L’actual alcaldessa de Sant Vicenç i exsecretària quarta del Parlament, Adriana Delgado, serà jutjada a partir d’avui per un presumpte delicte de desobediència greu. També es jutjarà l’aleshores president del Parlament Roger Torrent, Josep Costa, que era vicepresident primer, i Eusebi Campdepadrós, secretari primer de la Mesa. S’enfronten a una multa i a penes d’inhabilitació. La previsió és que el judici s’allargui fins divendres, quan és previst que declarin els quatre acusats.
A les nou del matí, ja hi havia alguns consellers i diputats, com la berguedana Alba Camps, a les portes del tribunal. El judici, que ja va haver d'ajornar-se en una primera ocasió, està previst que s'iniciï a les 10 hores, entre dubtes sobre la composició del tribunal, després de l'incident de nul·litat que Fiscalia ha presentat perquè es revoqui la recusació del magistrat Carlos Ramos.
L’alcaldessa de Sant Vicenç s’enfronta a 16 mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa
La bagenca Adriana Delgado s’exposa a una petició de la fiscalia de 16 mesos d’inhabilitació i una multa de fins a 24.000 euros. Per als altres tres acusats el fiscal demana 30.000 euros de multa i 20 mesos d’inhabilitació. La diferència en aquesta petició de penes es troba en el fet que la bagenca no va participar en la votació de la mesa del 29 d’octubre en la qual es va acceptar la tramitació de la proposta del debat sobre l’autodeterminació.
Pel que fa al judici, el tribunal està format per Carlos Mir Puig com a president, Francisco Segura i Marta Pesqueira. El president havia de Jesús María Barrientos però, en una decisió molt poc habitual, el TSJC va acceptar recusar-lo perquè el 23 de novembre del 2018 va abandonar un acte en què Roger Torrent va parlar de presos polítics. Després de la seva recusació també es va acceptar la d’un altre magistrat, Carlos Ramos. En la darrera setmana, el cas ha estat marcat pel fet que el tribunal va designar un advocat d’ofici per a Josep Costa, que s’autodefensa. Costa va presentar un recurs contra aquesta decisió, que ha estat acceptat.
Els fets
Els fets que porten els quatre antics membres de la mesa del Parlament al banc dels acusats són les votacions per permetre el debat i aprovació de dues resolucions, una sobre el dret a l’autodeterminació i la segona era una proposta de resposta a la sentència del TS per l’1-O i reiterava la reprovació del rei.
La fiscalia diu en l’escrit d’acusació que una sentència del 2 de desembre del 2015, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional i nul·la la resolució del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats de les eleccions i va acordar la suspensió de les resolucions i va recordar a la Mesa el seu deure «d’impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada» i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal. La fiscalia considera que els processats van incomplir aquesta sentència.
En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d’octubre del 2019 la CUP va registrar una moció on s’expressava la voluntat «d’exercir de forma concreta el dret de l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català». El 29 d’octubre la Mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració, i el 12 de novembre es va aprovar al ple. En el cas de la reprovació del Rei, la fiscalia diu que el 22 d’octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta que incloïa una declaració que afirmava que «el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia». La Mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d’octubre es van desestimar les reconsideracions i el 12 de novembre es va aprovar al ple.
Unes 150 persones demanen a Sant Vicenç l’absolució de Delgado
La plaça de l’Ajuntament acull una concentració de suport a l’alcaldessa del municipi
Més de 150 persones es van concentrar ahir al vespre a la plaça Major de Sant Vicenç per mostrar el seu suport a Adriana Delgado. En l’acte, convocat per Bages pels Drets Civils es va fer la lectura d’un manifest en el qual seva absolució, en la lectura d’un manifest que tenia el suport d’ERC, Junts, la CUP, Òmnium i l’ANC. En el manifest es considera «insòlit que en un parlament no es pugui parlar». També remarca que amb el judici «es restringeix de manera flagrant la llibertat d’opinió» i que l’Estat «utilitza de forma abusiva els seus aparells repressors, entre els quals el sistema judicial».
Delgado va agrair el suport i va afirmar que al Parlament «s’hi ha de poder debatre tot allò que interessi a la ciutadania» i que «atemptar contra la llibertat parlamentària és atemptar contra la democràcia». A l’acte hi havia veïns de Sant Vicenç, diversos alcaldes i regidors bagencs i la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, que també va mostrar el seu suport a Delgado i va considerar que es tracta d’un «judici esperpèntic» perquè al Parlament «s’hi han de poder contraposar les idees i els projectes polítics».
Endarreriments de la causa judicial
El procediment judicial ha viscut diverses vicissituds que l'han endarrerit. Inicialment Josep Costa no es va personar quan el van citar a declarar al TSJC, i la magistrada instructora en va ordenar la detenció. Això va provocar una querella de Costa contra Alegret per detenció il·legal, querella que no va prosperar.
Paral·lelament el mateix Costa, Torrent i altres encausats van demanar anul·lar la causa i van recusar diversos magistrats, cosa que va obligar el TSJC a buscar magistrats que suplissin els recusats, entre ells el mateix president de l'alt tribunal català, Jesús María Barrientos, per haver marxat d'un acte on Torrent va parlar de "presos polítics". No obstant això, la fiscalia va presentar fa uns dies un recurs contra la recusació acceptada de Carlos Ramos i el TSJC va donar deu dies a les parts perquè es pronunciessin. Això pot fer perillar l'inici del judici, perquè si la sala arribés a admetre el recurs un cop fet el judici i donés la raó a la fiscalia, podria obligar a repetir el judici amb el magistrat Ramos en el tribunal.
El tribunal també va fer marxa enrere en la decisió de nomenar un advocat d'ofici per a Costa. Per tal de garantir que el judici es podria fer, li van nomenar un lletrat que el representés, ja que Costa és advocat i ha assumit la seva pròpia defensa. El judici es pot fer en absència d'ell, perquè no comporta penes de presó elevades, però no es podria fer sense el seu advocat. Si Costa no es presenta a la sala, tampoc estarà representat legalment i això sí que obligaria a ajornar la vista oral.
El judici començarà amb les qüestions prèvies, que es preveu que s'allarguin tot aquest dimecres. Dijous serà el torn dels testimonis, entre els que destaquen els lletrats i juristes del Parlament Xavier Muro, Antoni Bayona, Elisabet Riambau i Joan Ridao. També estan citats Joan Garcia, Laura Vílchez (Cs) i David Pérez (PSC), com a membres d'aquella Mesa. Divendres es farà l'interrogatori dels acusats, les conclusions definitives, els informes finals i el dret a l'últim torn de paraula dels acusats.
