrucció 6 de Rubí. El jutge li va imputar sis delictes: detenció il·legal, agressió sexual, intent d'assassinat en temptativa, robatori amb violència i intimidació, lesions i estafa. El motiu: assaltar una dona a Igualada, portar-la en una zona boscosa de Castellbisbal, violar-la, robar-li les pertinences i clavar-li ganivetades al coll, després de dir-li que la mataria perquè no el pogués identificar. La dona, però, va sobreviure i va avisar els serveis d'emergències a través del seu telèfon mòbil. Ahir, continuava ingressada en un hospital de Terrassa i el seu pronòstic era favorable.
Segons va explicar ahir el TSJC, l'acusat havia obtingut aquest any per primer cop els permisos després que en els últims tres anys hagués rebut fins a 20 resolucions judicials en contra de concedir-los (13 del Jutjat de Vigilància Penitenciària i 7 més de l'Audiència), malgrat que tenia els informes favorables de la presó de Ponent, on estava internat. Pardo va ser condemnat l'any 2005 a 26 anys de presó per haver comès fets similars a dones d'Abrera i de Martorell. En un d'aquells casos, també va violar i apunyalar la víctima, a la mateixa zona on va cometre els fets de dissabte passat.
El detingut havia mostrat aquest temps una bona actitud a la presó i ara ja sortia a treballar en tallers penitenciaris. L'home ha gaudit des del 2015 de 18 permisos governatius, que són sortides de menys de 48 hores per a les quals té competència el departament de Justícia. Es tracta de les sortides que li permetien anar a treballar i tornar a dormir a la presó. L'intern seguia voluntàriament el programa de tractament específic per a condemnats per violència sexual.
Malgrat els informes favorables de Justícia, el jutge de vigilància penitenciària va denegar 13 vegades els permisos de tres dies sol·licitats pel reclús, tenint en compte la "gravetat dels fets comesos i la llunyania de les dates de compliment", ja que hauria obtingut la llibertat definitiva el 2022.
Es va informar la víctima
El febrer passat, l'Audiència de Barcelona va estimar finalment el recurs de la defensa del violador (malgrat que prèviament n'havia rebutjat 7 més) i va acordar concedir-li els permisos que sol·licitava, en una decisió que no es va executar fins al juliol passat, un cop es va informar la víctima de la seva primera violació que sortiria de presó, com estableix la llei.
En la resolució, l'Audiència considerava "adequat" que el reclús comencés els seus permisos de tres dies, perquè entén que tenia "la capacitat d'identificar i detectar els factors de risc i evitar-los", que feia 11 anys que no consumia dro-gues i que té una "motivació molt forta" per la seva filla de vuit anys.
El tribunal va basar la seva decisió en els informes de Justícia, que va determinar que el risc que el violador reincidís era baix i que havia "evolucionat molta la seva personalitat els últims anys", com ho prova el fet que es proposés com a voluntari a la Creu Roja.
La resolució al·ludeix a un informe d'un jurista que va avaluar Pardo i que va concloure que els fets pels quals va ser condemnat el violador van constituir un "episodi puntual" i que, després del corresponent tractament de rehabilitació, el pres "va interioritzar el desvalor dels delictes comesos".
El tribunal va tenir en compte també que el violador no havia protagonitzat cap incident en els permisos administratius de què havia gaudit. Les magistrades que van avalar els permisos del processat argumenten en el seu escrit que "no existeixen motius raonables per denegar" un permís penitenciari, quan la Junta de Tractament conclou que el risc de reincidència és baix, i recorda que "res no és infal·lible, i encara més quan es tracta de comportaments humans".
Segons l'Audiència, la seguretat seria total si es mantingués els presos tancats fins que hagin complert condemna, encara que "a costa d'abandonar la fi de reinserció social de l'intern".
