Albiach diu a Manresa que la decisió de Sánchez ha de comportar una regeneració democràtica

A la mateixa hora que a fora queia un patac d’aigua com feia dies que no es veia, la música escalfava l’ambient a El Sielu, l’escenari triat pels Comuns-Sumar per dur a terme el seu acte central de campanya a la Catalunya central.

A l’escenari, lloc reservat habitualment pels músics, tot estava preparat per rebre la candidata a la presidència de la Generalitat, Jéssica Albiach, acompanyada pel diputat i candidat David Cid; i els candidats del Bages, Albert Marañón, i Laura Oliva. A darrere hora s’hi ha afegit l’exdiputat al Congrés i candidat a les europees, Jaume Asens.

A la pista, cinc fileres de cadires totes plenes, i més enllà, les càmeres i les taules habilitades pels periodistes que segueixen la campanya d’Albiach, que ha aparegut per un dels laterals talment com si anés a protagonitzar un concert en directe. Ha sigut un míting, però, en el qual ha assegurat que els Comuns «volem governar a l’ofensiva i amb ambició per fer una política útil per a la gent». Dels socialistes ha dit que fan tard, d’Esquerra que no se n’ha sortit al govern, i de Junts que «els Comuns som la garantia que si depèn de nosaltres no seran al govern perquè estem a les antípodes». En aquest sentit, ha afirmat que a Catalunya «fa massa anys que hi ha un govern que no xuta, que arrossega els peus i que va per inèrcia». Ha afegit que la campanya no va de tres senyors «que semblen dels anys 90», en referència a Puigdemont, Illa i Aragonès.

Més enllà de noms i sigles, la candidata de Comuns ha assegurat que en aquestes eleccions hi ha en joc dos models: els qui defensen el poder i els qui defensen la gent. «Els Comuns diem no a un futur de precarietat, al turisme de masses i a la degradació dels nostres serveis públics. Cal un nou capítol i una Catalunya feminista, verda, amb habitatges i serveis forts i blindats».

Albiach també s’ha aturat per reflexionar sobre el tema de dia: la decisió del president espanyol, Pedro Sánchez, de continuar al capdavant del govern després de meditar-ho els últims dies. «Ha de servir», ha dit, «per regenerar la democràcia» i que en surti reforçada. En cas contrari «donarà la raó a qui diu que és un moviment tàctic». Ha criticat, però, que fins ara el PSOE havia girat la cara davant casos de lawfare.

Solidaritat i memòria

De Sánzhez també n’ha parlat Asens. Ha opinat que la carta que va fer públic dijous per retirar-se a meditar si continuava a la presidència «era sincera». «Cal resistir per fer un món més humà» tot i que la política a vegades «és una trituradora i cal aturar-se».

A continuació, però, ha afegit que el lawfare no ha començat amb el PSOE, de qui ha dit que n’havia estat còmplice en casos contra els dirigents independentistes, Podemos o Mònica Oltra. «Malgrat això, tota la solidaritat. Però amb memòria i sense oblidar», ha precisat.

Asens també ha parlat de Palestina i Israel. «Europa també pateix les bombes que cauen sobre Gaza», i ha donat el condol a Puigdemont per la mort de la seva mare. «Cal denunciar que no es pugui acomiadar de la seva mare per una persecució injusta. No podem deshumanitzar els adversaris. No són els nostres enemics». Asens ha acabat la seva intervenció que «qualsevol esperança de canvi passa per nosaltres».

Els candidats bagencs

L’acte l’ha presentat la candidata i membre de l’executiva dels Comuns Laura Oliva. Ha donat la paraula al candidat de la Catalunya central, el santjoanenc Albert Marañón, número 13 a la llista. D’entrada ha tingut un record per històrics com Conxita Tarrés, Josep Carrillo i Valentí Oliveras. Després s’ha referit a l’equitat territorial, un concepte que molts «només recorden en campanya» i, en canvi, «per nosaltres és considerar Catalunya un sol país on els drets no depenen del codi postal o els quilòmetres que ens separen de Barcelona». Marañón ha afirmat que la Catalunya central és un territori amb molt potencial i talent.

De mobilitat ha dit que sovint les crítiques se les emporta el govern central, però ha recordat que l’última gran inversió de Ferrocarrils de la Generalitat al Bages va ser el 2003, quan es va posar en marxa el cremallera de Montserrat. «No només no tenim més trens sinó que volen enterrar 60 milions per soterrar la línia a Manresa i fer una nova estació 200 metres més enllà». La prioritat de Comuns és el Tren Tram.

El diputat i número 5 de la candidatura, David Cid, també ha intervingut amb la missió de carregar contra ERC, el partit d’un «govern d’esperances frustrades», ha dit. «Esperàvem molt més d’un govern d’Esquerra Republicana. No ha sigut capaç de concretar i no se n’ha sortit». Ha recordat que no ha fet cap de les lleis que havia promès, que la sanitat està més tensada que mai i que el govern no ha construït cap residència pública en 10 anys.