Quiosc

Cas Obert - Regió7

Els 200 focs en una setmana fan reviure les condicions dels grans incendis dels anys 90

Des del gener s’han cremat 4.000 hectàrees, mentre que en tot l’any passat les flames en van afectar unes 2.400

Josep Guitart i Santi Caudevilla, d’UP, ahir a Cabrianes | ACN

El conseller d’Interior de la Generalitat, Joan Ignasi Elena, va dir ahir que la xifra de 200 incendis a Catalunya de la darrera setmana no es veia des de les onades dels grans incendis dels anys 90. Elena va destacar que els 200 focs de la setmana passada s’apropen als 285 que hi havia hagut en tot el 2022. Ho va dir a la comissió d’Agricultura del Parlament. Allà la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va insistir en què la situació dels boscos «és més greu que mai» i que si les previsions pels propers mesos es compleixen, la campanya d’incendis «serà molt dura». Jordà també va destacar que aquesta darrera onada ha cremat casi 4.000 hectàrees i l’any passat se’n van cremar 2.400.

En la compareixença anual que el conseller d’Interior i la consellera d’Agenda Rural fan a la comissió d’Agricultura del Parlament per valorar la campanya de prevenció i extinció d’incendis, Elena i Jordà es van mostrat molt preocupats per la magnitud i la devastació de la onada de la setmana passada.

Elena va dir que Catalunya afronta una de les campanyes més difícils dels darrers anys i Jordà va assenyalar que «el país es troba en una situació greu, extrema». El conseller va voler remarcar que pel que fa als factors que han detonat els focs d’aquesta darrera onada, si bé la situació de calor extrema, de sequera i de manca de gestió dels boscos era un caldo de cultiu molt dolent, s’hi ha afegit el component de les tempestes amb llamps que han suposat «el còctel perfecte».

En el seu balanç, Elena va tornar a celebrar la detenció d’un home per provocar diversos focs a Solsona, i va argumentar que la tasca dels Bombers ha evitat que les 3.900 hectàrees cremades en fossin moltes més. De fet, ha precisat que els Bombers ja han fet en aquest 2022 més serveis que els que van fer al 2019.

Jordà va insistir molt en què les causes principal d’aquesta onada han estat les altes temperatures provocades pel canvi climàtic i la desatenció del bosc. «Els boscos de Catalunya són de fa 50 anys i no estan preparats per aquestes condicions. S’han d’adaptar. I només hi ha dues maneres d’adaptar-se: o cremant o gestionant-los», va dir en defensa de la gestió forestal, que segons ella, s’ha abandonat a Catalunya en els darrers anys.

«Tenim els boscos més vulnerables que mai, amb molt sotabosc, molta biomassa que, en anys de sequera com aquest, són moltíssim combustible per a un incendi», va apuntar.

Alerta per llamps a l’Alt Urgell

L’episodi de temps violent que va afectar ahir part de Catalunya ha deixat quatre focs de llamp a l’Alt Urgell: dos a Organyà, un a Coll de Nargó i un a Cabó. Els incendis es van produir entre les 5 i les 6 i els bombers va monitoritzar-los, encara que finalment no van prosperar, tot i que va enviar mitjans aeris per a l’extinció i reconeixement del terreny.

UP reclama cobertura legal i econòmica quan han de llaurar d’urgència en cas de foc

Unió de Pagesos reclama cobertura legal i econòmica per compensar els tallafocs que es fan al camp per evitar incendis. Denuncien que la normativa actual és ambigua i només recull compensacions si hi ha grans incendis o s’actua per ordre dels cossos d’extinció o l’administració. Els pagesos demanen que se’ls compensi quan llauren d’urgència. Recorden que ho arrisquen tot per evitar que les flames es propaguin mentre no arriben efectius i posen l’exemple del foc a Cabrianes de la setmana passada, quan amb els Bombers concentrats en diferents focs simultanis, aquí es va evitar una catàstrofe ecològica amb l’ajut de 15 tractors. Amb la normativa vigent, però, no tenen dret a cap compensació i exigeixen canvis urgents al Departament d’Acció Climàtica. El departament assegura que està acabant d’estudiar com compensar els camps «on s’ha actuat per una situació d’emergència, originada per un incendi forestal, i sota les indicacions dels equips d’extinció».

Navàs prohibeix llançar petards que puguin alçar-se

Navàs ha prohibit llançar coets i petards dels quals no es pot controlar el destí. A més en un ban de l’alcalde, s’ha prohibit llençar petards, de qualsevol tipus, a zones on hi ha una quantitat important d’arbres com que el Parc de l’Alzineta, el Parc de l’Estació, la zona del Pavelló Blau, el descampat de la sortida nord i en zones d’alta densitat de vegetació. Tampoc es podran tirar elements pirotècnics de cap tipus als nuclis rurals de Castelladral, el Mujal, Sant Cugat del Racó, Sant Salvador de Torroella i Valldeperes. A Palà es prohibeix tirar petards al camp de futbol, a l’hort i en qualsevol zona amb alta densitat de vegetació o propera a aquesta. L’alcalde Genís Rovira ha explicat que han pres la mesura perquè el municipi té molta massa forestal i així es minimitzen riscos. Tot i això, si que es farà la foguera a la plaça de l’Ajuntament, que, diu l’alcalde estarà controlada i també hi haurà l’ADF.

Compartir l'article

stats