La Manresa tranquil·la es va manifestar el darrer dia de la fira com el gran garant de la viabilitat del certamen. Sense aglomeracions però fidel i constant: un degoteig d'assistència a places i teatres que ni la intensitat del fred -amb un vent criminal- no va temperar. La Mediterrània va tancar portes a primera hora del vespre amb un espectacle de cloenda breu però intens i la sensació que la quantitat de cercaviles i desfilades és el termòmetre que marca la temperatura de la fira a peu de carrer, però que el compromís real dels manresans es mesura per les entrades venudes.

Es notava de valent la baixa sensació tèrmica quan el tap de la rua dels bastoners que col·lapsava el carrer de Sant Miquel es va desfer a l'entrada de la plaça Major i va preludiar el darrer espectacle de la dotzena edició de la fira. Tot i que la plaça no era plena, va presentar una entrada magnífica. Les colles bastoneres -Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Raval (Barcelona), l'Arboç, Sitges, Reus, Olot, Llorenç del Penedès i el grup Sant Jordi de l'Agrupació Cultural del Bages- es van repartir per l'espai i van crear cercles per a les seves actuacions, i no van caldre gaires preàmbuls perquè es posés en marxa l'epíleg de la Mediterrània. L'espectacle, amb música original d'Aleix Tobias, del grup Coetus, i coreografia d'Imma Bové (Bastoners de l'Esbart de Sant Cugat), va propiciar al cap d'uns minuts l'aparició de la banda de percussió Coetus a l'escenari, una presència fugaç que va donar pas a l'esclat d'unes bengales i d'uns focs d'artifici a bastament saludats com a punt final dels quatre dies de festa a la capital del Bages. Després dels sis minuts de la mascletà al migdia, el quart d'hora de la cloenda va tornar a donar a la fira un curiós aire de petit format que queda més com una anècdota que com una declaració de principis.

Les hores prèvies, la ciutat havia continuat estimant la Mediterrània. El concert de Santi Arisa al migdia va omplir el Kursaal, mentre a la propera plaça de Crist Rei s'aplegava una altra petita multitud per seguir de prop la jornada castellera. Des d'aquest punt de la ciutat va anar pujant gent cap a la plaça d'Espanya per seguir, com els qui eren a la plaça d'Onze de Setembre, una mascletà que prometia més del que va donar. Qüestió de gustos. A la tarda, la ciutadania va tornar a prendre el Passeig i altres espais cèntrics per acabar de donar el darrer cop d'ull a les propostes. Dins la sala petita del Kursaal, amb una agradable sensació d'escalf, Mariona Sagarra seduïa amb la seva veu ferma i les construccions vocals que suggerien estats d'ànim. Un centenar llarg de persones la van acompanyar per desplaçar-se després cap a la plaça Major, mentre les parades de la Fira Passeig anaven abaixant la persiana mandrosament amb l'esperança de captar l'atenció dels darrers visitants.

Els organitzadors estan satisfets perquè, asseguren, ja s'ha assolit l'eficiència exigible a un mercat de cultura com la Mediterrània. Si els artistes van convèncer o van fer badallar, és cosa seva i les con- tractacions els atorgaran o trauran raons. Però és incontestable que Manresa s'ha fet seva la fira, adaptant-se a la pluja, el fred i la calor. Fins a la 13a ... perdó, la 12+1!