Còctels calents

Existeixen diverses begudes alcohòliques que es beuen calentes, començant pel popular carajillo o cigaló de Catalunya, o el corretto d´Itàlia -que se sol fer amb sambuca, un licor anisat, com el nostre carajillo, originàriament, es feia amb anís-. A França hi trobem el cafè brulé -beguda que retrobem al Piemont, a Itàlia-. Hi ha una preparació bàsica que es fa fent caramel.litzar sucre, afegint-hi el cafè i després rom o conyac. No s´ha de confondre amb un altre café brulé que a l´Argentina i altres llocs es confon amb el carajillo. Aquest café brulé es fa amb cafè, grans de cafè, algun licor i una rodella de llimona.

El grog és una beguda alcohòlica feta amb aigua calenta amb sucre, mesclada amb un licor, habitualment rom, però també kirsch, conyac o d´altres. Pot contenir aromatitzants, per exemple llimona, canyella, etc... Fou usada per la marina britànica com a forma de reduir el consum de rom per part del mariners, i perquè els soldats que havien de combatre a la mar es mantinguessin prou conscients com per enfrontar-se als temibles combats; va romandre part de la ració diària de menjar fins el 1970. De fet, l´etimologia de l´adjectiu grogui (de groggie), situa la paraula en la definició de l´estat en el qual restaven els que abusaven del grog.

A Menorca, per influència britànica, tenim el «punys d´ous», un ponx alcohòlic. I, naturalment, no podem oblidar el cremat dels mariners de la Costa Brava, el calent de Menorca i el País Valencià, etc., la queimada gallega i un cremat molt similar que es fa al Piemont i que es beu en un recipient de fusta especial.

A Itàlia hi ha el vin brulè, que es fa bullint vi -generalment negre- amb canyella, nou moscada, pela de taronja i de llimona i sucre. És el vi calent propi de molts països europeus: Vin cau a la Vall d´Aran, Vin chaud a França, Vin fiert a Romania, Greyano vino a Bulgària, Kuhano vino a Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Bòsnia-Hercegovina, Sicak sarap a Turquia, Bischopswijn als Països Baixos, Gizzare wino a Polònia, Forralt bor a Hongria, Glogg als països escandinagus, Glogui a Finlàndia i Estònia, Caribou al Quebec... A alguns d´aquests vins cuits o calents -que és el que volen dir quasi tots aquests noms-, a part de sucre, espècies, cítrics, etc..., també se´ls pot afegir alguna mena d´aiguardent.

També en aquest repertori hi podríem afegir algunes begudes casolanes com la llet amb rom, i a vegades mel, que se sol prendre per als refredats, el cacaolat calent amb rom (de la família del Lumumba) i altres, o el te amb algun licor o aiguardent, etc.

La cocteleria ens ofereix diversos còctels calents, a base de vi, cafè, aiguardent i licors, sidra; esmentem l´Apple cider, el Rhum Club... Poden tenir brandy, bourbon, whisky, applejack, angostura i, normalment, canyella, clavells i altres espècies, com gingebre, anís estrellat, cardamom, així com cítrics.

També podem considerar dintre de la família de les begudes alcohòliques calentes -si bé a Catalunya és percebut igualment com unes postres- l´Irish coffee, una preparació que es fa amb cafè, sucre (a vegades morè), crema de llet (i no nata) i whiskey (o sigui, whisky irlandès)... L´Irish coffee va ser inventat l´any 1940, i ha obtingut una gran popularitat. El seu nom en gaèlic és Caifé Gaelach.?