Un document que no ha vist gairebé ningú guarda el nom més antic de Manresa

Una de les versions més fonamentades per explicar l´origen del nom de Manresa és la que el considera una evolució del nom romà Mentissam. Amb l´ajuda del doctor Josep Pujol, expert en literatura catalana medieval, i de la historiadora manresana Anna Orriols, Regió7 ha pogut localitzar i mostrar el manuscrit més antic on surt aquesta Mentissam. Malgrat que la seva existència és relativament coneguda, la seva imatge és pràcticament inèdita.

El document -escrit el segle I aC- «és del segle VIII, tot i que hi ha bibliografia que el fa més antic, del V», apunta Pujol, i el guarda la Biblioteca Nacional de França, a París. En concret, Mentissam surt al foli 245 del manuscrit, a la segona i tercera línies. Partit: Mentis-sam.

A petició d´aquest diari, Orriols va localitzar el nom entre les 470 pàgines que inclou, la qual cosa no és fàcil. En primer lloc, perquè està en llatí; en segon, perquè, lògicament, no és lletra d´impremta, que encara trigaria uns quants segles a inventar-se, i en tercer, perquè, com es pot veure al foli adjunt, les paraules no se separaven.

Els orígens

El 8 de març passat, Regió7 va publicar un reportatge sobre les diferents teories sorgides amb els anys envers l´origen del nom de Manresa. Una de les més sòlides és la que apunta l´historiador Albert Benet i Clarà al seu llibre Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Hi deixa clar, basant-se en documentació dels segle IX i X, que «primer fou Menresa i després Minorisa, aquest només per a persones cultes i escrivans, però el poble sempre parlava de Menresa i mai de Minorisa», que és el nom que ha acabat fent més fortuna.

I d´on va sorgir Menresa? Per explicar-ho, Benet es remunta molt més enrere, a un episodi de final del segle III aC recollit per Titus Livi (llibre XXVI, 17, 1-3) en la seva extensíssima història sobre Roma, on apareix Mentissam. Benet defensa, per una banda, que es correspondria a l´actual Manresa i, per l´altra, que «és molt fàcil la confusió a la cursiva romana d´una r en una t, i sobretot en un topònim desconegut pels copistes. Referent a la i pot ser qualsevol error. No cal capficar-s´hi», fa notar. Al seu entendre, amb una argumentació, tot s´ha de dir, una mica agafada pels pèls, això explicaria l´evolució de Mentissam a Menresa i, després, Manresa. Sigui com sigui, el manuscrit més antic que es conserva on consta aquesta Mentissam és el del segle VIII guardat a la Biblioteca Nacional de França.