El Collet Bartolí, a pocs centenars de metres del poble de Salelles, era un espai natural folrat de pinedes, alzinars i roures. L'accés es feia pel camí de terra que és la perllongació de l'accés a Salelles. A partir d'ara, és un espai sacrificat al traçat de la carretera C-37 o eix diagonal que enllaçarà amb l'eix transversal passant, també, pels plans agraris del Suanya i el paratge natural de la riera de Rajadell. Els treballs previs de construcció de la polèmica carretera hi han començat a deixar petjada, i han obligat al trasllat de l'única casa trepitjada directament per les obres.
Fa quatre dies, el Collet Bartolí era una oasi de pau. Ara ja s'hi sent el grinyol de les rodes eruga de les màquines excavadores i desbrossadores que fan els treballs previs a l'obertura de la llarga i ampla traça. I, per acabar-ho d'adobar, a tocar d'aquest indret s'obrirà un dels túnels necessaris per fer passar la nova infraestructura. Des de fa nou anys, la parella formada per Antoni Llasera i Cristina Blesa té la llar familiar en una parcel·la d'onze hectàrees entre el Collet Bartolí i la serra on s'obrirà el túnel. L'àmplia casa de fusta ocupava un terreny pla entre conreus i bosc, just en un espai per on passarà la carretera i, de fet, per on ara ja passa el vial polsegós per on circula la maquinària pesant. És l'única casa que anirà a terra-el que es fa és desmuntar-la i tornar-la a muntar- a conseqüència de les obres.
Un Sant Joan enfeinats
El dia de Sant Joan, els Llasera-Blesa i alguns familiars i amics dinaven en una part de la finca que no resulta afectada, sota l'ombra d'unes esplèndides alzines que s'escaparan de ser esterrossades. Durant l'hora forta del sol, dinar familiar i repòs previ a començar la feina de desmuntatge i trasllat de la casa al nou indret. No és fàcil i sort en tenen de l'auxili dels amics i de la família. Mentre no hagin ensamblat novament la casa i la tinguin a punt, viuran en una rulot i una caravana que els han deixat.
La conversa al voltant d'un te calent que fa passar la calor i d'un boníssim tall de coca amb pinyons feta per l'àvia es mou en el pla de la resignació. No hi han pogut fer res, explica l'Antoni i confirma la Cristina. Les al·legacions han quedat per a la història dels munts de papers que ha generat l'obra. Es queixen que no han pogut parlar amb l'administració, que han hagut de fer-ho només amb l'empresa adjudicatària i que no els ha estat possible cap negociació, llevat la feta amb els mateixos operaris de l'obra perquè els deixin fer el trasllat ja que, afirmen, només han tingut quinze dies per deixar el replà de la seva vida.
El camí obert per afrontar l'obra s'ha tornat polsegós, d'aquella pols argilosa que penetra robes i pells. Allà on hi havia un bosc d'alzines, pins i roures, ara hi ha un sòl erm per sempre més. On hi havia un fil d'aigua que s'escolava entre grans lloses, ara hi ha un projecte de fangueig. On hi havia una feixa, han bastit un polvorí que ha de fornir les obres del túnel. També han aparegut els primers cartells de prohibit el pas.
