Nosaltres ho estem passant tan malament com els que no són musulmans, o més», afirma Mossif Benayad, de 26 anys i que en fa 13 que viu a Catalunya. Mirades de desconfiança i comentaris desagradables contra la comunitat musulmana, és el que han d'afrontar alguns joves musulmans de Manresa consultats per aquest diari. Tenen menys de 35 anys i viuen a Catalunya des de petits, dues característiques similars a les dels joves que van perpetrar els atemptats, però afirmen rotundament que no creuen en un islam que promou la violència.
«Aquests joves no sabien res de l'islam, al contrari de nosaltres, que anem a la mesquita. No sabem com els van radicalitzar, però segurament eren joves vulnerables sense gaires nocions de la religió, i que l'imam, amb tècniques de persuasió, els va va fer un rentat de cervell. És impossible que això em passi a mi. Tot i això, ens afecta. Els qui promouen els atemptats busquen dividir la societat, i ara som assenyalats per ser musulmans», assegura Benayad.
Els joves musulmans saben que hi ha qui estableix paral·lelismes i posa tots els que professen la religió islàmica en el mateix sac, i asseguren que hi ha «una islamofòbia creixent» per culpa dels atemptats que els col·loca en el punt de mira de comentaris i mirades. Hi ha un jove, que prefereix no dir el seu nom, que afirmar que a la feina es troba amb cares de desconfiança.
«A mi un amic em enviar un missatge al mòbil per preguntar-me si prèviament sabia res dels atemptats. Per què havia de saber-ne res? Si ni els coneixia ni hi tinc res a veure!», exclama Benayad.
Integrats
Els joves musulmans expliquen que han crescut a Catalunya i que estan totalment integrats a la vida manresana, i que, de fet, molts dels amics que tenen són companys de classe que no professen la religió musulmana. A part de comentaris desagradables, també expliquen que han rebut missatges d'amics no musulmans donant-los ànims i preguntant com estaven, preocupats pels possibles retrets que poguessin rebre al carrer.
Tots confien que la societat sigui prou madura per no posar més barreres entre les comunitats de diferents religions i aprofundir més en la conciliació entre tots els ciutadans. Reivindiquen les activitats que els responsables de les mesquites de Manresa programen per apropar-se a la resta de la ciutat. De fet, lamenten que per culpa dels atemptats molts dels esforços que fa la comunitat per integrar-se a la resta de la ciutat se'n van en orris.
«Es ficaven amb la meva dona»
Abdelhar El Briyak, de 27 anys i casat amb una jove musulmana, es va discutir amb dos conductors d'autobús de Manresa pels comentaris que feien sobre el vel que duia de la seva dona. «Va ser al carrer Guimerà, els conductors parlaven, el dia dels atemptats, sobre la xifra de morts i després van fer comentaris sobre la meva dona, i el fet que portés vel. Jo els vaig demanar respecte, però per contra em van dir que me n'anés al meu país, quan jo he crescut i m'he casat aquí. Van continuar dient que ens haurien de llençar bombes perquè marxéssim. Els vaig contestar que no veia gaire diferència entre els radicals de Barcelona i ells. Un d'ells em va demanar perdó», explica.
Precisament El Briyak, que fa 11 anys que viu a Catalunya, treballa amb la Federació d'Agrupacions Islàmiques per la Convivència a Espanya (FAICE) i explica que «per contrarestar els que ens volen dividir, hem de treballar molt en la direcció contrària», i espera que no hi hagi més joves d'origen àrab que acabin en mans dels radicals. Ell assegura que continuarà treballant «per un món on hi hagi més tolerància».
