Paraules guanyadores: els entrenadors més inspiradors

Paraules guanyadores:
els entrenadors més inspiradors

Setembre 2022

La clau d’un bon míster no està només en els seus coneixements tècnics i tàctics, sinó també en la seva capacitat per animar el seu equip per treballar junts per un objectiu comú. Són entrenadors capaços d’inspirar no només els seus jugadors, sinó també el club, l’afició i fins i tot la societat. Luis Aragonés en seria tot un exemple.

¿Quina és la clau perquè un equip de futbol no només guanyi títols sinó que també sigui capaç de marcar una època? El talent dels jugadors importa, per descomptat, però en tots els conjunts que han marcat la història de LaLiga sempre hi ha un denominador comú: un entrenador capaç d’inspirar els futbolistes de tal manera que treballin junts per un mateix objectiu. Pot ser un repte competitiu, una idea determinada de joc, uns valors, un esperit de lluita compartit, un sentit de club, una identificació amb la seva afició…


De fet, hi ha entrenadors que transcendeixen el terreny de joc, i fins i tot el futbol, per convertir-se en referents de la societat. És el cas de Luis Aragonés, que va protagonitzar alguns moments irrepetibles del futbol espanyol i que ha passat a la memòria col·lectiva. Les seves arengues, les seves frases cèlebres, el seu “guanyar, guanyar, guanyar i tornar a guanyar”… Per això, el ‘Sabio de Hortaleza’ és el protagonista de la nova campanya de LaLiga, que culmina amb una frase molt certa: “Quan fas coses tan grans, vius per sempre”.

Luis Aragonés tenia molt clar que la part psicològica anava guanyant pes en el futbol modern, que la victòria o la derrota solen estar separades per petits detalls. Quan tècnica, tàctica i preparació física estan igualades, la ment és la que marca la diferència. I no es tracta només que el míster faci una xerrada motivacional abans del partit, sinó que és un aspecte que ha de tractar-se durant tota la setmana. Inspirar, a més, té dos vessants: l’individual i el grupal. És a dir, aconseguir la millor versió de cada jugador i que tots treballin pel benefici del col·lectiu.


Aquest és un repàs a aquells entrenadors de LaLiga que han sigut capaços, com Luis Aragonés, de passar a la història de la competició no només per les victòries, sinó per la seva capacitat d’inspirar els equips, els clubs, les aficions i que, fins i tot, han deixat empremta a nivell social:



Luis Aragonés

Va entrenar a:

Atlético de Madrid, Real Betis, FC Barcelona, RC Deportivo de la Coruña, Sevilla FC, Valencia CF, Real Oviedo, RCD Mallorca y la Selección Española.

Luis Aragonés


La frase més definitòria:

“I guanyar, i guanyar, i guanyar, i tornar a guanyar… Voleu que em passi mitja hora? Això és futbol, senyors”

Luis Aragonés
La seva empremta:

Té una estàtua al costat del Cívitas Metropolità, així que això ja revela l'impacte que va tenir sobre l'Atlètic de Madrid, al qual va passar a entrenar tot just uns dies després de retirar-se com a jugador la temporada 1974-75. El manual d'entrenador constava de tres parts: coneixements tècnics, físics i psicològics. Directe, entranyable i amb una gran personalitat, creia que dialogar amb el jugador era clau per motivar-lo i inspirar-lo. I que per portar bé un grup calia entendre que no tothom veu les coses de la mateixa manera. També sabia com fer una bona xerrada al vestidor: “Són l'Atlètic de Madrid i n'hi ha 50.000 a dins que moriran per vostès. Per ells, per la samarreta, pel seu orgull, cal sortir i dir al camp que només hi ha un campió i va de vermell i blanc”.



Johan Cruyff

Equips de LaLiga:

FC Barcelona.

