El que a final d’octubre va ser definit per Sacresa com una parada tècnica, ja es pot dir, a hores d’ara, que és una parada definitiva. Ja ho era aleshores, de fet, però fonts de Sacresa, responsable de les obres a la Fàbrica Nova de Manresa -amb qui aquest diari va intentar parlar ahir sense èxit- van assegurar que del que es tractava era d’analitzar en profun- ditat els assajos de les voladures necessàries per foradar la roca viva a la part del terreny on anirà el centre comercial. La primera (i única) prova es va fer el dia 10 de setembre. Aviat farà tres mesos. L’argument que comença a agafar forma ara és que l’aturada de les obres podria tenir una relació molt directa amb la delicada situació per la qual passa la immobiliària Metrovacesa, que té en la seva cartera de centres comercials el de Sacresa a Manresa.

Ahir, com cada dia des de fa setmanes, a l’entrada a la part central de la Fàbrica Nova, la que dóna a la carretera del Pont de Vilomara, on hi ha l’edifici que va quedar dempeus de l’antic complex fabril (que s’ha de rehabilitar de dalt a baix), i on s’havien de portar a terme les voladures, una porta tancada amb clau barrava el pas als curiosos, però no impedia veure que a l’interior no hi ha cap tipus d’activitat, deixant de banda la dels pisos que s’estan fent a la part més propera al carrer de Lluís Argemí de Martí, on l’empresa Cots i Claret, el soci petit de la important operació urbanística de la Fàbrica Nova, continua treballant. Del tros de l’obra on aniria el centre comercial, les úniques mostres que queden que un dia s’hi va treballar és la caseta per als treballadors. De la banda que dóna al carrer de Bertrand i Serra n’han desmuntat la bastida que hi havia, i l’antiga porta de la fàbrica que es va conservar i per on entraven i sortien els camions també està tancada i barrada.

El dia 27 d’octubre passat, Regió7 es va interessar per l’evolució de les obres, veient que les voladures que s’havien anunciat a so de bombo i platerets per mitjà d’una roda de premsa el dia 10 de setembre i repartint un full informatiu pel veïnat, no arrencaven. Aleshores, des de Sacresa, una de les societats patrimonials, juntament amb Cresa, de la família Sanahuja, propietària del 80% del capital de Metrovacesa, es va dir que les obres s’havien alentit una mica per poder fer una anàlisi acurada dels assajos de les voladures. Afirmaven, però, que el projecte tenia la continuïtat assegurada i que, fins i tot, havien demanat la renovacio de la llicència de moviment de terres. Van admetre, també, que la verificació dels assajos havia de quedar enllestida ja feia una setmana i que els treballs s’havien de reiniciar de manera imminent.

Les voladures en qüestió havien de servir per foradar fins a 15 metres de profunditat la roca que s’havia trobat al subsòl, on ha d’anar l’aparcament subterrani del centre comercial. Es va parlar de càrregues d’entre 400 i 500 quilos d’explosiu que es farien a partir del dia 15 de setembre, de dilluns a divendres, una al matí i una a la tarda. També es va dir que s’avisaria els veïns mitjançant tres tocs de sirena, i que s’havien instal·lat sismògrafs a dins de l’obra i a l’exterior per tenir un control absolut de la intensitat de les explosions. Aquest diari va fer els càlculs. Amb la informació aportada per l’empresa, volia dir que s’utilitzarien un total de 186.000 quilos de càrrega explosiva. Posteriorment, Sacresa va voler rectificar. Va dir que les voladures no es farien fins a la setmana del 22 de setembre, que no durarien deu mesos sinó sis, que es farien servir 44.000 quilos d’explosius i que, d’entrada, se’n faria una al dia i no dues.

No és la primera vegada que les obres a la Fàbrica Nova s’aturen. L’estiu del 2007 ja es va viure una situació semblant. Mentre des dels promotors no es donava cap informació, passaven les setmanes sense cap moviment. L’octubre d’aquell any es va anunciar un canvi de la capacitat de l’aparcament subterrani, que passaria de les 900 places previstes a tenir-ne 1.300. Es va dir que calia aprovar al ple la modificació del pla especial per poder recomençar les obres. Va ser només una excusa. Finalment, no va ser fins a començament d’aquest any, després de sis mesos sense cap tipus d’activitat, que es van reprendre.