Després d'un intensíssim tour per tot Catalunya -ha trepitjat Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Roda de Ter, Vilafranca del Penedès, Sant Pere de Ribes, Tarragona, Mataró, Torelló, Sabadell, Castellar del Vallès i Montserrat en només quatre dies-, Pier Luigi Bombelli, el coordinador de les 74 entitats italianes de pessebristes adscrites a l'Associació Italiana d'Amics del Pessebre, ha estat a Manresa per conèixer els pessebres de la capital bagenca, i, de passada, una part dels punts més emblemàtics de la ciutat. Acompanyat pels qui li han fet d'amfitrions, el Grup Pessebrístic de Manresa, Bombelli ha lloat el pessebre monumental i l'exposició de diorames a l'Esplai 7. Explica que també l'han fascinat la Cova de Sant Ignasi, la coveta i el frontal de la basílica de la Seu; i que ha quedat enamorat de la crema catalana.

D'on li ve la passió pels pessebres, per tradició familiar, per la seva professió...?

No, no. Sóc informàtic. La meva feina no té res a veure amb els pessebres. Em ve per tradició familiar. La passió de qualsevol pessebrista neix de ben petit. Recordo que quan era un nen ja retallava les figueres de pessebre -a Itàlia són molt populars els pessebres de paper- del diari. Llavors, ja de més gran, vaig entrar a l'Associació Italiana d'Amics del Pessebre, on fem una reunió anual, cada edició en una ciutat diferent d'Itàlia. Aquestes trobades m'han permès conèixer molta gent experta en pessebres i molts pessebristes. Des de fa sis anys sóc coordinador de les entitats que formen l'associació. Actualment, a banda de confeccionar pessebres, tinc una col·lecció de 600 teatrinis [pessebres retallables] i conservo un miler de figuretes.

Quines diferències ha vist entre el pessebre italià i el català?

Bàsicament, que a Itàlia hi ha diferents tipus de pessebres, i aquí tots segueixen, més o menys, les mateixes directrius. A Itàlia hi ha el pessebre napolità, on les figures van vestides de roba de debò; el de Roma, el de fusta, el de paper. I llavors, també tenim els diorames, que, de fet, són una invenció catalana que ha estat exportada.

Li sembla que està en perill i que podria perdre's la tradició de fer el pessebre?

Crec que, ara per ara, no. La gent continua fent el pessebre a casa. El que potser s'està perdent és l'essència del pessebre. El plàstic i la silicona han substituït la terracota; ara les figures són més assequibles, però també són fetes industrialment i no pas a mà. La gent va a comprar els pessebres sencers en centres comercials. Els infants veuen com el pessebre es col·loca a casa i al cap d'uns dies es retira, però no estimen aquest pessebre.

Com s'ha d'incentivar aquest amor pel pessebre?

Amb tallers i cursos de pessebres per a nens. Si fan el pessebre amb les mans, l'estimaran. És com si pretens que un infant sigui un bon músic: només portant-lo a bons concerts no n'hi haurà prou, haurà d'agafar l'instrument i fer la música ell mateix. A Itàlia es fan cursets i tallers de pessebre durant l'any adreçats als infants. A l'escola durant el curs, a més, es programen visites a mostres dedicades al pessebre.

La cultura del pessebre està més estesa a Itàlia que a Catalunya?

Una mica, sí. Allà tenim mostres de pessebres durant tot l'any. Hi ha una vintena de municipis que tenen museus permanents sobre el pessebre, i alguns exposen recreacions de tot el món.

Què li ha semblat el monumental? Hi ha a Itàlia pessebres que facin 25 m2?

M'ha agradat. Aquesta exposició forma part de la divulgació, cosa que és molt important perquè la tradició es mantingui i perquè els joves s'hi impliquin. Pel que fa a les dimensions, he de dir que fer un pessebre tan gran té l'avantatge que es pot fer en equip, és una tasca col·lectiva; i a Itàlia també se'n fan alguns de grans dimensions. L'únic inconvenient que hi veig és que, després, aquest tipus de recreacions costen d'emmagatzemar, per això són poc habituals.