Johan Cruyff


La frase més definitòria:

“El futbol és un joc que es juga amb el cervell. Has d'estar al lloc adequat, al moment adequat, ni massa aviat ni massa tard”

Johan Cruyff
La seva empremta:

Hi ha entrenadors que imprimeixen la seva personalitat a l'etapa en què s'asseuen a la banqueta, però en el cas de Johan Cruyff el seu llegat va molt més enllà de les vuit temporades que va entrenar el FC Barcelona. És, de fet, el punt d?inflexió que ho va canviar tot, que va convertir el club català en guanyador i, a més, amb un estil propi, ofensiu, de toc i possessió. Constructor del dream team i màxima inspiració per al Barça del segle XXI. De fet, les èpoques més glorioses, amb millor joc i més títols guanyats, sempre han coincidit amb etapes de joc a l'estil cruyffista, adaptat als nous temps. Amb el seu castellà particular i la seva visió personalíssima de l'esport i de la vida, va deixar frases que freguen la pura filosofia: “Jugar al futbol és molt senzill, però jugar un futbol senzill és la cosa més difícil que hi ha”.



Miguel Muñoz

Va entrenar a:

Real Madrid, Granada CF, UD Las Palmas y Sevilla FC y la Selección española.

Miguel Muñoz


La frase més definitòria:

“El meu lema és el respecte als altres. Als rivals, als àrbitres, al púbic, a la premsa. Només demano que em paguin amb la mateixa moneda”

Miguel Muñoz
La seva empremta:

Miguel Muñoz va ser l'iniciador d'aquesta saga d'entrenadors del Reial Madrid caracteritzats per la seva tranquil·litat i sentit comú, que no fan cap escarafalls ni són amants de les estridències, però que són inequívocament guanyadors. Castizo i amb les coses clares, amb mà dura quan era necessari encara que sempre amb l'educació al davant, com van fer després Vicente del Bosque, Zidane o el mateix Ancelotti. És a dir, màxima exigència sense perdre les formes. I dins de la constel·lació de grans noms del club blanc, Muñoz segueix sent l'entrenador més premiat del club blanc, a qui va començar a entrenar el 1959 i amb qui va guanyar nou títols de lliga i dues Copes d'Europa. Va gestionar a més la fi de l'era Di Stefano i Puskas per donar pas a l'anomenat Madrid Yé-Yé, donant l'alternativa a figures com Gento, Pirri o Amancio.



Helenio Herrera

Equips de LaLiga:

Real Valladolid CF, Málaga CF y RC Deportivo de La Coruña.

Helenio Herrera


La frase més definitòria:

“Al futbol no hi ha màgia, sí passió i lluita”

Helenio Herrera
La seva empremta:

Aquest argentí guanyador i de verb fàcil, anomenat 'el Mag', va ser el creador d'un concepte universal al diccionari futboler: el catenaccio. És a dir, una tàctica basada en una defensa fèrria i una ràpida sortida al contraatac. Aquest estil és el que va impregnar tots els seus equips, també a Espanya, on va arribar el 1948 per entrenar el Reial Valladolid i més tard l'Atlètic i el Barça, guanyant dues lligues amb cadascun. Però abans, havia de convèncer els seus jugadors –fins i tot el mateix Kubala– que l'important era l'equip i no les individualitats. HH també va deixar frases mítiques que han passat a l'imaginari col·lectiu, com el seu famós “això ho guanyem sense baixar de l'autobús”. Geni i figura, va ser ell mateix qui va declarar la mort del catenaccio després d'una dura derrota quan era seleccionador d'Itàlia.



Pep Guardiola

Equips de LaLiga:

FC Barcelona.

Pep Guardiola


La frase més definitòria:

“No hi ha res més perillós que no pas arriscar-se”

Pep Guardiola
La seva empremta:

Pep Guardiola es va fer càrrec del FC Barcelona la temporada 2008-2009 després de dos anys en què el club no havia guanyat cap títol. I només va necessitar una temporada per capgirar la situació, guanyar un triplet que va acabar convertint-se en un sextet i començar a forjar el millor Barça de la història amb un nivell de joc estratosfèric. I ho va fer heretant l'estil cruyffista, adaptat als nous temps i amb un nivell elevat de meticulositat. Per aconseguir-ho, va haver de convèncer els jugadors que el col·lectiu estava per sobre de les individualitats o, dit altrament, que el talent individual només podia brillar abrigallat per conjunt. Que ho diguin sinó a Leo Messi. Només va estar tres temporades, però hi va guanyar 14 títols de 19 possibles, i va deixar una empremta impossible d'esborrar.



Diego Pablo Simeone

Equips de LaLiga:

Atlético de Madrid.

