Una enquesta realitzada a 300 persones al centre de Manresa va servir perquè fessin una valoració dels principals problemes de mobilitat. La manca de passos de vianants i l'estretor de les voreres van ser els considerats més greus quan va fer falta puntuar-los, seguits de les voreres poc accessibles, la manca de senyalització, la congestió, el soroll, la indisciplina a l'hora d'estacionar i, en darrer lloc i a força distància, la manca de places d'aparcament.

Davant les propostes fetes als mateixos enquestats per millorar la seva mobilitat, les més acceptades, de més a menys, van ser: l'ampliació de l'illa de vianants, l'ampliació de les voreres, més senyalització, més policia, més elements reductors, més semàfors i, en darrer lloc, més zona blava.

Voreres massa estretes

La diagnosi explica que, segons el Reial Decret 173/2010 del 19 de febrer pel qual es modifica el codi tècnic d'edificació, tot itinerari de vianants accessible ha de disposar d'una amplada lliure en tot el seu recorregut no inferior a 1,8 metres. En zones urbanes consolidades, excepcionalment, es permetran estretaments puntuals, sempre que l'amplada no sigui inferior a 1,5 metres. Estableix, alhora, que si hi ha aparadors, com que una persona dreta mirant ja ocupa 0,5 metres i cal un espai de fricció de 0,5 metres més amb la calçada (per exemple, per poder obrir les portes dels vehicles que hi ha estacionats), el mínim òptim de vorera útil són els 2 metres per tal de circular amb comoditat.

A Manresa, aquests paràmetres no es compleixen ni de bon tros. Segons l'estudi, al Barri Antic (que, recordem, és, amb Plaça Catalunya, Poble Nou i Passeig, on es fan més desplaçaments a peu), el 41% de les voreres són inferiors a 0,9 metres. A la Plaça Catalunya, el 61% són inferiors a 1,5 metres, i al Poble Nou, ho són el 32%. A la carretera de Vic-Remei, gairebé la meitat, el 49%, són inferiors a 1,5 metres. En canvi, a la Sagrada Família, només el 10% de les voreres són inferiors a 1,5 metres.