09 de novembre de 2020
09.11.2020
Regió7
CONTINGUT PATROCINAT
ENTREVISTA

DMAE, primera causa de ceguesa a partir dels 65

Fer una dieta equilibrada, no fumar, controlar el pes i visitar l'oftalmòleg dels 55 anys en amunt ajuda a reduir el risc

09.11.2020 | 10:36
Les persones que tenen DMAE perden progressivament la visió central, es redueix la nitidesa i poden veure-hi borrós enmig del camp visual

La Degeneració Macular Associada a l'Edat (DMAE) és una malaltia degenerativa de la zona central de la retina, la màcula, que és la responsable de la visió central i de la fixació. És una malaltia irreversible i la principal causa de ceguesa en la població d'edat avançada dels països occidentals. Josep Badal és oftalmòleg de l'Institut Oftalmològic Badal, de Manresa.

A qui afecta i de quina manera la DMAE?
La DMAE representa la primera causa de ceguesa a partir dels 65 anys en països desenvolupats, i afecta 5 de cada 100 persones majors de 75 anys. Només a l'estat espanyol, trobem aproximadament 700.000 persones afectades per aquesta malaltia, un 5,7% de la població. En una societat cada vegada més envellida, clarament podem parlar d'una epidèmia que anirà en augment els propers anys. Aquesta malaltia afecta la visió central dels pacients, i limita activitats contemplatives com la lectura, l'ús de pantalles i dispositius, cosir... que d'altra banda són les activitats que més realitza la gent gran.

Quina és la causa o factors de risc de la DMAE?
L'edat és el principal factor de risc de la DMAE, que no sol aparèixer abans dels 50-60 anys, i la seva incidència augmenta amb el pas del temps. Afecta més les dones perquè tenen l'esperança de vida més alta.

A l'envelliment cal sumar-hi la predisposició genètica: s'estima que el 50% del risc de DMAE és hereditari. També hi influeixen altres factors com fumar (multiplica el risc per 5), mals hàbits alimentaris, hipertensió arterial, problemes circulatoris, obesitat i exposició directa i prolongada al sol.

Existeixen dos tipus de DMAE: la seca i la humida. Expliqui'ns la diferència.
Hi ha dos tipus de DMAE. La seca és la més predominant i es caracteritza per una evolució lenta i progressiva. Es produeix com a resultat de l'acumulació de resi- dus (druses), que atrofia la zona macular.

La DMAE humida, malgrat que és menys freqüent, té un avenç més ràpid i sol tenir un pronòstic visual pitjor. Creix una membrana vascular sota la retina, a causa de l'aparició de nous vasos sanguinis anòmals i molt fràgils, que sagnen i perden líquid, i afecta severament la visió central.

Quins en són els símptomes?
Les persones amb DMAE perden progressivament la visió central, es redueix la nitidesa i poden veure-hi borrós enmig del camp visual. Afecta el llegir, escriure, reconèixer rostres, conduir o fer feines de precisió. En canvi, permet mantenir certa autonomia per moure's per casa o pel carrer, ja que es conserva la visio? perifèrica.

Altres símptomes característics de la DMAE són la distorsió de les imatges o una percepció com ondulada de les línies rectes, així com la percepció d'una taca negra fixa al mig del camp visual. També hi ha una dificultat per distingir els colors, sobretot amb canvis d'il·luminació.

Quins tractaments existeixen per a cada tipologia?
La DMAE seca no te? un tractament curatiu, però sí que existeixen suplements vitamínics que ajuden a protegir la retina i a alentir la progressió de la malaltia.

La DMAE humida es pot tractar eficaçment gràcies a fàrmacs que s'injecten a l'interior de l'ull i actuen inhibint el factor de creixement endotelial vascular per impedir la formació de nous vasos sanguinis anòmals. Permeten frenar la malaltia i aconseguir que la majoria de pacients puguin mantenir i, fins i tot, recuperar la visió. Com més precoçment s'iniciï el tractament, més bo serà el pronòstic.

En ambdós casos el diagnòstic precoç és fonamental. Si es detecta a temps pot millorar la seva progressió?
Un diagnòstic precoç és fonamental per aconseguir bons resultats amb el tractament. El pronòstic és molt variable i dependrà sobretot del subtipus de lesió amb la qual ens trobem. Hi ha formes menys agressives que evolucionen de forma més lenta i progressiva i que respondran molt bé al tractament. No obstant això, en determinats escenaris, bé sigui per lesions cròniques no tractades o bé per subtipus més agressius, la resposta al tractament no serà tan òptima i conduirà a la disminució de la visió central. En general, en fases inicials i detectades a temps, l'evolució serà bona, i els pacients podran mantenir una visió adequada durant anys.

Quines són les mesures de prevenció?
Tot i que la DMAE no es pot prevenir i l'edat és el principal factor de risc, hi ha aspectes clau per millorar el pronòstic visual d'aquests pacients. Per exemple, seguir una dieta equilibrada, no fumar, controlar el pes i també visitar periòdicament l'oftalmòleg a partir dels 55 anys ajudaria a reduir el risc d'una detecció tardana de la malaltia i, per tant, a fer un pronòstic més favorable per al pacient que la pateix.


Per a més informació:
INSTITUT OFTALMOLÒGIC BADAL
- A Manresa C/ Mossèn Serapi Ferrer, 50 - Tel. 93 878 76 38
- A Berga C/ Barcelona, 54 - Tel. 93 822 07 07
- A Solsona C/ Alcalde Moles, 18 - Tel. 973 48 15 29

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook