El tinent de la Guàrdia Civil que va ordenar les càrregues de l'1-O a l'IES Quercus de Guàrdia CivilSant Joan de Vilatorrada. La jutgessa de Manresa que investiga la jornada del referèndum al Bages, María Teresa Rodríguez, ha acatat l'ordre que li havia donat l'Audiència de Barcelona en aquest sentit i ha citat l'alt comandament per al 4 de febrer. Serà el primer cap policial de la Guàrdia Civil que declararà com a investigat per les càrregues al Bages.

A més a més, seguint les ordres de l'Audiència, la jutgessa manresana també ha demanat a la Guàrdia Civil que identifiqui els agents que van integrar el mateix dispositiu, de cara a la seva possible citació com a imputats o com a testimonis. Aquesta era una de les diligències que havien demanat els ferits del Quercus, representats per voluntaris del Col·legi d'Advocats de Manresa, i que ella inicialment havia descartat. Entre tots els agents, el cos policial haurà d'identificar quins són els sis guàrdies civils que han pogut ser reconeguts visualment pels ferits com a autors dels cops de porra.

La magistrada Rodríguez, del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, ha formalitzat la imputació del tinent i la pràctica de la resta de proves en un escrit judicial de tràmit, conegut amb el nom de providència, sense argumentar-ne el motiu (més enllà d'assenyalar que respon a l'ordre de l'Audiència) i sense especificar els delictes que imputa a l'alt comandament. Per aquest motiu, l'advocat coordinador dels ferits, David Casellas, ja va anunciar ahir que presentaran un recurs per demanar a la jutge que justifiqui les noves diligències en una interlocutòria motivada i amb la concreció dels delictes.

La imputació del tinent i la identificació de la resta d'agents són la conseqüència de la resolució de l'Audiència en què acceptava el recurs dels ferits, tal com va avançar Regió7 l'1 de novembre. La secció cinquena del tribunal provincial va concloure que hi havia indicis de desproporció en les càrregues de l'1-O a l'institut de Sant Joan i va contradir així el criteri de la jutge manresana.

En una resolució pionera a tot Catalunya, l'Audiència considerava innecessària l'entrada per la força al col·legi, perquè era un referèndum «sense conseqüències jurídiques». Com a exemple, assenyalava que «en altres llocs no hi va haver actuacions policials i les votacions es van fer, sense cap conseqüència jurídica». Per dur a terme l'actuació policial, segons l'Audiència, no era necessari «colpejar amb porres de forma inopinada i sorpresiva» els ciutadans agrupats a la porta. «Els comandaments haurien d'haver valorat que, per aconseguir el seu objectiu, era altament probable lesionar alguns dels ciutadans, com així va succeir en un nombre de 14 ferits i, a més, amb un possible deteriorament de la imatge de les institucions», recriminava també l'Audiència a la Guàrdia Civil.

Per aquest motiu, el tribunal provincial ordenava a la jutge de Manresa acceptar totes les proves reclamades pels ferits per «identificar els autors i participants dels fets». I és que el que ha fet ara la magistrada manresana.

Entre les altres proves ordenades per la jutgessa, a petició igualment dels ferits, hi ha un requeriment a la Guàrdia Civil perquè aporti l'informe sobre l'actuació desplegada al Bages, incloent-hi les instruccions orals i escrites i els protocols d'ús d'armes i instruments d'ús policial. També ha demanat a la Guàrdia Civil i als Mossos d'Esquadra que entreguin totes les comunicacions internes d'aquell dia al Bages, incloses gravacions, ordres escrites i trucades.

El tinent imputat, pertanyent a una unitat d'antiavalots de Lleó, ha estat citat per al 4 de febrer, però no serà el primer cop que trepitgi els jutjats de Manresa. Ja ho va fer el maig passat, on hi va acudir en qualitat de testimoni. I és que la jutge, fins ara, sempre s'havia negat a imputar els comandaments de la Guàrdia Civil de l'1-O al Bages, ja que considerava que no hi havia hagut excés de força.

A començament d'aquesta setmana, la jutge ja va haver d'imputar també, per detenció il·legal, tres guàrdies civils de l'1-O a Fonollosa, per ordre també de l'Audiència de Barcelona, que va acceptar el recurs del noi que va ser emmanillat a la plaça (vegeu Regió7 de dimarts).

En canvi, l'Audiència va desestimar els recursos dels ferits de Callús, Castellgalí i Fonollosa, en descartar cap excés policial en aquests llocs. En cadascun dels casos, les resolucions de l'Audiència eren de jutges diferents.