Els atemptats de Barcelona i Cambrils han posat en el punt de mira els religiosos que dirigeixen l'oració a les mesquites. Però precisament els imams i els responsables dels dos centres islàmics de Manresa han difós discursos als fidels condemnant els atacs i desvinculant la religió de la violència.

L'imam de la mesquita Mosaab Ibn Omair, al carrer de la Sèquia, té molt clar el discurs que ha de predicar als fidels. «Als joves que van atemptar a Barcelona i a Cambrils els diria que es van equivocar de camí i que matar no té res a veure amb la religió musulmana, perquè l'islam ensenya a conviure amb el veí», explica. Abdelgani El Hadir és qui dirigeix la pregària a la mesquita. De 58 anys i nascut a Tetuan, és des de fa una dècada l'imam del centre religiós que hi ha al carrer de la Sèquia, i assegura que sempre s'ha oposat a tot tipus de violència.

De fet, l'actualitat està present en les pregàries dels divendres, les més importants de la setmana, i cada discurs és supervisat, abans de pronunciar-lo, pels directius de l'associació que dirigeix la mesquita. «Ho fa bé, fa deu anys que està amb nosaltres i gaudeix de la nostra confiança», explica el president de l'entitat, Noureddine el Bennadi. El responsable de l'oració d'aquest centre religiós, fill d'un altre imam, va acabar els estudis islàmics quan tenia 25 anys. Un cop va arribar a l'estat espanyol, primer va exercir a Igualada, i després va passar per Castelló, i breument a Bèlgica, per acabar a la capital del Bages, a on s'ha establert amb la seva família.

L'imam de la mesquita El Fath, a l'antiga fàbrica de l'Aranya, també va fer un discurs, després dels atemptats, condemnant i exposant clarament que les accions violentes no tenen res a veure amb la religió. Un discurs que anava dirigit als joves, tot i no ser el perfil majoritari entre els fidels. L'imam de la mesquita El Fath és Ahmed Benjeddou, que s'acosta als 70 anys, i en fa un que s'encarrega de dirigir l'oració al centre religiós manresà. «Vam tenir problemes amb l'anterior imam perquè feia xerrades fora de la mesquita sense consultar-nos-ho, cosa que desaprovàvem perquè l'imam i l'associació han de treballar conjuntament», explica el vicepresident de l'Associació Islàmica del Bages, Abdellafit Abbou.

Es van passar un any buscant el religiós adequat perquè assegura que «costa molt trobar l'idoni», i prèviament van avisar a la resta de comunitats musulmanes per buscar els millors i trobar el perfil que més els satisfés.

Fa una part de l'oració en àrab, i una altra en castellà per als creients que hi van a resar i no són originaris de països de parla àrab.

L'associació islàmica de cada mesquita estableix els seus criteris a l'hora d'escollir l'imam, i el més important, diuen, és que tingui un to moderat i sigui un bon estudiós de l'Alcorà.

Externament, són la Policia Nacional i els Mossos els que tenen la llista d'imams de les mesquites. «Un cop l'entitat escull el seu religiós, s'ha d'avisar obligatòriament a la Policia Nacional per veure si té antecedents i, a part, ens reunim amb els Mossos d'Esquadra un parell de vegades a l'any per explicar el funcionament del centre», diu el president de la mesquita del carrer de la Sèquia. Amb aquestes mesures, els responsables de la mesquita manresana no entenen com és que no es va advertir dels antecedents de l'imam de Ripoll.

Falta de joves a les mesquites

El president de la mesquita de la Sèquia destaca que «hi ha joves al centre, però n'hi ha molts que no hi van» i que «s'ha de treballar per atraure'ls i evitar que agafin un camí equivocat». «No podem obligar a ningú, però potser caldria que féssim més activitats per intentar que s'hi apropin», explica El Bennadi.

Aquest divendres se celebra el Dia del Sacrifici (Eid al-Adha), una data assenyalada del calendari islàmic en què van a la mesquita famílies i joves que habitualment no hi van. «En aquests dies importants ens dirigim especialment als joves perquè no es desviïn del camí correcte i expliquem les bases de la religió», assegura l'imam.