Diego Pablo Simeone


La frase més definitòria:

“Com a les grans batalles, de vegades no guanya el millor, sinó el que n'està més convençut”

Diego Pablo Simeone
La seva empremta:

Pocs equips s’assemblen tant al seu entrenador com l’Atlètic de Madrid de Diego Simeone. Fins i tot es podria dir que el club i l’afició s’han mimetitzat amb la personalitat d’‘El Cholo’, que compleix la 12a temporada a la banqueta matalassera. Una època marcada pels títols, entre ells dos títols de lliga i dues Europa League, però sobretot per la transfusió d’autoestima que va saber aplicar a la plantilla, segurament conscient que l’única forma d’igualar el nivell de Barça i Reial Madrid era a través de l’esforç, la moral i la lluita. A més del seu famós “partit a partit”, cada vegada que Simeone té un micròfon davant no deixa de transmetre el seu missatge: “L’esforç no es negocia”, “L’ordre és una manera de viure al camp” o “No guanyen sempre els bons, guanyen els que lluiten”.



Zinedine Zidane

Equips de LaLiga:

Real Madrid.

Zinedine Zidane


Su frase más definitoria:

“Creure en el que fem i res més. La resta són les conseqüències. Si ho donem tot podem aconseguir coses perquè som molt bons”.

Zinedine Zidane
La seva empremta:

Entrar a dirigir un vestidor ple d’estrelles i amb una personalitat tan determinant com Cristiano Ronaldo, Sergio Ramos o Pepe no deu ser fàcil, fora que s’assegui a la banqueta algú encara més enlluernador. Això és el que va succeir el 2016 quan Zidane es va fer càrrec del Reial Madrid a meitat de temporada. Jorge Valdano el va definir com el millor entrenador possible per al club i això és una cosa que no s’ha d’entendre a nivell tècnic i tàctic, sinó inspiracional. Al vestidor del Bernabéu no funcionen els entrenadors teòrics ni amb llibretes plenes de jugades d’estratègia, sinó els bons gestors, que saben entendre bé els futbolistes. Respectat, elegant i gens histriònic, però amb una precisió mil·limètrica quan es tracta de guanyar, igual que quan era jugador.

L’entrenador que inspira, ¿neix o es fa?

Tots aquests tècnics tenen coses especials, com si haguessin estat tocats per la vareta màgica del carisma. No obstant, ¿pot aspirar qualsevol tècnic a inspirar els jugadors sense ser un Aragonés, un Guardiola o un Zidane? Xesco Espar, expert en alt rendiment, autor de llibres com ‘Jugar con el corazón’ i formador d’entrenadors, ho té clar: “Per descomptat. No només poden sinó que ho han de fer, perquè forma part de la seva responsabilitat. Els entrenadors han d’assumir dos rols, que s’entrellacen contínuament, com són el de mànager esportiu i el de líder del grup. En tots dos casos se’n pot aprendre”.


En primer lloc, han de saber que no és el mateix motivar, que estaria relacionat amb un objectiu a curt termini com un partit o un entrenament, que inspirar, més orientat al llarg termini i associat a uns objectius o valors determinats. “Per a mi, el que més inspira és lluitar per un repte molt gran, que fins i tot pugui semblar impossible al principi. La missió del tècnic és convèncer els jugadors que amb esforç, treball i creixement es pot aconseguir. I també fer-los veure que són més bons del que ells mateixos creuen”, remarca Espar, que va ser campió de Lliga i d’Europa com a entrenador del Barça d’handbol.


Una feina com a míster que no ha de ser puntual, sinó constant a través del seu exemple –el primer convençut ha de ser ell– i la comunicació, que pot ser en forma de xerrades col·lectives, vídeos, converses individuals, un sopar i fins i tot una bronca en un moment determinat. “L’entrenador ha de veure en cada moment què farà reaccionar l’equip i ser conscient de quina estratègia funciona millor amb cada jugador”, comenta. Perquè, en definitiva, els tres aspectes clau que s’han de dominar quan s’entrena en la màxima categoria són la tàctica, la preparació física i la psicologia. “Un jugador inspirat i motivat és capaç d’elevar el nivell de talent que utilitza. Si està motivat, usa tot el seu talent; si no ho està, es conforma amb la meitat”. I si onze jugadors usen tot el seu talent sobre el terreny de joc i tenen una idea de joc compartida són segurament imparables.

