Les denúncies a Consum lligades al català han passat d’un 6% a un 44% en tres anys

Regió7 va informar recentment que el 2023 els casos lligats a la discriminació del català havien acaparat les denúncies dels consumidors a l’Agència Catalana del Consum a la Catalunya Central. En concret, van suposar prop del 45% del total de les denúncies rebudes. Aquesta dada encara crida més l’atenció si es té en compte que, tres anys abans, només havien representat el 6%.

En xifres totals, en tres anys, del 2020 al 2023, les denuncies a les comarques centrals lligades a la vulneració dels drets lingüístics dels consumidors van passar de 5 a 68, que significa un salt del 6% del total de denúncies al 44,7%. A Catalunya en general, van passar de 132 a 1.873, del 6,3% al 43%.

Demanat per Regió7, el director de l’Agència Catalana del Consum, Albert Melià, admet que, per poder explicar amb pèls i senyals la raó d’aquest increment tan important de les denúncies referides al català en temes de Consum, caldria tenir una informació via enquesta específica a la ciutadania de la qual no disposen, però que no descarta que es faci, tenint en compte l’evident protagonisme en els números d’aquest tema, principalment en la darrera memòria de l’Agència Catalana del Consum on, tal com mostren els gràfics adjunts, s’han disparat tant a Catalunya en general com a la Catalunya Central, que inclou les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès i Osona. 

Lligat a l’atenció oral

Dit això, comenta que, «a Twitter [ara X], on aquest tipus de qüestions es manifesten més, estem veient els últims temps un augment de les queixes i denúncies lligades a la vulneració dels drets lingüístics, sobretot en els establiments comercials i, en molts casos, i això és un altre aspecte més complex, molt vinculats a l’atenció oral. Ciutadans que se’n van a un establiment, fan la seva petició a la persona que els atén en català i aquesta persona els diu que no els entén i que parlin en castellà. Aquesta situació, tant per les denúncies que rebem com pel que veiem a les xarxes socials, s’ha incrementat els últims temps».

Esmenta, també, «la disminució de l’ús del català en diversos àmbits, i d’això sí que hi ha dades. Probablement, tot plegat ens dibuixa un panorama en què la nostra llengua està en una situació d’una mica de retrocés, i això es tradueix en aquesta més gran preocupació per part de moltes persones», fa notar. 

Bars i restaurants, els que més

Concreta que, si es miren els sectors en els quals es detecten les denúncies, «en molts casos, el primer on en trobem més és en el de la restauració: bars i restaurants. Evidentment, moltes estan vinculades al tema lingüístic perquè és on hi ha més aquesta interacció del consumidor amb l’establiment. En molts altres tipus de comerços és mínima. En canvi, en el de la restauració hi ha una interacció més gran i, probablement per aquesta raó, hi ha més conflictivitat en el tema lingüístic».

Com s’ha dit, per tenir informació més precisa, Melià no descarta, «en el marc d’algunes de les enquestes que fem sobre les preocupacions dels consumidors, sobre els hàbits de consum i les tendències, incloure alguna cosa en relació amb aquest tema. No està previst immediatament», però.