Els cònsols de Txèquia i Eslovàquia lloen la seva separació pacífica

Els cònsols a Barcelona d´Eslovàquia, Joan-Ignasi Torredemer, i de Txèquia, Jaime Martín, van protagonitzar un fèrtil cara a cara en la segona taula de debat, que portava per títol «La força de l´acord». Ambdós van coincidir a valorar que el procés de separació amistosa de les nacions que integraven l´antiga Txecoslovàquia, dissolta pacíficament el gener del 1993, va ser impulsat per l´elit política del país, no pas per una població poc interessada en el debat nacional.

Torredemer va recordar el pronunciat perfil personal i polític dels que van ser els debutants primers ministres dels nous estats: Václav Klaus (Txèquia) i Vladimir Meciar (Eslovàquia). «El moment històric va ser-hi i es va agafar l´oportunitat», va concloure Torredemer, que va recordar que el nacionalisme va comportar l´assoliment de la llibertat després de més de quaranta anys sota el domini soviètic. En la societat no hi havia la reclamació sobiranista, perquè ambdues cultures convivien integrades, fins i tot en l´àmbit familiar. «Va ser un procés d´èxit, tothom avui és feliç, però hi ha la sensació d´haver perdut rellevància al món», va dir Torredemer.

Jaime Martín va recordar que, amb la separació, «Txèquia es va alliberar d´una càrrega estructural, ja que Eslovàquia era un país agrícola, més vinculat a l´economia planificada, mentre que Txèquia estava més propera a Alemanya».

Per a Torredemer, el procés de separació va suposar, l´endemà del naixement del nou estat eslovac, «caure en aigües fredes i tèrboles. No hi havia ni estructures ni cultura democràtica, i el que es va fer va ser intentar sortir-ne». Avui, aquesta ja és una realitat consolidada: «la gent n´ha vist els avantatges», i tot i que alguns nostàlgics mantenen la idea de l´antiga Txecoslovàquia, seria inconcebible tornar enrere. «L´avenç democràtic ha estat molt notable», va afegir Torredemer.

Per a Javier Martín, «l´èxit de la separació consisteix a haver aconseguit la llibertat. Ha estat una simbiosi, una aliança que ha sumat sense restar res». Martín va afirmar que, avui, la relació entre els dos països és «plena».