«Aquesta frase m'acompanya: 'guareixi la meva dona i, si no pot, no la deixi patir'»

Com si la Fundació Sociosanitària de Manresa no es conformés amb l'acte formal de signatura de l'acord que la converteix en institució universitària va voler omplir-lo de contingut real amb una ponència del Dr. Cristòfol Ortega, amb una trajectòria de 20 anys a la FSSM.

Ortega va començar amb una història personal de la seva època d'estudiant. Mentre estudiava la carrera anava com a voluntari assistent a un hospital. Un diumenge va arribar a urgències una se-nyora en situació de malaltia terminal irreversible.

Va viure el patiment físic i emocional de la família. Un cop fora del box d'atenció, el marit de la dona se li va adreçar, «jo ja era gros en aquells temps i semblava metge, però no ho era», i li va dir el següent: «guareixi la meva dona i, si no pot, no la deixi patir». Es va quedar petrificat i «aquesta frase m'ha acompanyat sempre». Anys més tard va tenir coneixement d'unes paraules d'Hipòcrates que li van oferir la resposta que havia estat buscant: «guarir a vegades, alleujar sovint i consolar sempre».

Sota aquesta guia va descobrir el món de l'atenció sociosanitària on ha desenvolupat la seva carrera professional.

El doctor Ortega va explicar que a Catalunya l'increment de l'esperança de vida, la prevalença de malalties cròniques i l'augment de la supervivència a malalties greus com el càncer han fet aflorar unes noves necessitats de la població.

Això obliga el sistema de salut a adaptar-se a aquest context i a configurar un model d'atenció específica sociosanitària. Això ha implicat un desenvolupament de recursos específics per a l'atenció pal·liativa i geriàtrica, i cal destacar un alt grau de satisfacció dels usuaris i dels professionals.

Tenint en compte que la xarxa sociosanitària cada cop tindrà un paper més important, va celebrar la imbricació que ahir es presentava amb la universitat.