Manresa dobla les queixes per coloms des que l'Ajuntament va deixar de capturar-ne

El nombre de queixes causades per coloms a Manresa s'ha duplicat durant els nou mesos en què les gàbies amb què es capturaven han estat inactives. En concret, del setembre del 2017 al juny del 2018 s'han registrat 48 queixes provocades per aquestes aus, mentre que en els vuit mesos anteriors (del gener al setembre del 2017) se'n van registrar 20. També la xifra de queixes que l'Ajuntament va rebre al llarg de tot el 2016 va ser inferior, un total de 30.

El consistori va aturar la captura i sacrifici de coloms el 20 de setembre de l'any passat, després de la campanya en contra promoguda per grups d'animalistes a la qual també es va sumar el Col·legi d'Advocats.

Així doncs, en aquests nou mesos que l'Ajuntament no ha fet cap intervenció per eliminar coloms, les queixes s'han més que duplicat, han passat de 20 a 48. Des del consistori expliquen que passat l'estiu prendran una decisió en funció de la informació recopilada al llarg d'aquests mesos, en què s'ha fet un cens i s'han estudiat alternatives al mètode dels paranys situats en carretons mòbils, però avancen que no descarten reactivar aquest sistema.

La regidora de Salut, Mercè Rosich, assegura que «és urgent actuar per evitar el desequilibri de la població de coloms». També recorda la importància de revisar les teulades dels edificis perquè no hi hagi forats on els coloms hi puguin fer nius i alerta del problema que té Manresa amb les «alimentadores». Són persones, gairebé sempre dones, que donen menjar als coloms, fet que provoca problemes en la salubritat i la higiene, així com també en els veïns. «Hem rebut fotos de terrats amb desenes de coloms», diu Rosich, que lamenta el poc cas que fan aquestes persones als avisos de l'Ajuntament i els maldecaps que això comporta per a la ciutat.

És per això que el consistori ha actuat en diverses ocasions per sancionar aquestes persones, ja que, segons l'ordenança municipal reguladora de la tinença d'animals (art. 16), queda prohibit «alimentar de forma general els animals a la via pública i també l'alimentació en zones particulars, inclosos els solars o altres espais similars, dels animals dels quals no se'n pugui acreditar la possessió», com són els coloms.Un mètode polèmic

El govern manresà va decidir implementar el sistema de les gàbies el 2009. Situades en sis remolcs, es col·locaven en diferents zones de Manresa segons la demanda dels ciutadans, i durant anys «havien aconseguit mantenir estable la població» d'aquestes aus a la ciutat, segons Rosich. Els coloms capturats es recollien i es lliuraven a un centre de cria d'aus rapinyaires. El 60% se sacrificava i la resta eren utilitzats com a aliment per a falcons.

Davant d'aquesta situació, diverses entitats animalistes es van mobilitzar per aturar un mètode que consideren «indignant» i fins i tot il·legal. Denuncien que els coloms capturats moren als remolcs per inanició -cosa que l'Ajuntament desmenteix, perquè assegura que hi tenen menjar i aigua- i critiquen que fer-los servir com a aliment per a falcons és també una mort «cruel i intolerable».

A les queixes dels animalistes es va sumar el Col·legi d'Advocats, que va interposar una demanda contra l'Ajuntament. Aquesta va quedar frenada el setembre després que s'aturés la caça de coloms. Des de llavors, les úniques captures que s'han fet han estat en el marc del cens encarregat pel consistori, alhora que s'ha recopilat informació sobre els sistemes de control utilitzats en altres municipis i sobre la normativa.

L'opció que defensen els col·lectius animalistes i també els advocats és l'ús de pinso anticonceptiu a base de nicarbazina, però l'Ajuntament no ho veu clar. «No tenim garanties que sigui l'única via alternativa. Només una empresa fabrica aquest tipus de pinso (ZooEthics), i els biòlegs consultats no ens asseguren que no perjudica altres espècies d'ocells que podrien ingerir per error el fàrmac», argumenta Rosich.

Malgrat això, el medicament té l'aval jurídic de les Comissions de Protecció dels Drets dels Animals dels col·legis d'advocats catalans, que defensen que es tracta d'un mètode «ètic, efectiu i econòmic que funciona amb èxit des de fa més de 15 anys a tot Europa». Diversos municipis, com Artés, Cardona, Sant Vicenç de Castellet, Puig-reig, Solsona i Igualada, ja l'han implantat. L'Ajuntament de Manresa està en espera, diu Rosich, d'un informe més acurat sobre l'ús del fàrmac, que preveuen tenir llest després de l'estiu.