On es trobarien Manresa, Berga, Solsona o Igualada si haguessin existit fa 240 milions d'anys?

L'incessant moviment de les plaques tectòniques ha fet que l'aspecte de la superfície terrestre hagi variat molt, i de forma constant, al llarg de la vida del planeta. El repartiment i forma dels continents fa milions d'anys té poc a veure amb l'actual. Un web creat per Ian Webster, Ancient Earth, permet als internautes comprovar com s'ha anat desplaçant un punt concret sobre l'escorça terrestre al llarg dels anys i es pot, per exemple, conèixer en quin lloc es trobarien les ciutats de Manresa, Berga, Solsona o Igualada, si haguessin existit fa 240, 400 o 600 milions d'anys.

Comencem el viatge gràcies a aquesta eina en 3D retrocedint fins fa 50 milions d'anys i ens situem al principi del Terciari, moment en què es va produir l'extinció dels dinosaures. Si es mira el mapa, la forma dels continents és molt simular a l'actual, però zones ara litorals es trobaven aleshores sota l'aigua. És el cas del Bages, mig cobert per un golf on anaven a parar grans rius. Els sediments que aquests hi van dipositar donarien lloc posteriorment al massís de Montserrat.

• La Terra, fa 50 milions d'anys. Ian Webster / Ancient Earth

Retrocedint 100 milions d'anys, fins al Cretaci. Gran part d'Europa era aleshores part del fons marí. Mentre, a la superfície, els dinosaures eren els amos i senyors, i començaven a treure el cap els primers grups moderns de mamífers, aus i insectes.

• El globus terrestre tal com era fa 100 milions d'anys. Ian Webster / Ancient Earth

Fem un salt gros i ens plantem a fa 200 milions d'anys. La zona que ara ocupa la Catalunya Central encara és sota l'aigua, però al seu entorn s'observa com es comença a trencar el supercontinent existent fins aleshores, Pangea. Quan a la fauna, està a punt de tenir lloc una extinció massiva, que afectarà el 76 % de les espècies existents en aquell moment.

• El mapa de fa 200 milions d'anys mostra el principi de la fi de Pangea. Ian Webster / Ancient Earth

El viatge continua. 240 milions. Els punts on ara hi ha Manresa, Igualada o Berga està integrat dins Pangea. Rèptils com l'arcosauromorfs, que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures, trepitgen aquestes terres i deixen petjades com les que encara es conserven en alguns punts del Pirineu.

• La Terra fa 240 milions d'anys. Ian Webster / Ancient Earth

Fa 400 milions d'anys, novament, el que ara és Catalunya tornava a estar submergit. En aquest període, la vida al planeta comença a veure els primers vertebrats caminant per terra.

• Aspecte de la Terra, 400 milions d'anys enrere. Ian Webster / Ancient Earth

Fem un últim salt, fins fa 600 anys. És el conegut com el període Ediacaran, quan la vida evoluciona sota l'aigua i apareixen els organismes multicel·lulars.

• El planeta tal com era fa 600 milions d'anys. Ian Webster / Ancient Earth