Els exalcaldes de Sant Feliu jutjats pel soroll d'una nau neguen cap irregularitat

Els dos exalcaldes de Sant Feliu Sasserra denunciats per un grup de veïns per haver permès presumptament l'excés de soroll d'una nau, entre els anys 1996 i 2006, van ser jutjats finalment ahir a l'Audiència de Barcelona. Els acusats, Joan Tarrés (CiU) i Andreu Riba (ERC), van negar haver comès irregularitats i van assegurar que tenien els informes favorables. Tarrés, a més, va dir que va prevaldre «l'interès col·lectiu», ja que l'empresa donava 70 llocs de treball. Riba va afegir que els denunciants no estaven empadronats al poble, sinó que només hi anaven el cap de setmana.

El fiscal coordinador de Medi Ambient, Antoni Pelegrín, però, acusa Tarrés i Riba de dos delictes de prevaricació mediambiental per haver permès presumptament des de l'Ajuntament la contaminació acústica de l'empresa, Sanfeplast. Per aquest motiu, demana per a cadascun d'ells la inhabilitació de deu anys per a qualsevol càrrec públic i una multa de 6.000 euros, a més a més d'una indemnització conjunta de 5.000 euros per als veïns afectats.

Segons el fiscal, els acusats van tolerar el soroll per «afavorir» l'empresa, fet que van negar ahir els acusats. Tarrés va reconèixer que treballava a la nau com a comptable, però va negar ser-ne soci, sinó un empleat més. Segons van constatar els exalcaldes, Sanfeplast, dedicada a la fabricació de bosses d'escombraries, donava feina a 70 veïns del poble. L'empresa va acabar tancant el 2012 per la crisi econòmica.

En el cas de Tarrés, va ser alcalde entre el 1991 i el 1999. Segons va explicar, simultaniejava el càrrec (no remunerat) amb el de comptable de Sanfeplast. Malgrat tot, va participar en la votació del ple municipal per donar la llicència d'activitat a Sanfeplast el 1998. «No hi havia cap interès personal. Com que no era ni directiu ni soci, vaig pensar que ho podia fer. Ningú no va avisar-me del contrari. Si no hagués votat, no hauria passat res, perquè el meu vot no era necessari: la llicència s'hauria aprovat igualment», va dir.

Per la seva banda, Riba, successor de Tarrés a l'alcaldia, va ocupar el càrrec enre el 1999 i el 2011. Durant la seva etapa, va ser quan va rebre el gros de les denúncies dels veïns. La fiscalia l'acusa d'ignorar els informes que demanaven a l'Ajuntament que exigís mesures correctores a l'empresa, perquè reduís el seu soroll.

Riba, però, va defensar que, com a Ajuntament, no tenien prou eines per fer mesuraments acústics, i que cap tècnic municipal ho havia demanat en cap informe. L'exigència s'hauria pogut fer en cas que l'Ajuntament hagués aprovat un mapa acústic del municipi, document que no es va tirar endavant fins al 2008 (malgrat que la llei obligava a aprovar-lo abans del 2005). Riba, però, va assenyalar que molts consistoris van ajornar l'aprovació del mapa acústic i que, de fet, Sant Feliu Sasserra va ser el tercer municipi del Bages que va disposar-ne.

Riba va afegir que, malgrat conèixer la queixa dels veïns (s'hi va reunir «quatre o cinc vegades»), no es van aplicar mesures correctores perquè tenein informes sobre mesuraments de nivells acústics confrontats: en alguns se sobrepassaven els nivells i ens uns altres no.

Segons la fiscalia, però, els decibels que emetia l'activitat eren superiors al que la legislació preveia en aquell moment.