Inspirar des de la base

Encara que l’ofici d’entrenador és un, no és el mateix dirigir un conjunt en l’elit futbolística que un equip de planter o escolar. Els objectius canvien, els mètodes es transformen i els valors que es transmeten s’adapten a cada context. Però la necessitat d’inspirar segueix sent la mateixa. Per exemple, al planter del Vila-real CF tenen clar que, a més de formar a futbolistes que aspiren a arribar al primer equip, estan formant persones. Paula Roig ha passat com tècnica per pràcticament totes les categories del planter ‘groguet’ i està convençuda que el sistema centrat no només en les qüestions tecnicotàctiques, sinó també emocionals i socials acaba donant els seus fruits. De fet, el Vila-real B va aconseguir l’ascens a LaLiga SmartBank la temporada passada.

Paula Roig, amb tot l’‘staff’ tècnic del Juvenil B del Vila-real CF.
Paula Roig, amb tot l’‘staff’ tècnic del Juvenil B del Vila-real CF.

“Per a nosaltres, el primer és formar la persona, especialment perquè molts jugadors que estan a la nostra residència arriben de diversos punts d’Espanya amb 12 o 13 anys, una època molt sensible per a ells. En les primeres etapes, treballem aspectes com el respecte, l’autonomia personal, els temes emocionals… I quan arriben a Juvenils, qüestions com els valors de treball i esforç, ser un mateix o el formar part del grup”, relata Roig.


A més, el Vila-real compta amb una eina clau en la formació vital dels seus jugadors, que els servirà arribin o no a l’elit: el projecte Endavant Igualtat, en el qual els equips del planter apadrinen una associació social. Per exemple, el Juvenil B (amb Roig com a part de l’‘staff’ tècnic) va tenir diverses trobades amb la Fundació Aspropace, que treballa amb persones amb paràlisi cerebral. “És molt potent per a ells, perquè els ajuda a sortir de la seva bombolla de futbolistes. Veuen que existeixen altres realitats molt més dures i aprenen a valorar el que tenen. A part, quan veus que es genera un corrent d’afecte entre ells, és brutal”, resumeix Paula Roig.

Transformar la societat

I ja sense mirar l’elit, el futbol pot tenir un paper clau en el progrés de la societat, que va fins i tot més enllà del terreny de joc. Ajudant, per exemple, a la cohesió social en barris més desafavorits i donant una oportunitat a nens que provenen de famílies vulnerables. L’Athletic Club Fundazioa ha posat en marxa diferents accions socials, entre elles una col·laboració amb l’Associació Bakuva des del 2013 per impulsar una escola de futbol a la rodalia de Bilbao La Vella, amb el fi d’afavorir la inserció social de menors en risc d’exclusió social.

Jesús Camacho (al centre, amb gorra), amb els jugadors del Projecte Bakuva.
Jesús Camacho (al centre, amb gorra), amb els jugadors del Projecte Bakuva.

Jesús Camacho va començar com a entrenador voluntari fa una dècada i actualment és el coordinador de tot el Projecte Bakuva, que compta amb tres equips que juguen a les lligues escolars: benjamí, aleví i infantil. “El futbol és l’últim; el primer són els valors, el comportament i l’oportunitat de donar-los un espai d’oci fora dels carrers”, comenta. En aquest sentit, durant els entrenaments es posa el focus en qüestions com el treball en equip, el coneixement intercultural, la puntualitat, els hàbits saludables, la higiene personal… De fet, existeixen unes condicions per jugar els partits (que es disputen a les instal·lacions de Lezama de l’Athletic Club), com haver assistit a les classes de reforç escolar.


D’aquesta manera, aquest projecte busca aprofitar tota la inspiració i motivació que ofereix el futbol per formar persones que segurament no arribaran a l’elit esportiva. Però que sí que poden tenir un futur profitós per davant gràcies a tots els valors que aprenen mentre intenten fer un gol. “És un projecte molt bonic i gratificant, perquè són xavals que viuen situacions molt dures, que a vegades tenen dificultats a l’escola, i els estàs donant un espai perquè disfrutin i, a la vegada, els formes com a persones”, conclou Camacho. El poder transformador del futbol és tan potent, que fins i tot pot arribar a canviar vides; només es necessita una pilota, companys i un entrenador amb ganes d’inspirar. I és que ja sigui en l’elit o en les lligues escolars, necessitem un Luis Aragonés a cada banqueta.